Política

Efemèride

Reafirmació cultural

Es compleixen 40 anys de la clausura del Congrés de Cultura Catalana celebrat entre el 1975 i el 1977 arreu dels Països Catalans

El procés català evoca les reivindicacions d'aleshores davant la fi del franquisme

El 1975, en ple declivi de la dictadura franquista i a les portes d'una transició que s'albirava democràtica, la societat dels Països Catalans va veure's en la necessitat de mobilitzar-se per marcar el camí a les futures institucions sobre com s'havien de tractar la cultura i els drets d'aquests territoris. En aquest context, i amb Franco encara viu, l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) va impulsar el Congrés de Cultura Catalana, una iniciativa que va aplegar més de 12.000 persones, convertint-se així en una de les majors mobilitzacions populars de l'època. El congrés va ser un acte de reivindicació de la consciència pròpia en un “moment fundacional” molt similar a l'actual, en què s'entreveuen canvis estructurals, va explicar ahir el conseller de Cultura, Santi Vila, durant la presentació del 40è aniversari d'aquest esdeveniment, que es va allargar des del 1975 fins al 1977 i es va reproduir en diversos punts de la geografia dels Països Catalans. Vila va reivindicar el congrés també com un acte més de tossuderia del catalanisme, com a nació “que a alguns sorprèn per la seva dedicada, tenaç i persistent capacitat de resistir” i d'integrar.

La Fundació Congrés de Cultura Catalana està preparant una sèrie d'actes per commemorar l'efemèride, que inclouran un simposi els mesos de juny i juliol que pretén analitzar la repercussió que va tenir aquest multitudinari esdeveniment en què van participar figures tan destacades com l'escriptor Joan Fuster i el pintor Joan Miró, i l'elaboració d'un documental que el recordi a través d'entrevistes a personatges prolífics de la cultura del territori, com ara les escriptores Isabel-Clara Simó i Maria Antònia Oliver, la cineasta Isona Passola i l'expresidenta d'Òmnium Muriel Casals. El congrés es va estructurar en cinc grans eixos de treball: la defensa del patrimoni natural, la identificació el territori, l'ús oficial del català, la revitalització dels valors populars i de les tradicions, i l'impuls institucional. Durant aquell període es van celebrar més de 800 actes amb l'objectiu de potenciar les eines per tal de normalitzar la cultura catalana. Per tal de complementar l'homenatge a aquest moviment social dels anys setanta, l'organització dels actes de commemoració ha posat en funcionament un web a través del qual vol donar a conèixer tot el que va suposar un congrés que pretenia marcar l'agenda de necessitats socioculturals del govern o governs­ que sorgissin després de la fi del franquisme. A través del web volen recopilar fotografies, carnets, textos i material divers per tal d'incrementar el seu fons, ja que calculen que molt material està en mans, per exemple, d'ajuntaments. Tot plegat, però, culminarà amb un gran acte previst pel 27 de novembre, data de la cloenda d'aquell congrés que va marcar el futur de la consciència política i cultural dels Països Catalans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona