Política

opinió

Escòcia també farà un RUI?

Els astres tornen a alinear-se favorablement amb Catalunya

Dimecres Theresa May va activar el Brexit i dimarts el Parlament d'Escòcia va instar el govern de Nicola Sturgeon a negociar un segon referèndum sobre la independència. Un 53% dels diputats (l'SNP i els Verds) hi van votar a favor, el mateix percentatge que representen Junts pel Sí i la CUP.

El govern de Londres no veu clar el segon referèndum i en vol començar a parlar després del final de les negociacions del Brexit. El govern escocès, en canvi, el vol celebrar entre la tardor del 2018 i la primavera del 2019, abans no es tanquin les negociacions. El moment del segon referèndum serà molt més important que el 2014: molts escocesos europeistes que van votar contra la independència d'Escòcia el 2014 per por de ser expulsats de la Unió Europea, ara hi podrien votar a favor i fer decantar el resultat. Va ser el vot massiu dels anglesos pel Brexit que els en va expulsar.

A Escòcia, el Brexit va perdre per 24 punts de diferència (38% a 62%), mentre que a Anglaterra es va imposar per un marge de 8 punts (54% a 46%). A Escòcia, la sensació d'estafa dels escocesos de la “tercera via” és molt viva: ni Londres ha complert les promeses de darrera hora de cessió de sobirania fiscal ni tampoc vol deixar que Escòcia mantingui cap tipus de relació especial amb la UE, i nega que pugui donar sortida al clar mandat democràtic escocès de mantenir-se a la UE. Com va explicar Sturgeon a Brussel·les el 26 de juny del 2016, després d'un tour triomfal i rebuda per les més altes autoritats comunitàries, “el remain a Escòcia va guanyar en tots els districtes electorals, fins i tot als barris d'Edimburg que el 2014 més van votar contra la independència”.

A Brussel·les es veu amb simpatia el segon referèndum escocès abans del Brexit, perquè saben que una Escòcia independent, que seria reconeguda immediatament a la UE –o bé li farien un fast track (‘carril ràpid') d'accés des de dins–, debilitaria Londres en la recta final de la negociació. D'altra banda, una Escòcia independent il·lustraria molt gràficament el preu polític a pagar pel vot anglès tan massiu contra la UE, tota vegada que Londres té una posició de força per sortir prou ben parada de la negociació amb la UE (dèficit comercial anual amb la UE de 100.000 milions d'euros, inversions financeres europees a la City de Londres de 500.000 milions, lideratge en termes de seguretat...). Per això, el govern conservador de Londres no vol obrir el front d'un segon referèndum a Escòcia fins que no tanqui les negociacions del Brexit.

The Economist deia aquesta setmana que el segon referèndum escocès “és tan legítim com el referèndum del Brexit”. Tot un toc d'atenció del setmanari econòmic i polític més influent del món, que el 2014 va fer campanya en contra de la independència d'Escòcia, i avisa Theresa May que si Escòcia tirés pel dret i convoqués unilateralment el referèndum la tardor del 2018 i Londres s'hi oposés, els tories podrien perdre la batalla de la legitimitat democràtica. Així s'havia expressat la líder dels conservadors britànics al Parlament escocès, Ruth Davidson: “Si el govern escocès convoca un segon referèndum, haurem de sortir al carrer i guanyar-lo com el 2014; si Londres s'hi oposa, regalarem l'hegemonia a l'SNP.”

Els astres tornen a alinear-se favorablement amb Catalunya: l'escenari més probable a Escòcia és un segon referèndum no pactat amb Londres. Si hi guanya el sí i Escòcia és convidada a romandre a la UE des de dins, es crearà el precedent més temut pel govern espanyol. Espanya, a mesura que augmenten les compres del BCE de deute públic espanyol (un 50% del total el 2016), cada dia té més difícil el vet a la UE a una Escòcia independent via RUI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern holandès dimiteix arran de l’escàndol per la discriminació racial en ajuts socials

amsterdam

Villarejo diu que una font va avisar del “possible risc” d’atemptat a Barcelona però que el CNI no la veia “fiable”

madrid

Govern i partits arriben a un consens “majoritari” per ajornar les eleccions al 30 de maig

Barcelona

Declaren cinc bombers més del parc de Girona investigats per participar en les protestes de l’endemà de l’1-O

girona

Alcaldes del Vallès Occidental emprenen accions legals contra Endesa pels talls de llum

Sabadell

Comença la taula de partits per intentar acordar l’ajornament del 14-F

Barcelona

Renuncia a fer el relleu a l’alcaldia perquè el pacte ja funciona bé

barcelona

Figueres treu la pancarta de ‘Llibertat presos polítics’ de la façana de l’Ajuntament per l’ordre de la Junta Electoral

figueres

Puigdemont denuncia el trencament de la confidencialitat a la vista pel suplicatori davant del Comitè d’Afers Jurídics

Brussel·les