Un exlíder ‘tory' diu que May aniria a la guerra per Gibraltar
Els partits de l'oposició critiquen Michael Howard per haver suggerit que la ‘premier' hauria de fer com Thatcher a les Malvines
El ministre de Defensa britànic assegura que protegirà el penyal “fins a les últimes conseqüències”
L'exlíder del Partit Conservador Michael Howard va estar a punt de dinamitar tots els ponts de diàleg ahir quan va afirmar que la primera ministra britànica, Theresa May, declararia la guerra a l'Estat espanyol per Gibraltar com Margaret Thatcher va fer amb les Malvines. És l'últim graó de l'escalada de tensió entre els dos països després que la Unió Europea digués que l'Estat espanyol hauria de donar el beneplàcit a qualsevol acord entre la UE i el Regne Unit. “Ara fa 35 anys, una altra primera ministra va enviar les forces armades a l'altra punta del món per defensar la llibertat d'un grup reduït de ciutadans britànics en un altre país on es parlava espanyol”, va afirmar Howard, exlíder tory i actual membre de la Cambra dels Lords, amb referència als 3.000 britànics que viuen a les Malvines. “I estic completament segur que l'actual primera ministra farà el mateix que va fer la seva predecessora per defensar la nostra gent de Gibraltar”, hi va afegir.
Després que l'Argentina envaís les illes Malvines el 1982, Margaret Thatcher hi va enviar tropes britàniques per defensar el territori i va desencadenar un conflicte que es va saldar amb 665 morts argentins i 225 morts britànics.
El govern conservador està fent servir les amenaces contra Gibraltar per intentar despertar l'orgull nacional i unir el país, que va quedar totalment partit per la meitat després del Brexit. No obstant això, són molts els que consideren que Michael Howard ha anat massa lluny.
Les seves atrevides paraules van provocar una allau de crítiques entre els partits de l'oposició. Consideren que el seu discurs és populista. “Comentaris totalment incendiaris com els que va fer Michael Howard no ajuden de cap manera a aconseguir el que li fa falta en aquestes negociacions del Brexit”, va lamentar la responsable de Relacions Exteriors laborista, Emily Thornberry.
Per la seva banda, el líder dels demòcrates liberals, el proeuropeu Tim Farron, va dir: “Els partidaris del Brexit han passat de brindar per la sortida de la Unió Europea a alçar els sabres en només quatre dies. En qüestió de dies han convertit antics aliats en enemics potencials.”
Votació diferent
Els gibraltarenys, com els escocesos i els nord-irlandesos, van votar en contra de la sortida de la Unió Europea. “La política del govern britànic és molt clara i ferma, i la sobirania de Gibraltar no pot canviar sense el consentiment del Regne Unit i el poble de Gibraltar”, va dir el ministre d'Afers Estrangers, Boris Johnson, que també va recordar que l'acord entre els dos països s'ha mantingut inalterat des del 1713, quan l'Estat espanyol va cedir la sobirania al Regne Unit, i que ha de continuar així. “Quan el Regne Unit va ingressar al mercat europeu, l'any 1973, i l'Estat espanyol encara no n'era membre, no hi va haver cap canvi. Res ha de ser diferent ara”, va sentenciar. Per la seva banda, l'actual ministre de Defensa britànic, Michael Fallon, va parlar de protegir la població britànica de Gibraltar “fins a les últimes conseqüències” en vista dels canvis que hi podria haver sobre el seu estatus de disputa amb l'Estat espanyol.
Sturgeon estudia fer una consulta unilateral
Un dels analistes polítics més importants, John Curtice, va predir ahir que Escòcia podria organitzar una consulta unilateral si Theresa May no autoritzés el nou referèndum. La primera ministra ja ha deixar clar que no permetrà una nova consulta abans que no acabin les negociacions del Brexit. “Si May no diu que sí, la possibilitat que jo veig és que intentin fer un referèndum sense el consentiment de Westminster”, va explicar Curtice en una entrevista al diari The National. L'analista polític i professor universitari argumenta que el Partit Nacional Escocès (SNP) ja es va plantejar aquesta opció entre els anys 2007 i 2012, quan Alex Salmond estava al capdavant del partit. Aleshores no era clar que si el govern britànic els deixaria fer la consulta que reclamaven i van elaborar tota una sèrie d'informes per valorar aquesta possibilitat. Salmond estava disposat a fer la consulta unilateral. Finalment el govern de Cameron va accedir a celebrar el referèndum el 2014. Curtice considera que Sturgeon és ara en el punt on Salmond era aleshores. Explica que els principals dubtes són legals i diu que Sturgeon demanarà consell a James Wolffe, advocat general del govern britànic a Escòcia.
