La ultradreta alemanya endureix el discurs electoral
Una candidatura de “patriotes” encapçalarà les llistes d'AfD per intentar entrar al Bundestag al setembre
El partit nega que l'islam formi part d'Alemanya i tanca les fronteres als immigrants
La ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) es va llançar ahir a la conquesta del Parlament federal (Bundestag) encapçalada per un tàndem de “patriotes”, el veterà Alexander Gauland i l'euroescèptica Alice Weidel, elegits en un congrés turbulent que va fulminar l'ala més moderada del partit.
“Som patriotes i no ens deixarem estovar”, va clamar davant dels seus delegats Weidel, una assessora empresarial de 38 anys que creu que “encotillar-se en allò políticament correcte equival a enfonsar-se en la paperera de la història”. L'objectiu d'un “autèntic patriota”, hi va afegir, ha de ser posar fi a la política migratòria –“si és que encara se'n pot dir política”– de la cancellera Merkel. “Cal alçar-se en defensa de la nostra identitat”, insistia.
Weidel va desfermar l'eufòria amb aquest discurs després de ser elegida per encapçalar les llistes del partit juntament amb el vicepresident Gauland, de 76 anys, que va allargar la mà a la derrotada ala moderada de la líder d'AfD, Frauke Petry. La derrota de Petry, que abans del congrés va renunciar a liderar les llistes, suposa un gir encara més radical d'aquesta formació apuntalada en el vot de protesta. “Defensarem el país que vam heretar dels nostres pares i dels nostres avis”, va proclamar Gauland, antic membre de la CDU de Merkel i ara defensor, dins d'AfD, de Björn Höcke, líder regional a qui l'hotel on se celebrava el congrés va vetar l'ingrés a causa dels seus pronunciaments xenòfobs. AfD va aprovar, amb un 92% dels vots, un programa electoral en què es proclama que l'“islam no forma part d'Alemanya”, i es defensa el tancament de fronteres a la immigració i l'expulsió dels estrangers que cometin delictes de certa gravetat. Així mateix, proposa la “reinstauració de la democràcia”, ja que considera que el vot sobirà ha estat usurpat per poders fàctics, econòmics i globals, i preveu la sortida d'Alemanya de la zona euro.
Va ser un congrés tumultuós que va destronar Petry–tot i que formalment en continua sent la presidenta–, fins ara la figura que captava l'electorat no reconegut com a ultradretà. Petry va ser humiliada pels seus, que, en canvi, van aclamar el seu company en la direcció bicèfala, Jörg Meuthen, que va descartar qualsevol possibilitat d'entrar en una coalició de govern.
Pèrdua de gas
El congrés de Colònia es va obrir entre enormes mesures de seguretat i manifestacions de protesta contra la ultradreta. La reunió va coincidir també amb la campanya per a les regionals del 14 de maig al land del Rin del Nord-Westfàlia, el més poblat del país i governat pels socialdemòcrates i Els Verds.
Serà l'última cita amb les urnes a Alemanya abans de les generals del 24 de setembre i una nova prova per a AfD, que, des del 2013, ja ha aconseguit entrar en onze dels setze lands alemanys.
La seva gran meta ara és accedir al Bundestag, objectiu que fins ara no ha materialitzat cap partit d'aquest espectre, i es dona per fet que ho aconseguirà encara que les divisions internes li hagin fet perdre impuls electoral.
