Retallada d'impostos històrica
L'administració Trump anuncia una gran rebaixa fiscal a empreses i rics per crear llocs de treball
Ho presenta com una victòria del president en els seus primers cent dies a la Casa Blanca
El govern Trump va presentar ahir el seu primigeni pla de reforma fiscal, una proposta que entre retallades “històriques” d'impostos inclou la reducció de la càrrega fiscal a empreses i classes altes, perfils que s'ajusten al president dels EUA i a gran part del seu gabinet d'empresaris milionaris.
Dos dels caps visibles de la maquinària econòmica de l'equip de Trump –el secretari del Tresor, Steve Mnuchin, i l'assessor econòmic del president, Gary Cohn– van ser els encarregats de presentar el pla amb grandiloqüència, tot i que està encara a les beceroles. La proposta es va resumir en un únic full de paper titulat La retallada més gran per a ciutadans i empreses de la història nord-americana, i les referències a l'“enormitat” i “importància” del pla van ser constants.
En cap moment de la presentació va aparèixer Trump, que encara no s'ha desempallegat de tots els escàndols pel seu patrimoni i conflictes d'interessos, i que continua entestat a no fer públiques les seves declaracions d'impostos al·legant que “s'estan auditant”. De fet, Mnuchin va reiterar ahir que el mandatari “no té cap intenció” de fer-ho.
L'administració Trump espera que la reforma fiscal proposada faci créixer l'economia i creï llocs de treball, simplifiqui el codi fiscal, alleugi els impostos de les famílies de classe mitjana i rebaixi les taxes a les empreses.
El pla és molt poc específic, amb idees sense concretar. “Farem saber els detalls específics quan sigui oportú i a mesura que els tinguem”, va prometre el secretari del Tresor.
Els pilars són bàsicament dos: el compliment de la promesa de campanya de reduir els rangs d'impostos de set a tres, establint que les classes més altes veuran reduït el gravamen dels seus ingressos del 39,6% actual al 35% de la proposta, i que les empreses, les altres grans beneficiades, passin de pagar un impost de societats del voltant d'un 35% a només un 15%.
Reduir parcs naturals
“Som un dels països menys competitius del món desenvolupat per culpa de l'impost de societats”, va assegurar Mnuchin, que espera revertir la situació amb aquesta mesura i el foment del retorn dels bilions de dòlars d'empreses nord-americanes que ara estan en altres països, amb la promesa que només seran subjectes a impostos un únic cop.
“És una proposta sobre creixement econòmic i creació de llocs de treball”, va resumir Cohn. La idea de l'administració és que les empreses reinverteixin en el sector productiu els milions de dòlars que s'estalviaran en impostos, fet que comportaria un creixement econòmic que compensaria la pèrdua de bilions de dòlars dels contribuents als fons públics.
Aquest és un dels aspectes que generen més dubtes. Mnuchin es va mostrar convençut que, guiats per Trump, els EUA poden situar-se en un estable creixement del PIB d'un 3% anual. El temor és com podria afectar un dèficit disparat i descomunal, que fa pànic als legisladors conservadors. La proposta de Trump és, sens dubte, una prova de fins a on pot collar els congressistes en matèria econòmica, especialment els del seu partit. “Esperem que tots s'hi apuntin, perquè és bo per al país”, va dir Cohn, des d'avui un dels líders en la negociació per fer viables els desitjos del president.
La presentació del pla fiscal no s'explica si no és en el marc de la necessitat de Trump d'apuntar-se victòries de manera urgent. Mnuchin no ho va poder amagar: “És molt important que el president presenti els seus principis fonamentals; és part del seu gran impacte per als primers 100 dies”, va dir poc abans de la presentació oficial del pla. Trump celebra dissabte els seus primers cent dies al Despatx Oval i està necessitat d'elements positius amb què vestir-los. La sensació és que la Casa Blanca no deixa d'acumular derrotes, i el president veu en l'àmbit econòmic una salvació.
El ritme és frenètic a Washington. El govern també va signar ahir un decret per estudiar reduir el nombre i l'extensió de parcs naturals nacionals, una picada d'ullet a les empreses desitjoses d'explorar i explotar recursos naturals en zones on ara ho tenen prohibit.
LES XIFRES
Nou revés a la política migratòria
víctor sanchoL'administració Trump va tornar a ensopegar amb la justícia en el seu intent d'endurir les polítiques migratòries. Dimecres a la matinada, un jutge de San Francisco va bloquejar el decret que amenaçava de congelar fons federals a ciutats, comtats i estats “santuari”, aquells que no col·laboren en la persecució i detenció d'immigrants indocumentats.
Metròpolis com ara Nova York, Chicago i San Francisco havien posat en risc milers de milions de dòlars en finançament federal per haver-se negat a convertir la policia local en forces d'immigració. La jugada va ser calcada a la que va posar fi a les dues versions del vet a refugiats i immigrants de països de majoria musulmana: jutjats de la costa oest dels EUA aturant la implementació d'unes directrius que presenten dubtes d'inconstitucionalitat.
Trump ràpidament va criticar una decisió “ridícula” i “errònia”, i va advertir que portarà el cas fins al Tribunal Suprem.
