El cap del FN renuncia, acusat de negacionisme
Jean-François Jalkh va qüestionar l'any 2000 l'ús de gas als camps d'extermini nazis
Le Pen llança una ofensiva per captar l'electorat de Mélenchon, que no dona cap consigna per votar Macron
Tot i els esforços de Marine Le Pen per normalitzar el Front National, periòdicament transcendeixen informacions que recorden que la formació té orígens antisemites i filonazis. L'últim episodi s'ha viscut després que Le Pen anunciés divendres que renunciava temporalment al lideratge del partit per centrar-se en la campanya i acaparar una base més àmplia de vot. L'escollit per substituir-la, Jean-François Jalkh, va apartar-se ahir del càrrec després de ser acusat de negacionisme, per unes declaracions que va fer el 2000.
En la conversa de fa 17 anys, Jalkh citava la teoria d'un “revisionista seriós i rigorós”, que assegurava que l'ús del gas emprat pels nazis en l'extermini en massa de jueus era “impossible des d'un punt de vista tècnic”. Jalkh, eurodiputat i militant de la vella guàrdia del FN, ha dit que es tracta d'un complot, però les evidències no acaben aquí. Segons va publicar ahir al diari Le Monde, el 1991 Jalkh va ser present en les commemoracions pel 40è aniversari de la mort del mariscal Pétain, líder i referent del règim col·laboracionista de Vichy.
L'aturada del seu nomenament com a nou cap de files de la formació frontista va confirmar-se ahir, però va estar lluny de ser una decisió fulminant. I és que només amb l'augment de la pressió pública sobre Le Pen, el FN va decidir relegar Jalkh de la presidència del partit, que ocuparà l'alcalde d'Hénin-Beaumont, Steve Briois. La polèmica amb Jalkh arriba dues setmanes després que Le Pen assegurés que França no havia tingut responsabilitat en el Vél d'Hiv, un dels més funestos episodis de l'ocupació alemanya, quan 13.000 jueus van ser presa d'una batuda per tot París que va acabar amb la seva deportació, el 1942.
El relleu a la cúpula frontista va coincidir amb una nova ofensiva de Le Pen per captar l'electorat de Jean-Luc Mélenchon. A través d'un vídeo a Twitter, la candidata a l'Elisi va apel·lar a “deixar de banda les discussions i divergències” per fer front comú contra el projecte d'Emmanuel Macron, “als antípodes” del que Mélenchon defensava en campanya. El líder de la França Insubmisa va parlar ahir per primer cop després de la nit electoral, quan va ser l'únic candidat que no va donar cap consigna de votar Macron. Mélenchon va assegurar que votarà, però tot i confirmar que no donarà suport a la candidatura d'ultradreta, es va resistir tant a revelar el seu vot com a donar consignes als seus electors.
Macron veta els mitjans russos
Mentre la influència russa plana sobre la campanya francesa, l'equip de Macron ha vetat l'accés a la seu del candidat a l'agència Sputnik i al canal RT, a qui acusa de crear notícies falses, per una informació del febrer en què anunciava l'homosexualitat de Macron. Moscou va denunciar ahir una discriminació en un estat “tradicionalment vigilant per la llibertat d'expressió”. La posició russa en favor de Marine Le Pen és pública: li dona suport financer i ha estat rebuda per Putin. D'altra banda, dimarts va transcendir que la campanya de Macron havia estat atacada per hackers, amb mètodes semblants als que es van utilitzar contra el Partit Demòcrata als EUA, que van perjudicar Hillary Clinton. Segons la intel·ligència nord-americana, van ser d'origen rus.
