Municipal
L'oposició congela el projecte de funerària pública de Colau
L'equip de govern retira la mesura de l'ordre del dia del ple municipal per falta de suports per aprovar-la
El ple aprova tres mocions contràries a la decisió del govern de rescindir el contracte del túnel de les Glòries
La funerària pública de Barcelona que projecta el govern d'Ada Colau haurà d'esperar. L'executiu preveia aprovar en el ple d'ahir l'operació i també la venda del 15% que encara té el consistori de Serveis Funeraris de Barcelona, empresa publicoprivada de la qual el 85% restant pertany al grup Mémora. La falta de suports ja es va evidenciar en la comissió de Presidència de la setmana passada, quan cap grup de l'oposició s'hi va manifestar a favor i les crítiques ja van ser d'alta graduació, però l'executiu va voler negociar fins al final, i no va ser fins ahir quan, esgotat el temps del diàleg sense èxit, va optar per retirar els dos punts de l'ordre del dia perquè no haurien prosperat.
A l'Ajuntament sí que hi ha consens en la necessitat d'intervenir per redreçar els preus dels serveis funeraris, i en aquest punt s'aferrava ahir el regidor de Presidència, Eloi Badia, als passadissos del consistori, per on, a falta de debat sobre el tema dins el saló de plens, els grups van anar desfilant per desgranar als mitjans les seves posicions. Badia va minimitzar la retirada de l'ordre del dia de la mesura, que l'oposició considera precipitada i poc concreta, amb l'argument que simplement es tracta de guanyar temps per afinar-la a petició d'alguns grups. Alhora, però, va assegurar que des del govern comptaven que tindrien el suport d'ERC i que estan “perplexos amb el canvi de posició” dels d'Alfred Bosch, que demanen que s'explori la possibilitat que l'Ajuntament recompri a Mémora una part de les accions per tornar-ne a tenir el 51% i, per tant, el control de la companyia. Una operació que l'executiu xifra en 64 milions, cost que considera inassumible, i en la qual –asseguren fonts del govern– Mémora no ha mostrat cap interès, tot i que els republicans insisteixen que, a l'empresa, això no se li ha plantejat.
El PDeCat, en canvi, advoca per estudiar la recuperació de la gestió dels tres tanatoris que Mémora gestiona en règim de concessió: el de Collserola, el de Sant Gervasi i el de les Corts. De fet, un dels retrets a la proposta és la falta de sales de vetlla. “Primer ens van dir que no es podia fer i ara ja diuen que sí”, va dir el portaveu dels antics convergents, Joaquim Forn.
El PP, al seu torn, planteja “suprimir entrebancs perquè hi pugui haver una competència real a Barcelona” que, segons el raonament que feia el seu cap de files, Alberto Fernández, es traduiria en un abaratiment de preus. És la mateixa línia en què es manifestava ahir mateix el director general de serveis funeraris d'Altima, l'altra gran operadora del sector a Barcelona. “Seguim oberts a establir un diàleg amb la voluntat d'incrementar la competència en benefici del ciutadà”, va dir en un comunicat.
Tensió per les Glòries
Amb la votació sobre els serveis funeraris congelada fins a nova ordre i la part executiva del ple reduïda, com ja és habitual, a la mínima expressió, el gran debat dins el saló Carles Pi i Sunyer va ser una reedició del que ja es va tenir dilluns en una comissió extraordinària sobre l'aturada de les obres del túnel de les Glòries. Això sí, sense les aportacions tècniques que llavors va fer Ángel Sánchez, director general de l'empresa pública Bimsa, responsable en última instància de la gestió de l'obra. “Repetim el debat, però ara amb menys nivell”, lamentava en aquest sentit la cupaire María José Lecha.
Com dilluns, la resta de l'oposició va retreure al govern municipal haver sotmès a votació la rescissió del contracte i no haver fet cas del resultat, un no que no era vinculant perquè la decisió correspon al consell d'administració de Bimsa, on el govern sí que té majoria. I, com dilluns, l'executiu va encaixar una derrota sense efectes pràctics però políticament dolorosa. O tres, perquè aquest va ser el nombre de mocions que es van presentar en la mateixa línia, una del PDeCat, una d'ERC i una del PP. Es va aprovar una quarta sobre les Glòries, aquesta de C's, que va tirar endavant amb el suport també de l'executiu, que entén que ja està fent el que demana la formació taronja: que s'elabori un informe per determinar les responsabilitats dels fets que han derivat en el col·lapse dels treballs i que el nou projecte es concreti com més aviat millor.
El cas Glòries va propiciar també el moment més tens de la sessió quan la tinenta d'alcaldia Janet Sanz va preguntar a Xavier Trias si no li queia “la cara de vergonya” per com s'havia adjudicat el túnel i si “posaria la mà al foc” pel que va ser el seu tinent d'alcalde, Antoni Vives, investigat en el cas de la trama del 3%. “El que vostè ha fet ara és una vergonya i una indecència”, li va replicar irat l'exalcalde, que, en referència a BComú, va reblar: “Ha nascut una nova casta que en no té prou de guanyar eleccions, sinó que vol destruir l'adversari com sigui, i és una nova forma de fer política que em fa fàstic.” Sense opció de contrarèplica, Sanz va optar per fer-la via Twitter: “El que fa fàstic són els casos de corrupció de Convergència.”
Pisarello estrena alcaldia en funcions i es disculpa amb Recasens
Amb Ada Colau de baixa per maternitat, el seu número dos, Gerardo Pisarello, s'estrenava ahir com a alcalde accidental presidint el ple. Pisarello, a instàncies de Xavier Trias, va aprofitar per disculpar-se per la seva resposta a la regidora del grup demòcrata Sònia Recasens en una comissió celebrada la setmana passada, quan, en demanar-li aquesta que l'atengués mentre parlava, Pisarello va replicar: “Segueixi, que jo estic fent altres coses.” “L'expressió no va ser la més adequada, volia dir que estava fent una consulta al regidor d'Economia”, va admetre. No va ser Trias l'únic que el va acusar de ser “reiteradament irrespectuós” i de menysprear alguns regidors. També la líder de C's, Carina Mejías, li va demanar “respecte per les intervencions dels grups de l'oposició, especialment les dones”. Pisarello va negar l'evidència, però va contemporitzar i es va mostrar ahir escrupolosament institucional.
