Política

La Irlanda reunificada serà a la UE

El Sinn Féin reclama aprofitar ara la negociació del ‘Brexit' per aconseguir la unitat de l'illa

Els 27 prometen solucions “imaginatives” per protegir i no posar en risc els acords de pau

Bitllet exprés per als nord-irlandesos per tornar a la Unió Europea després del Brexit. Els líders dels 27 van acceptar ahir que si Irlanda es reunifica tot el territori de l'illa formarà automàticament part de la UE, en un procés similar al que es va seguir després de la caiguda del mur de Berlín i la reunificació d'Alemanya, el 1990.

La voluntat de Dublín per evitar la reintroducció d'una frontera dura entre Irlanda del Nord i la República i el temor de posar en risc els acords de pau, van permetre incloure aquest tracte especial per als nord-irlandesos en les conclusions de la cimera, un tracte que, en canvi, no s'ofereix als escocesos, que també van votar en contra del Brexit.

La decisió, en qualsevol cas, amenaça de causar encara més tensions amb Londres, que en qüestió d'un mes ha vist com Brussel·les donava poder de vet a Espanya sobre Gibraltar i obria la porta del club a una Irlanda reunificada, dues qüestions sensibles en general per a la societat britànica i, especialment, per als sectors més nacionalistes del partit conservador de Theresa May.

El primer ministre irlandès, Enda Kenny, es va mostrar “molt satisfet” del reconeixement de les condicions “úniques i específiques” que ha de complir Irlanda amb el Brexit i va agrair la “comprensió” de la resta d'estats per la situació del seu país. També el president espanyol, Mariano Rajoy, va considerar de “sentit comú” que l'Estat pugui vetar qualsevol futur acord entre la Unió Europea i el Regne Unit que afecti Gibraltar. Tot i les amenaces d'alguns líders del seu partit advertint als gibraltarenys que hauran de triar entre la sobirania espanyola o la britànica, Rajoy va prometre ahir que mantindrà una actitud “constructiva” sense “línies vermelles”.

Divisió al Regne Unit

El vet a Gibraltar, però sobretot el compromís dels líders europeus d'acollir amb els braços oberts els nord-irlandesos en cas que votin a favor de reunificar-se amb Dublín, dividirà el Regne Unit en plena negociació i dificultarà encara més els equilibris interns al país en un moment en què a Escòcia també reclamen un segon referèndum.

Ahir, la cap de files del Sinn Féin al Parlament Europeu, Martina Anderson, va assegurar que és “el moment” dels republicans i que cal “aprofitar” l'oportunitat per unir “els 32 comtats” i “evitar un Brexit dur”. De fet, el text aprovat pels 27 estats membres, que es reunien ahir per primera vegada sense Londres des de l'activació de l'article 50, semblava gairebé una invitació formal a fer un referèndum. “El Consell Europeu reconeix que els Acords de Divendres Sant, específicament, preveuen un mecanisme acordat pel qual es pot assolir una Irlanda unida a través de mitjans pacífics i democràtics”, deia el document, que es va publicar al marge del text de 10 pàgines amb les directrius negociadores del Brexit. “El Consell Europeu reconeix que, d'acord amb la llei internacional, tot el territori d'aquesta Irlanda unida seria part de la UE”, afegien els líders.

Amb tot, l'irlandès Kenny va advertir des de Brussel·les que “les condicions per un referèndum” sobre reunificació “ara mateix no existeixen”. Segons Kenny, la certesa que una Irlanda unida estaria automàticament dins de la Unió Europea ofereix “garanties” per protegir el procés de pau, “elimina dubtes i incerteses”, però no s'ha d'utilitzar com una plataforma per precipitar una votació. L'opció de Dublín, ara per ara, és aprofitar la menció europea a “solucions flexibles i imaginatives” per aconseguir un estatus especial que eviti una frontera i posi en risc l'acord de pau.

LES XIFRES

10
pàgines
té el document amb les directrius negociadores del ‘Brexit'.

LES FRASES

15
minuts
van trigar els líders europeus reunits a Brussel·les a aprovar el text.
S'ha d'aprofitar aquesta oportunitat. El futur és a les nostres mans, és el nostre moment
Martina Anderson
eurodiputada del Sinn Féin
Si es pren la decisió [de la reunificació], el Consell Europeu acceptarà tota l'illa com a part de la UE
Enda Kenny
primer ministre irlandès

Cimera amb una unitat inèdita

Ni quinze minuts van necessitar els líders de la UE per aprovar ahir les directrius negociadores del ‘Brexit', un document de deu pàgines que ja circulava per la capital europea i on la UE marca les línies vermelles amb Londres: garantir els drets dels europeus que viuen al Regne Unit i dels britànics que viuen a la UE, establir una factura de sortida, la qüestió irlandesa i que qualsevol negociació sobre un futur acord de comerç comenci, només, si hi ha progressos “substancials” en el divorci. Entre les pugnes entre els estats hi ha la decisió d'on instal·lar els organismes europeus que actualment són a Londres, com ara l'Agència Europea del Medicament (EMA), que vol Barcelona. “Lluitarem”, va prometre ahir Rajoy, preuant les qualitats de la capital catalana per acollir l'EMA però advertint que “la inestabilitat política”, en una clara al·lusió al procés d'independència, juga en contra de la candidatura. La decisió es prendrà, previsiblement, a la tardor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

May designa Stephen Barclay com a nou ministre del ‘Brexit’

londres

Comença l’Espai de Diàleg al Palau de la Generalitat que reuneix el Govern, JxCat, ERC, PSC-Units i CatECP

barcelona

Puigdemont i l’artista dissident xinès Ai Weiwei faran una conferència conjunta a Brussel·les el 21 de novembre

barcelona

L’exconsellera de Treball Mar Serna es perfila com a nova vocal del CGPJ a proposta del PSOE

Barcelona

Arrimadas acusa Iceta de voler ajudar al president Torra a “buidar de contingut” el Parlament

Barcelona

Arran llença pintura vermella a la comissaria de la Policia Nacional de Terrassa

Terrassa

Torrent assegura que els catalans decidiran el seu futur “democràticament”

Barcelona

Flandes ordena el retorn a Bèlgica del delegat a Espanya

Un congressista dels Estats Units trasllada a Maragall “l’interès i preocupació” per la situació a Catalunya

Barcelona