Procés sobiranista
Unitat, carrer i referèndum
Ens sobiranistes i institucions tanquen l'assemblea de l'ANC amb una exhibició de fermesa envers la votació del setembre
Puigdemont insta l'Estat a enraonar sobre la proposta que rebrà en breu, si bé Rajoy ja ho rebutja
Unitat, mobilització al carrer i referèndum. Tres etapes interrelacionades que han de menar Catalunya cap a la independència, i que entitats sobiranistes i institucions es van conjurar ahir a fer efectives en els propers mesos, en la cloenda d'una assemblea anual de l'ANC a Granollers que va esdevenir una injecció de vitalitat i fermesa per afrontar el tram definitiu del procés. La fotografia final a dalt de l'escenari, després d'uns discursos en què es va deixar clar que no es farà cap pas enrere envers el referèndum i que es defensarà en tot moment la sobirania del Parlament, és tan buscada com potent: les dues primeres autoritats del país i els presidents de les tres grans entitats sobiranistes, units en una mateixa fita. És a dir, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la del Parlament, Carme Forcadell, a més de Jordi Sànchez (ANC), Jordi Cuixart (Òmnium) i Neus Lloveras (AMI), com a puntes de llança d'una vasta i transversal representació ahir de partits, sindicats i entitats de la societat civil.
“Vam començar junts i ho acabarem junts”, proclamava Puigdemont en un discurs final teòricament improvisat, i recordava que som a les portes de “la campanya definitiva”. Hi haurà data i pregunta, i hi haurà referèndum, es tornava a comprometre, si bé abans ja confirmava formalment que es farà un últim intent per pactar-lo. “En les properes setmanes, l'Estat tindrà una proposta catalana per dialogar i negociar” l'exercici del dret a l'autodeterminació, anunciava, amb referència a les iniciatives que està preparant el Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) amb el suport dels milers de signatures que està recollint. El president, així, va fer una crida a l'Estat perquè aparqui la mandra i els prejudicis, i “escolti i se senti interpel·lat” pel clam d'una part dels seus conciutadans. “La manera més civilitzada i europea de resoldre un conflicte és enraonant, no és anticonstitucional”, constatava. És clar que també va fer peticions als independentistes, davant dels 4.000 que omplien el pavelló: confiança, paciència, comprensió, mobilització i unitat. “Us prometo que tot això us serà retornat amb escreix, de la manera que tots hem esperat tants anys”, cloïa.
Des de Brussel·les, on participa en una cimera sobre el Brexit, Mariano Rajoy va trigar poques hores a rebutjar ja per enèsima vegada la demanda catalana. Perquè, si bé d'entrada deia que esperaria a rebre la proposta personalment de Puigdemont, després reiterava que “és impossible negociar amb qui només vol el que demana ell”, i va acabar donant la resposta de sempre. És a dir, que “no pot ni vol” fer un referèndum perquè l'amo de la sobirania és el poble espanyol. “Tota la resta és confondre, crear mal ambient, i generar problemes i dificultats”, etzibava, i va qualificar de “disbarat” l'objectiu català. És clar que Rajoy no va ser l'únic a desautoritzar la proposta del president, perquè la CUP s'hi va mostrar també escèptica en declaracions després a TV3, constatada la impossibilitat de pactar res amb l'Estat. “No té sentit gastar energies”, deia la diputada Mònica Vehí.
Convenciment
En tot cas, el sobiranisme està disposat a fer el referèndum amb el permís de Madrid o sense, i així ho va deixar clar també el president de l'ANC, Jordi Sànchez, que recordava que, en última instància, dependrà només de la determinació que es mostri. Per això instava els associats a fer un esforç per portar a tot el país aquest “convenciment”, i per no caure en el joc dels que no paren de repetir que no es votarà. Els mateixos, per cert, que no paren de repetir que l'ANC “amenaça” amb una DUI en el full de ruta aprovat ahir, una opció que només preveu en últim terme si s'impedeix físicament el referèndum. “La DUI la farem, però com a resultat de les urnes... I tant que votarem!”, pregonava Sànchez, que avisava que l'Estat “no podrà clausurar cap col·legi electoral ni detenir cap urna” si al davant hi ha la ciutadania.
Per fer-ho possible, això sí, admetia que caldrà una mobilització gairebé permanent a partir d'ara per defensar els passos que vagin fent les institucions catalanes, començant pel mes entrant, en què acompanyaran a declarar els membres de la Mesa del Parlament citats a judici com a encausats, per permetre la inclusió d'una resolució sobre el referèndum en el debat de política general. “Si hem d'anar a dormir a les portes del Parlament perquè pugui legislar i convocar el referèndum, serem al parc de la Ciutadella”, assegurava.
LES FRASES
L'ANC vol una pregunta afirmativa
Tot i que Sànchez va evitar pressionar perquè es fixi data i pregunta, el coordinador de la Comissió d'Incidència Política de l'ANC, Jordi Pairó, va reclamar que la qüestió sigui “única, binària, clara... i afirmativa”, és a dir, que els independentistes hi puguin contestar sí, després que Puigdemont indiqués que una de les opcions que es plantegen és haver de respondre amb un no. De fet, aquesta és una de les demandes incloses en el full de ruta (juntament amb la creació d'un òrgan de coordinació nacional, l'aposta per l'assemblea de càrrecs electes com a garant, la mobilització i el compromís amb els Països Catalans), al qual l'assemblea va donar suport gairebé unànime, amb 2.355 vots a favor i 8 en contra. Pairó, a més, girava full pel que fa a la crítica per les baralles partidistes que fa l'informe de gestió (aprovat amb 1.938 vots a favor i 4 en contra) i qualificava de “molt bon presagi d'unitat i determinació” l'aprovació dels pressupostos i l'acte de reafirmació del govern al Palau en la fita del referèndum. “Som forts quan hi som tots junts; per això demanem unitat”, reiterava. El primer codi ètic de l'ANC va rebre 2.284 vots a favor i 8 en contra.
