JUAN TRIANA
DOCTOR EN ECONOMIA I PROFESSOR DEL CENTRE D'ESTUDIS DE L'ECONOMIA CUBANA
“Cuba ha d'accelerar les reformes econòmiques”
“Els canvis en l'economia cubana són com una telenovel·la que té diverses temporades”
“El govern de l'Havana viu un debat brutal sobre el ritme dels avanços perquè no hi ha prou recursos ni suport internacional, i sempre s'està pendent de què faran els Estats Units”
“S'han passat bé les proves de la retirada i la mort de Fidel Castro”
El model ideat pels cubans
Doctor en economia per la Universitat de l'Havana i professor del Centre d'Estudis en Economia Cubana, Juan Triana, de 63 anys, ha escrit una vintena de llibres, és consultor d'empreses cubanes i estrangeres i pertany a la comissió que s'encarrega d'aplicar les línies econòmiques i socials del govern cubà. Aquesta setmana ha participat al seminari ‘Nova etapa entre Cuba i la UE', organitzat a Barcelona pel Cidob
Quan queden deu mesos perquè Raúl Castro deixi la presidència de Cuba, l'illa albira un relleu generacional que l'ha de conduir cap a una nova etapa, que ha tingut com a primer gran símbol la represa de relacions amb els EUA el 2014 i la visita a l'Havana d'Obama dos anys més tard. Però què passarà amb el canvi d'inquilí a la Casa Blanca? L'economista cubà Juan Triana defensa un escenari marcat per l'acceleració dels canvis econòmics.
Els cent dies de Trump com a president dels EUA han estat de prudència amb Cuba?
És cert que no hi ha hagut declaracions incendiàries de Washington. Cuba és gairebé un tema de política interna per als Estats Units i Trump s'ha centrat en temes de campanya com ara Mèxic i la immigració. Hi ha prudència perquè té urgències que el preocupen més.
El desgel propiciat per Obama va anar massa ràpid en algun moment?
L'acostament polític va anar ràpid, l'econòmic no. Obama volia deixar un llegat de final de mandat i va accelerar el diàleg. Però ara Trump té temps. Cuba no és estratègica per als EUA i la situació afavoreix l'Havana, que podrà conèixer millor la nova administració nord-americana.
Veurem la fi de l'embargament dels EUA sobre Cuba amb Trump a la Casa Blanca?
Si només depengués del vessant empresarial de Trump, demà mateix aixecaria el bloqueig, però té compromisos amb el seu partit i amb alguns nord-americans d'origen cubà, tant demòcrates com republicans, que són influents al Congrés. No té per què arriscar-se. Per què iniciar una batalla que no saps si guanyaràs i que ha tingut sempre oposició interna?
A Cuba ara mateix l'afecta més la crisi veneçolana?
Cuba i Veneçuela tenen una relació molt estreta, no només econòmica: són aliats en un projecte social i polític diferent. La situació tan tensa que viu Veneçuela afecta Cuba perquè és el seu primer soci comercial i un destí important de les exportacions cubanes de béns i serveis. La disminució del subministrament de petroli veneçolà a canvi de serveis mèdics cubans ja es va notar l'any passat, i aquest any anirà a més.
I què pensa fer el govern?
Ha desenvolupat una estratègia de diversificació dels mercats dels serveis mèdics i tecnològics cap a Europa, la Xina i Àfrica.
Quins són els avenços en les reformes de l'economia cubana?
Les reformes econòmiques són com una telenovel·la que té diverses temporades. S'inicien amb Fidel a finals dels vuitanta amb l'obertura al capital estranger, que comença amb l'empresa espanyola Sol i un hotel a Varadero, i després es va obrint.
Aquesta obertura va titubejar?
Va tenir etapes més ràpides, altres de més lentes i rectificacions, com totes les reformes. El més important en aquest període, fins al 2007, és que Cuba aconsegueix sobreviure a la desaparició de la Unió Soviètica.
La segona etapa arriba amb el relleu de Fidel per Raúl Castro?
Sí i amb un pla per modernitzar i obrir el país amb una reforma centrada en els temes urgents com ara la propietat de la terra i la producció d'aliments.
És un dels períodes més actius.
Es prenen mesures agosarades per a la cultura política cubana com ara entregar terres a la propietat privada. Però aquí encara estàvem apedaçant la camisa. El 2011 ja hi ha una visió més estratègica amb un programa de reformes que canvia un 60% després del debat popular. Que fins ara se n'hagi complert un 20% no em preocupa tant, el que importa és que tenim una estratègia, que pot ser bona o dolenta, però està consensuada.
La clau és el ritme dels canvis?
El govern té un debat brutal sobre el ritme dels canvis perquè no hi ha prou recursos ni suport internacional, i sempre s'està pendent dels EUA: l'Havana és més a prop de Cayo Hueso [Florida] que de Camagüey.
Aquest ritme ha de créixer?
Cuba ha d'accelerar el ritme de les reformes econòmiques, però cal entendre que els canvis acaben en les persones i cal temps perquè els perdedors es puguin adaptar a la nova situació.
El febrer del 2018, quan Raúl Castro deixi el govern, serà un moment intens de canvis?
Pot ser-ho, però perquè el canvi vagi bé cal mantenir l'estabilitat. Sovint es passa per alt que Cuba no té grans conflictes interns i ha viscut situacions complicades com ara la retirada i la mort de Fidel. I els cubans han passat bé aquestes proves.
Té la sensació que hi ha empreses esperant posar les grapes en l'economia cubana?
La gran quantitat d'empreses que van a Cuba és quasi inexplicable, però seria trist no saber ordenar l'apertura que hem de fer. Hi ha moltes Cubes, no som un país monolític, la prioritat és no perdre els nivells d'equitat.
Es respecten els drets humans?
Caldria discutir què entenem per drets humans? Els EUA els respecten? És complicat dir-ho, si hi ha presos polítics.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
