Setge al procés sobiranista
Arrimadas creu que el referèndum és una “presa de pèl col·lectiva”
La líder de Ciutadans assegura que “tothom sap que no es farà” la consulta sobiranista
La líder de Ciutadans (C's) a Catalunya, Inés Arrimadas, creu que el referèndum sobre la independència és una “presa de pèl col·lectiva” perquè, tal i com ha assegurat, “tothom sap que no es farà”. La presidenta del grup parlamentari de C's ha afirmat que els dirigents independentistes s'estan esperant per veure qui acaba sent el “culpable” i quina és “l'excusa” per justificar que, finalment, no s'ha pogut fer el referèndum. En aquest sentit, ha titllat de “bucle” i “roda de hàmster” el procés sobiranista.
A més, Arrimadas ha carregat contra la reforma del reglament que permet la desconnexió exprés, i que ha superat el primer tràmit al Parlament sense l'aval de l'oposició. La cap de l'oposició al Parlament veu un “insult als catalans” que JxSí i la CUP vulguin declarar la independència en un sol dia i sense debat. “Però quina mena de broma és aquesta?”, ha sentenciat.
Arrimadas ha apuntat que els dos grups parlamentaris favorables a la independència no podrien canviar “ni una coma” de l'Estatut d'Autonomia i ha criticat que, en canvi, vulguin tirar pel dret per declarar la independència. “El Govern es pensa que és el propietari del Parlament i de Catalunya, i això per sort no és veritat”, ha constatat.
“Opacitat” del Govern amb el referèndum
Arrimadas ha estat especialment contundent amb la gestió del Govern de la Generalitat sobre el referèndum. La cap de l'oposició al Parlament ha criticat que l'executiu que presideix Carles Puigdemont sigui “absolutament opac” pel que fa a la consulta sobre la independència, ja que no està explicant què farà amb el referèndum. “La pregunta és què farà el Govern? No volen explicar res perquè no volen fer res. Volen sancionar els funcionaris que no vulguin participar-hi? D'on trauran els diners? “, s'ha preguntat. Així, Arrimadas ha defensat que, en primer lloc, és l'executiu català qui ha d'explicar què farà i, després, C's i el govern espanyol ja detallaran la seva reacció.
Pel que fa a les declaracions de la portaveu de la CUP, Anna Gabriel, en què assegurava que hi ha suficients alcaldes, regidors i funcionaris favorables al referèndum com per garantir-ne l'execució, Arrimadas s'ha preguntat: “Què volen, que qui hi està d'acord l'organitzi i compti els vots? És el que estan dient als catalans? Em sembla una presa de pèl, estan prenent el pèl també a la gent que legítimament vol la independència”.
La també portaveu de l'executiva estatal de C's ha considerat que, encara que el Govern de la Generalitat parli de referèndum, “no vol dir que ho sigui”. És per això que, segons ha sentenciat, l'única cosa que pot aspirar a fer l'executiu català és “un altre 9-N però amb pitjors condicions encara”. Així doncs, Arrimadas ha insistit que la propera votació democràtica i amb garanties que hi haurà a Catalunya seran unes eleccions autonòmiques, ja que encara que es convoqui el referèndum, el Govern de la Generalitat sap que “no tirarà endavant”.
“Totes les eines polítiques i jurídiques”
D'altra banda, la líder de C's també ha opinat sobre si es podria repetir la imatge del 4 de novembre de 2015. Aquell dia, la pròpia Arrimadas, el secretari general del PSC, Miquel Iceta, i el líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, van anar plegats al Tribunal Constitucional (TC) per demanar empara per aturar el debat parlamentari sobre la declaració de ruptura del 9 de novembre. “Potser qui vol aquesta imatge és el Govern, perquè segueix fent coses que sap que són absolutament il·legals, antidemocràtiques i inconstitucionals”, ha reblat. Amb l'objectiu de fer-hi front, Arrimadas ha deixat clar que C's farà servir “totes les eines polítiques, jurídiques i democràtiques” que tingui a l'abast.
Tot i això, la cap de l'oposició ha rebutjat parlar de “blocs” entre independentistes i unionistes, i ha reiterat que qui vol crear “fronts” són els qui volen dividir la societat entre uns i altres. En aquesta línia, Arrimadas no ha entrat a valorar la possibilitat que Cs, PSC i PP uneixin esforços en dates clau com ara el dia que s'aprovi l'anomenada llei de la desconnexió, o quan es convoqui el referèndum.
