Romeva clama contra el discurs de l'odi a Mauthausen

“Cal arrencar d'arrel la llavor de la deshumanització i de l'odi.” Amb aquestes paraules, el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, va descobrir ahir una placa commemorativa del govern català al recinte de l'antic camp d'extermini de Mauthausen, en memòria de les víctimes del nazisme. L'acte s'inscrivia en el viatge d'una comitiva de la Generalitat per sumar-se als actes commemoratius del 72è aniversari de l'alliberament del camp austríac.

El conseller hi anava acompanyat del delegat del govern a Àustria, Adam Casals, i la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia, i també van participar en l'acte nombroses autoritats locals i familiars dels deportats, així com representants de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI), diputats d'ERC, del PSC i membres d'Estat Català.

Davant de la placa, escrita en català, castellà, hebreu i alemany, el titular d'Afers Exteriors va començar el seu discurs recordant el conseller de Proveïments de la Generalitat, Josep Miret, deportat a Mauthausen el 1942 i mort per un oficial nazi el 1944. Romeva va alertar: “Quan avui detectem símptomes preocupants, estimulats per veus que agiten pors i prejudicis, és el moment d'actuar” per “aturar els discursos que són llavor de discriminació i violència”, va subratllar.

El camp de concentració de Mauthausen i el crematori de Gusen, que la delegació catalana havia visitat la vigília, van ser dos dels grans complexos d'extermini nazi. El primer camp de Mauthausen, format per fins a 49 subcamps, va ser construït pels mateixos presoners entre 1939 i 1940. Hi van ser deportades unes 200.000 persones, 120.000 dels quals hi van morir. Es calcula que hi van passar uns 3.000 catalans i que 1.800 van ser-hi assassinats.

En un segon pla, l'ambaixador espanyol a Àustria, Alberto Carnero, també va contribuir a l'ofrena floral, tot i que l'espai no disposa de cap placa oficial del govern espanyol.