“L'actitud de l'‘ordeno y mando' pertany al passat”

Estem notant un canvi d'actitud en algunes ambaixades espanyoles, no només amb la de Budapest, amb la qual teníem, fins ara, una relació excel·lent. És tan denunciable el que ha passat a la delegació de Viena, quan un alt càrrec de la diplomàcia espanyola truca a un treballador de la delegació i el tracta d'una manera que no és preceptiva, com quan una persona és atacada per un funcionari dels cossos de seguretat de l'Estat per haver parlat en català en un aeroport o quan la presidenta del Parlament ha d'anar a testificar per una cosa que a tot Europa està acceptada: a dins de seu parlamentària no hi pot haver cap tipus de censura mentre les persones parlin amb educació i respecte. Ens estem acostumant al fet que tots aquests excessos de l'Estat espanyol es converteixin en normals. Quan cada cop les fan més grosses, des d'Exteriors i la gent que estem a l'exterior, denunciarem tot allò que no sigui correcte.

Un senyor, com a alt càrrec del Ministeri d'Afers Exteriors, truca a una delegació del govern... Les delegacions del govern en aquest moment no són cap ambaixada, sinó que formen part de l'administració de l'Estat. Per tant, la Generalitat és una administració amiga. No és preceptiu que dins d'administracions amigues ens tractem amb aquesta manca de respecte, i que un alt càrrec faci servir-lo per menysprear un empleat d'un rang inferior. Se situa en una situació d'abús de poder. Hem fet arribar una carta a l'ambaixador en què li fem saber la nostra sorpresa i tristor. L'actitud de l'ordeno y mando, d'excés de testosterona, pertany al passat. He trucat a aquest senyor i no m'ha agafat el telèfon. Tampoc ha estat possible parlar amb el senyor ambaixador.

Una llei d'acció exterior defineix molt clarament quan les administracions catalanes han d'informar d'un viatge a l'administració de l'Estat espanyola i quan no. Dins la Unió Europea queda molt clar que no cal informar. Per tant, si es comunica el viatge, es fa per pura cortesia i educació. En qualsevol cas, l'oficina del Parlament havia informat puntualment d'aquest viatge i el ministeri disposava d'aquesta informació. Aquest senyor va trucar aquí perquè volia tenir més informació. No és la nostra funció donar aquestes informacions, però el que no es pot fer és demanar les coses de males maneres. Som molt prudents respecte a quines coses expliquem i quines no.

Lamentablement no és el primer cop. Com altres persones que estan en política, jo també he rebut amenaces de mort. Són coses que de vegades no es fan públiques, però jo tinc centenars de persones bloquejades a Twitter i uns advocats denuncien els casos més greus. Hi ha certes coses que sí que s'han de dir i, en el meu cas concret, jo tinc una petita discapacitat i el món de la discapacitat el sento molt proper, perquè sovint és motiu de discriminació. I el que no tolero és que la discapacitat es converteixi en motiu d'insult.

Hi ha molts nervis. En el camp d'exteriors estem generant moltes simpaties, entre altres coses perquè l'actitud dels nostres amics de la diplomàcia espanyola és absolutament contraproduent. Ara hem tingut el cas d'aquesta missió comercial al Marroc, però hem tingut molts casos abans en els quals s'ha danyat els interessos econòmics d'empresaris catalans. Quan es fa això s'està també danyant els interessos econòmics d'Espanya. Això des de fora ho veuen i no només no ho entenen, sinó que ho veuen amb molt de menyspreu. És aquest concepte de diplomàcia destructiva que s'ha inventat aquest europarlamentari flamenc. Amb la seva actitud, la diplomàcia espanyola ho destrueix tot, intenta que les coses no passin. En el cas del Marroc se n'han sortit, però en el cas del conseller Romeva, no. Aquest cap de setmana s'ha vist amb normalitat amb el president de la República d'Àustria i tot ha anat molt bé. Les autoritats austríaques han permès que el govern de Catalunya inauguri una placa en record de totes les víctimes de Mauthausen. A més, a Mauthausen no hi ha cap placa de l'Estat espanyol.

El que notem és que Europa s'adaptarà a allò que decideixi el poble de Catalunya. Si es fa el referèndum, Europa acceptarà el resultat d'aquest referèndum. La ciutadania de Catalunya n'ha de ser conscient.

Me n'han passat tantes que no sabria per on començar. El moment més còmic ha estat quan he tingut l'honor de ser convidat per ambaixadors espanyols a les seves residències privades. M'he vist teletransportat al món de l'imperi espanyol que encara sobreviu, 200 anys més tard. És un món d'un luxe desenfrenat, majordoms amb guants de seda, estar sopant davant dels quadres de la reina Isabel, els plats de porcellana amb l'escut de Carles V i els coberts de plata. Hem de pensar en el cost que això té de cara als ciutadans i en els índexs d'atur i pobresa de l'Estat espanyol. Són uns estàndards de luxe no justificats en els temps que vivim. La delegació catalana té un model molt més auster, centrat a protegir els interessos nacionals i econòmics de Catalunya, no d'esquenes a la ciutadania