Política

Revolució i feminisme

“Em fa feliçveure com les dones fan la seva feina i aconsegueixen els seus objectius”

Leila Khaled es va formar en un grup integrat per homes. Tot i això, té un discurs eminentment feminista. “Quan veig les dones que fan la seva feina i que estan més a la vora d'aconseguir els seus drets, la veritat és que em poso molt contenta”, reconeixia Khaled després de concedir l'entrevista a aquest diari i, poc abans, a un altre mitjà de comunicació en què també treballava un grup de noies. Khaled no amaga el seu passat i reivindica les seves accions armades com una manera de donar visibilitat a la causa palestina. Va rebre entrenament per participar en diversos segrestos i es va convertir en una comunista acèrrima. La seva imatge amb un kalàixnikov, realitzada per Eddie Adams, va convertir Khaled en una icona de la causa palestina. Durant aquests anys, l'activitat de Khaled es va emmarcar en diverses accions que van fer la volta al món. El segrest de dos avions per reclamar l'alliberament de presos polítics palestins va ser una de les més sonades. Durant el segrest d'un avió de TWA el 1969, en un viatge de Roma a Damasc, Khaled va obligar el pilot a sobrevolar Haifa per poder mirar la seva ciutat natal, que ella mateixa no tenia permès visitar. Aquell dia, Khaled es va convertir en la primera dona de la història a segrestar un avió. Cap passatger va ser ferit durant el segrest, però van fer explotar l'avió buit una vegada va aterrar a Damasc. Khaled i Salim Issawi, el seu còmplice, van ser detinguts breument i després van ser alliberats pel govern de Síria. El segon segrest va ser el d'un jet israelià que partia d'Amsterdam. Durant aquest segrest, el seu camarada Patrick Arguello, internacionalista de Nicaragua, va ser assassinat. Khaled va ser capturada i lliurada a les autoritats britàniques. Poc després va ser alliberada a canvi d'ostatges occidentals capturats pel Front Popular d'Alliberament de Palestina. Actualment Khaled viu a Amman, Jordània.

El perfil Leila Khaled Nascuda a Haifa el 1944, el 1948 es va veure obligada a marxar amb la seva mare i els seus germans a causa dels enfrontaments entre els palestins i la Haganà (grup paramilitar jueu). Es van refugiar al Líban.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Arxiven el cas contra un mosso que volia evitar una càrrega

manresa

Clam de llibertat pels Jordis per “reivindicar” el 20-S

barcelona

Un any després

barcelona

Al carrer, contra la repressió

GIRONA

Maragall rellevarà Bosch com a alcaldable d’ERC

barcelona

Cruanyes deixa pas a Masquef i facilita la marxa de Figueres a Marta Felip

FIGUERES

Una cadena humana unirà Sant Julià de Ramis i Aiguaviva el 7 d’octubre

girona

L’odi judicial, al descobert

Barcelona

Felip vol el POUM a punt a la primavera

FIGUERES