Política

El Lluçanès podria ser una comarca de vuit municipis

En l'última reunió s'ha proposat que els cinc municipis del no puguin escollir si formen part de la nova estructura

A sobre la taula hi ha també la qüestió de si es crea una comarca tradicional o s'aposta per una comunitat de municipis

La futura comarca del Lluçanès podria incloure només vuit municipis i no tretze com incorporava inicialment la proposta de llei que es va entrar al Parlament al desembre. Aquesta és una de les fórmules que s'estan estudiant per intentar recuperar el consens perdut entre els alcaldes del Lluçanès i que es va posar sobre la taula en una reunió que van fer dimecres al vespre representants del Consorci del Lluçanès i membres del grup parlamentari de Junts pel Sí (PDeCAT i ERC). A més, Governació ha plantejat crear el que anomena una comunitat de municipis, una prova pilot que serviria com a alternativa a la comarca tradicional que el Lluçanès no veu de bon ull.

Els resultats de la consulta del 26 de juliol del 2015, en què cinc dels tretze municipis van votar que no a la creació de la comarca del Lluçanès, van deixar un escenari complex que obliga a fer equilibris perquè acabi prosperant. Passats gairebé dos anys, l'última aposta perquè no fracassi el procés és que els vuit municipis que van votar que sí entrin a formar part de la comarca directament i, en canvi, els cinc on es va imposar el no s'hi incorporin només si així ho decideixen –la manera de decidir-ho encara no estaria tancada però podria ser per un acord de ple–. La proposta que els grups parlamentaris han posat sobre la taula l'hauran de valorar els alcaldes i s'hauria de traduir en les setmanes vinents en un canvi en la redacció de la proposta de llei que es va entrar fa gairebé mig any al Parlament de Catalunya, i que preveia precisament el contrari: que la comarca comencés amb tretze municipis i que les cinc poblacions del no tinguessin la possibilitat de sortir-ne un cop creada.

L'alcalde de Lluçà, Joan Carles Solé, creu que “l'ideal” seria una comarca de tretze, “però si no pot ser ens haurem de conformar amb una xifra d'entre vuit i tretze; millor aquesta proposta que no retirar la llei”, com diu que s'ha plantejat en alguna reunió. L'alcalde de Sant Feliu Sasserra, Joan Ramon Soler, diu que està “a l'expectativa de veure com acaba tot això” ja que les informacions van evolucionant i “no ens podem pronunciar perquè ara no sabem si ens hi posaran o si haurem de decidir si entrar-hi o no”. Destaca la feina feta pel Consorci per mancomunar serveis com l'escola de música.

A part, fonts del Departament de Governació han confirmat que han fet una proposta per crear una comunitat de municipis al Lluçanès veient que el resultat de la consulta és de “difícil gestió” i que la creació de la comarca “està encallada”. Aquesta fórmula asseguren que permetria als municipis treballar conjuntament però sense una entitat jurídica. Seria una prova pilot i caldria veure com s'acaba gestionant en el marc de la tramitació parlamentària. Això no ha agradat a una part dels alcaldes. És el cas del de Lluçà, que explica: “El que volem és que el Parlament tiri endavant la llei de reconeixement de la comarca. En la comunitat de municipis sense la comarca no hi veiem cap utilitat”. Solé hi afegia: “Si es retira la llei ho veig molt malament i gairebé una estafa al resultat de la consulta.”

Carta de Sobremunt

També reclama que es tiri endavant la tramitació de la comarca l'alcalde de Sobremunt, Albert Güell, que la setmana passada va enviar una carta molt dura a Governació en què acusa la conselleria d'haver actuat amb “covardia”. L'alcalde reclama “celeritat als grups parlamentaris perquè desencallin la llei, i també demana que es fixin “posicions públiques clares”, tant per part dels partits com dels alcaldes, amb l'objectiu que els veïns i veïnes del Lluçanès puguin saber “qui està obstaculitzant el tràmit realment”. L'alcaldessa d'Alpens, Montse Barniol, reclama “que s'acceleri” la tramitació de la llei del Lluçanès i es busqui el màxim acord. Diversos alcaldes han declinat fer declaracions respecte a aquesta qüestió.

La intel·ligència nord-americana desmenteix El Periódico

Afirma que l’atemptat a la rambla de Barcelona es pugui relacionar amb l’alerta que va destapar El Periódico just després dels atacs del 17 d’agost

barcelona
 

Puigdemont denuncia que Catalunya viu “un estat d’excepció de facto” en una entrevista a France 24

Barcelona
 

ANC i Òmnium convoquen avui a les 12 a Arc de Triomf

barcelona
 

Cop de l’Estat a la Generalitat

BARCELONA
 

Rajoy intensifica l’ofensiva amb l’empar del PSOE i Cs

madrid
 

El govern declara “suspesa” l’autonomia financera

barcelona
 

Declaració institucional del president

 

La CUP resisteix un setge de vuit hores a la seu

barcelona
 

Mobilitzats per la llibertat

Barcelona