Procés sobiranista
Nou gest de JxSí a CSQP pel referèndum
Les dues formacions acorden una moció que insta el govern a buscar l'aval de la Comissió de Venècia que volia Sí que es Pot
La coalició independentista, però, circumscriu la petició a la consulta pactada amb l'Estat
JxSí no acceptarà requisits impossibles si no hi ha pacte
L'objectiu és mantenir al Parlament la majoria social que les enquestes registren a favor d'un referèndum pactat i ahir Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot es van esmerçar a mantenir-se en aquest bàndol, tot i les discrepàncies a l'hora d'interpretar el resultat de la moció. La CUP, en canvi, se'n va desmarcar i només va donar suport a dos punts en considerar que la proposta imposa “condicions impossibles” i “prioritza el reconeixement, o bé de l'Estat o bé de la Comissió de Venècia, en detriment de les garanties o la sobirania del poble per exercir el dret d'autodeterminació.
Desmarcada la CUP, les altres dues formacions havien d'aconseguir la quadratura del cercle i fer equilibris entre, d'una banda, el que demana Catalunya Sí que es Pot: buscar l'aval de la Comissió de Venècia al referèndum per oferir garanties a la ciutadania davant del més que inexistent pacte amb l'Estat, i, de l'altra, el que defensa JxSí, o referèndum o referèndum. Aquests últims, a més a més, guarden amb pany i forrellat la normativa que hauria de regular el referèndum unilateral quan ni arribi l'acord amb l'Estat ni probablement tampoc el reconeixement internacional. Sí que es Pot, en canvi, reclama que, per poder donar el sí a una votació amb efectes polítics i jurídics, tal com es va aprovar en el debat de política general del mes d'octubre passat, vol conèixer els requisits que la regularan.
Amb aquest escenari complex i amb una negociació in extremis, Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot van pactar un text en què un dels punts insta el govern a posar en marxa les “iniciatives oportunes” per disposar de l'assessorament, el reconeixement i l'aval de la Comissió de Venècia pel que fa a les condicions que hauria de complir el referèndum. Però quin?
La difícil via del pacte
A la taula de negociació, el focus està posat a hores d'ara a aconseguir negociar un referèndum pactat i acordat amb l'Estat espanyol. És el primer objectiu del govern de Puigdemont, i així ho recull també la moció aprovada ahir per 73 vots a favor (Junts pel Sí i CSQP), 51 en contra (C's, PSC i PP) i 10 abstencions (CUP-CC).
El president Puigdemont ja ha deixat clar que sense el vistiplau de l'Estat també es treballarà la via unilateral per garantir la votació. A hores d'ara, tota actuació se circumscriu a la primera fase que protagonitza el pacte amb l'Estat, i per aquest motiu fonts del grup parlamentari d'ERC explicaven, després de la votació en el ple del Parlament, que l'aval de la Comissió de Venècia es limita a la via pactada. De fet, la portaveu, Marta Rovira, que va portar el pes de les negociacions amb el seu homòleg de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, anava més enllà i des del faristol de l'hemicicle proposava que fos el govern de Mariano Rajoy el que “vagi a buscar la Comissió de Venècia, perquè, a vegades, el que ens fa por són els estàndards que segueix el govern espanyol a l'hora d'organitzar jornades electorals”, afirmava en referència a la gestió del vot a l'exterior que ha impedit que molts electors a l'estranger exercissin el vot. La portaveu resumia així el contingut de la moció: “Referèndum acordat i pactat, Comissió de Venècia instada pel govern espanyol i compliment dels estàndards internacionals en aquest referèndum.”
Per Coscubiela, en canvi, l'aval de la Comissió de Venècia és l'única via possible per obtenir un referèndum amb prou garanties i, per tant, en absència de l'acord amb l'Estat, la qual cosa donaria peu a un referèndum unilateral, Coscubiela proposa sortir fora a buscar l'aval d'aquest ens, que depèn del Consell d'Europa, perquè CSQP continuï donant suport a un referèndum ni pactat ni d'acord amb l'Estat, però amb garanties per poder ser celebrat, com reclama la formació. Ja han avançat que, en cap cas, donaran suport a un nou procés participatiu. Tal com denunciava el portaveu, “set mesos després d'una afirmació molt contundent com era «referèndum o referèndum», encara no s'han concretat aspectes bàsics, i la nostra és l'única proposta presentada públicament per complir el mandat del Parlament”, assegurava Coscubiela per defensar la moció que impulsava el seu grup. La moció detalla que cal conèixer el cens electoral, la norma legal vigent, un acord de la comunitat política cridada a votar, una administració electoral independent, i un cens previ, davant del qual la ciutadania ha de poder presentar les seves reclamacions.
Camí cap a Venècia
A partir d'ara, i segons detallava el mateix diputat, cal que el govern de Puigdemont desenvolupi la llei específica que ha de regular el referèndum i la traslladi al si de la comissió, una tasca que el diputat considera “factible” tot i els tràmits complexos que requereix la petició de dictamen a la Comissió de Venècia. Coscubiela es va comprometre a treballar per fer possible que el document arribi a la comissió, però també va demanar als grups que donen suport a l'executiu català que se sumin a buscar els suports europeus.
Tanmateix, en aquest punt apareix una nova divergència, ja que, segons fonts d'ERC, en tractar-se d'un referèndum pactat, el marc legal que s'hauria d'aportar a la Comissió de Venècia per ser avaluat hauria de ser una de les vies que ja inclou la legislació espanyola per fer aquest tipus de consulta, malgrat la controvèrsia jurídica que existeix al voltant d'aquesta solució.
I, tal com havia fet la CUP, la portaveu de Junts pel Sí també va recordar que, en cas que l'Estat es negui a dialogar i pactar la consulta, el govern haurà de continuar treballant perquè el poble exerceixi la seva sobirania i en això “ens haurem de coordinar”, va dir. I en aquest nou escenari, la via unilateral, “no podem acceptar posar-nos condicions impossibles”, va aclarir en referència a alguns requisits que s'inclouen en el codi de bones practiques de la Comissió de Venècia, com ara la vigència d'un any de la llei que ha d'emparar la via unilateral i que, per tant, fa molt difícil l'aval que reclama el grup de Sí que es Pot.
Les pagues del 2013 i el 2014, abans del 2019
El ple del Parlament també va aprovar ahir una moció del PP que reclama al govern que “abans del 8 de juny” convoqui la Taula General de la Funció Pública per negociar “la recuperació de les condicions laborals del personal públic de la Generalitat” i “acordi “una proposta de calendari per recuperar les pagues extraordinàries extretes el 2013 i el 2014. La recuperació de la primera arribaria el 2018 i la de la segona, el 2019. També es demana que en cap cas la recuperació d'aquestes pagues s'ampliï més enllà del primer trimestre del 2019”. Aquesta mesura ha rebut el suport en bloc de tota l'oposició i JxSí s'ha quedat sol votant-hi en contra. La moció també incloïa altres millores per als treballadors de l'administració publica que es van aprovar sense Junts pel Sí.
