Política

judicialització del procés

La judicialització del procés ja té 22 cares

Una vintena de càrrecs públics tenen causes obertes pel procés sobiranista

S'han reobert processos que s'havien tancat

L'anunci de compra d'urnes ha provocat la darrera reacció judicial

Puigdemont i els consellers han rebut fins a sis advertiments

La llista de damnificats judicialment pel procés independentista s'allarga a mesura que s'acosta la data –encara desconeguda– de celebració del referèndum que el govern va prometre per abans de l'octubre d'aquest any. L'equip que encapçala Carles Puigdemont continua treballant i ja ha rebut fins a sis advertiments del Tribunal Constitucional, notificacions que també han arribat, tot i que en menor nombre, a directors generals i secretaris del govern. Tímidament, a més, s'han anat reobrint causes que es donaven per tancades pels jutjats de primera instància però que els estaments més elevats de la magistratura han vist convenient de revisar, insatisfets amb el seu resultat. I és que, com una aixeta mal tancada, el degoteig incessant de l'acció de la justícia va omplint de mica en mica la pica sense que pràcticament es noti, però ja són almenys 22 les persones que s'investiguen o que han passat pels tribunals arran del procés.

Pel 9-N

Encapçalen aquesta llista de dubtós prestigi els ja jutjats i sentenciats pel procés participatiu del 9-N, l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els seus exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, que van saber al març que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Tribunal Suprem, en el cas d'Homs, els inhabilitava per exercir càrrecs públics durant més d'un any per haver desobeït els advertiments del Tribunal Constitucional respecte de la consulta del novembre del 2014. Concretament, les sentències, que inclouen també multes econòmiques, impedeixen a Mas presentar-se per a eleccions a l'Estat espanyol durant dos anys, un any i nou mesos en el cas d'Ortega i un any i sis mesos per a Rigau, mentre que la sentència d'Homs estableix que no pot concórrer-hi durant un any i un mes, per la qual cosa ha hagut de deixar el seu escó com a diputat al Congrés espanyol, mentre que Rigau ha aconseguit mantenir-se com a diputada al Parlament fins que no hi hagi sentència ferma, ja que ella, Mas i Ortega sí que poden recórrer contra la sentència, que els va exculpar, això sí, de prevaricació.

La mesa

Els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, els quatre de Junts pel Sí i el diputat de CSQP Joan Josep Nuet, estan declarant aquests dies al TSJC. Ja hi han passat la presidenta de la cambra, Carme Forcadell; el vicepresident primer, Lluís Corominas, i les secretàries Anna Simó i Ramona Barrufet, mentre que el dia 12 de juny hi passarà, previsiblement, Nuet per donar compte d'haver permès debatre i votar en el ple mocions relatives a la celebració d'un referèndum a Catalunya, una acció que els sobiranistes de la mesa han defensat que s'engloba en la normalitat parlamentària de permetre als diputats de tractar qualsevol qüestió però que la fiscalia interpreta que vulnera els advertiments fets a la cambra catalana indicant que això no es podia fer. Forcadell i la resta de defenses recorden que la decisió final la va prendre el ple, òrgan sobirà de la cambra, i que no haver-ho permès hauria anat en contra dels drets dels diputats, que gaudeixen d'inviolabilitat parlamentària per les opinions i vots emesos a l'hemicicle. Els membres de Ciutadans i del PSC de la mesa van oposar-se al debat i votació, motiu pel qual no són investigats.

Compra d'urnes

Els últims a incorporar-se a aquesta llista de damnificats judicialment pel procés han estat la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, per l'inici del procediment per adquirir urnes per a processos electorals i participatius. Una compra que encara no s'ha produït i que, de moment, ha començat amb un procés d'homologació d'empreses anunciat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) però que ja ha rebut resposta per part de la fiscalia espanyola, atenta a qualsevol moviment per part del govern amb l'aparent voluntat d'impedir qualsevol nou pas cap al referèndum. Borràs va acusar l'Estat de tenir por de la democràcia i va assegurar que la causa “no té raó de ser” ja que la Generalitat s'ha cenyit a les competències que té. El president Carles Puigdemont, a més, va recordar que la Junta d'Andalusia havia comprat urnes per un procediment similar sense que l'Estat en fes cap mena de cas.

Càrrecs locals

A banda dels condemnats pel 9-N i del procés contra la mesa del Parlament, alguns investigats han tingut millor sort i han vist com s'arxivaven les seves causes. És el cas del regidor de la CUP a Vic Joan Coma, que en un ple municipal va dir la ja coneguda frase que per fer una truita cal trencar els ous, motiu pel qual va ser, fins i tot, detingut i dut a Madrid a declarar, ja que el fiscal va entendre que era una crida a la violència, un supòsit que finalment es va desestimar.

Fins divendres també formava part d'aquest reduït nombre d'afortunats l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, a qui s'investigava per no haver retirat una estelada del balcó de l'ajuntament durant les eleccions al Parlament del 27-S i les espanyoles de finals del 2015, i que el jutjat de la capital berguedana va considerar que no constituïen delicte. L'estelada, de fet, onejava al balcó per decisió del ple municipal. No obstant això, l'Audiència de Barcelona va informar divendres que reobria el cas, cosa que la defensa de Venturós, a qui representa el diputat de la CUP Benet Salellas, interpreta com una estratègia per voler escarmentar l'alcaldessa i, de retruc, la resta de l'independentisme català després que el jutge de Berga apliqués, segons Salellas, “un criteri independent que diu que la política ha de quedar fora dels tribunals”, decisió que no ha agradat a l'Audiència de Barcelona.

En aquest sac també s'hi poden incloure els sis regidors del govern de Badalona investigats per haver obert l'ajuntament el 12 d'octubre, denunciats pel PP.

El cas Vidal

El jutjat de Barcelona que investiga l'exsenador d'ERC Santi Vidal per haver dit que el govern havia obtingut dades fiscals dels catalans de forma il·legal va admetre una querella del partit d'ultradreta Vox per tal que s'ampliés la investigació al secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, i al director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer.

Malgrat que una auditoria de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades va determinar que l'Agència Tributària de Catalunya no tracta cap dada fiscal de contribuents obtinguda de manera irregular i només utilitza les que té “exclusivament per a l'exercici de les seves funcions”, el procés judicial continua obert arran de la querella presentada pels advocats Miguel Durán i Miguel Ángel Durán amb l'objectiu d'aclarir si Vidal, que va ser desmentit i va dimitir com a senador en esclatar l'escàndol, deia la veritat.

LES DATES

6
càrrecs del PDeCAT han passat pels jutjats. És el partit amb més perseguits per la justícia espanyola.

LA XIFRA

21.12.2014
S'admet a tràmit la primera querella arran de la consulta del 9-N i comença la investigació.
19.5.2017
L'Audiència de Barcelona reobre la causa contra l'alcaldessa de Berga per no haver despenjat una estelada
.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

May supera la moció de censura al Parlament per una ajustada majoria

Londres

Téllez recorrerà la multa per la retirada de cartells de l’1-O d’un vehicle de la Guàrdia Urbana

Barcelona

Crida a omplir les places del país en protesta per les detencions d’aquest dimecres

Barcelona

Europa aprova l’informe de Terricabras que demana investigacions “imparcials” sobre l’ús “excessiu” de la força policial

barcelona

ERC anuncia una “conferència política” de Junqueras pel 29 de gener a Barcelona

barcelona

Cinc dels detinguts en l’operatiu antiterrorista a Barcelona i Igualada són traslladats a Madrid

Madrid

Juanma Moreno és investit president d’Andalusia

Sevilla

Un nebot de Torra, entre els 16 detinguts per la Policia Nacional pel tall de vies a Girona l’aniversari de l’1-O

Girona

Les causes contra Tamara i Adrià Carrasco s’investigaran a jutjats de Gavà, Granollers i Vilanova i la Geltrú

Barcelona