Ripoll, entre la portalada romànica i el polígon de la carretera de les Llosses
El govern i l'oposició tensen el debat sobre la necessitat d'aquesta nova àrea d'activitat econòmica
El monestir, centre de la promoció
En el passat mandat municipal la urbanització del sector del Pla, on hi havia hagut la fàbrica emblemàtica de la Preparación Textil, va ser el principal motiu de polèmica i de debat polític i ciutadà al qual va haver de fer front l'equip de govern de CiU, que tenia la seva primera majoria absoluta, després de molts anys. La polèmica més forta va ser per haver-hi deixat construir un supermercat de la marca Mercadona i, sobretot, per haver refet el pla especial que anys enrere havia tingut el suport dels veïns de la vila.
Ara, amb aquesta majoria política a l'arc consistorial encara més àmplia, l'equip que torna a presidir Jordi Munell ha de fer front a la polèmica per la urbanització d'una zona d'activitats econòmiques de la carretera de les Llosses. L'oposició en bloc, ERC i la CUP i Fem Ripoll, s'hi oposen argumentant que hi ha altres zones industrials amb sòl disponible a la comarca del Ripollès i que Ripoll no es pot permetre el luxe de perdre més terres agrícoles i verdes.
L'equip de Jordi Munell, en canvi, té entre cella i cella la promoció del municipi en el sentit més ampli del concepte, i el suport a les noves activitats econòmiques n'és un dels eixos principals. I, en aquest sentit, urbanitzar el nou polígon de la carretera de les Llosses és una prioritat per al PDeCAT, que al·lega que, en definitiva, consolida aquesta nova àrea d'activitat en un espai on fins fa relativament poc hi havia una planta d'àrids.
L'altre gran pilar de la promoció del municipi és la voluntat de l'equip de govern de convertir Ripoll en un pol d'activitats culturals, firals, socials, esportives i d'oci. Es tracta, tal com no es cansa de repetir l'alcalde, de “fer bullir l'olla, que a Ripoll sempre hi passin coses”. D'exemples durant aquests dos últims anys n'hi ha hagut molts i diversos. Ripoll va ser el marc de la Diada de la Puntaire de Catalunya –se n'hi van aplegar més de 1.500–, dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya del 2016, i, entre moltes altres propostes, de diverses fires i mercats de petit format que s'han afegit als ja tradicionals de les 40 Hores, del Comte Guifré, la Fira Catalana de l'Ovella, etc.
El monestir
I com que Jordi Munell vol fer bullir l'olla, l'ingredient principal d'aquesta estratègia és la singular portalada romànica del monestir de Santa Maria. Vol que sigui ferma candidata a ser inclosa en la llista d'elements patrimonials de la humanitat de la Unesco, conscient que el camí feixuc i llarg ha situat aquest monument al centre de la promoció. En el marc d'aquesta estratègia i més enllà de la presentació de la candidatura, hi ha hagut dos moments clau. El primer, un simposi sobre la portalada, anomenada també portal de la glòria, que va reunir els principals experts mundials sobre restauració d'aquest tipus de monuments el 2013. La restauració de la portalada –la intervenció integral més important des del 1964– va culminar entre finals de l'any passat i principis d'aquest. Va consistir en la neteja general de les capes de superfície alterades i en la consolidació puntual de la pedra descohesionada. En concret, es va netejar la brutícia superficial i es van retirar les capes de resina alterada de sobre la portada, sense comprometre la consolidació puntual de la pedra. Hi van intervenir cinc professionals, dirigits pel Centre de Restauració de Béns Mobles. Amb aquesta intervenció, la també anomenada Bíblia de Ripoll té vida per anys i, a més, està a punt per afrontar el camí cap a l'inventari de la Unesco. La portalada és també un element important d'una ruta que inclou el santuari de Montgrony i el monestir de Sant Joan de les Abadesses.
LA XIFRA
LA DATA
En majoria
Jordi Munell és a l'Ajuntament des del 1991, tot i que no sempre ha estat alcalde i no sempre ha estat al govern. Fa sis anys que governa en majoria, amb una oposició polaritzada entre ERC i la CUP, per una banda, i el PSC i ICV, per l'altra.
