Impulsen un congrés multidisciplinari per dibuixar el futur país

Un fòrum multidisciplinari obert a tothom que abordi la reflexió sobre els grans reptes de futur del país, sigui com a estat independent o no, però que també tingui una vocació internacionalista. Això serà el I Congrés Participatiu Catalunya i Futur, impulsat per Exigents.cat, la nova entitat que pretén ser el primer think tank català col·laboratiu, i que s’ha creat per donar base a la iniciativa –de fet, ja fa uns mesos que l’està dissenyant– i de pas seguir-ne la feina quan s’acabi. “El ‘per a què’ s’exerceix la sobirania és un debat imprescindible que ha estat impossible des de l’esfera política”, justificava ahir en la presentació la professora de ciències polítiques de la UPF Tània Verge. “És el moment per fer la reflexió col·lectiva que ens proposem, arreu tot s’està movent però al nostre país més”, remarcava el president del congrés, l’antropòleg de la URV Eudald Carbonell, que l’assimilava al Congrés de Cultura Catalana que es va fer durant la transició.

Això sí, els responsables aclarien que, tot i que parlaran amb altres entitats pensades ex professo per al procés constituent i que veuran de bon grat si els partits agafen les seves aportacions, el congrés té l’ambició de dibuixar línies mestres que vagin més enllà. “No enfoquem la feina exclusivament cap a la constitució, és una reflexió molt més general”, resumia l’exrector de la UPC Jaume Ferrer Llop.

Un cop promogut ara un manifest fundacional –signat ja per més de 150 persones, entre els quals molts acadèmics i alguns expolítics sobiranistes–, es donen el juny de marge per divulgar la iniciativa tant entre particulars com entitats que s’hi vulguin adherir, i que poden muntar els seus debats sectorials. El congrés començarà a principi de juliol, i consistirà en una primera fase participativa en la recopilació d’aportacions en xarxes socials, actes presencials i al web exigents.cat .

Al llarg de més de trenta setmanes, hi tindran cabuda reflexions en tres grans blocs (un de caire social, un de polític i un altre de Catalunya al món), que englobaran fins a 17 àrees, algunes genèriques com el canvi de paradigma, els reptes del segle XXI o la funció de l’estat, i altres més concrets com la política econòmica, el medi natural, la societat del benestar o l’equilibri territorial.

Tancada aquesta fase al març, passada la qual s’obrirà també un període d’esmenes,un comitè redactor elaborarà ponències a mode de conclusió per a cada àrea, que s’aprovaran en sis actes successius arreu del país en tres caps de setmana a l’abril. Un acte final de cloenda a Barcelona posarà les conclusions en comú a principi de maig, just abans d’un congrés internacional d’aquí a un any per exposar les aportacions que tinguin transcendència més enllà, i a què volen convidar personalitats de renom mundial, com ara premis Nobel, per promulgar una Declaració de Barcelona, coincidint de pas amb el 50è aniversari de la revolució del maig del 68 a París.