ERC i CiU marquen perfil a Palamós per allunyar-se del llarg període del PSC

El segon any de mandat de l’equip de govern d’ERC-CiU a Palamós ja marca totalment el perfil d’un dels seus grans eixos programàtics: l’actuació a la via pública, amb la reforma de carrers. I, a més, amb una patata calenta: mantenir la zona industrial a la Pietat. L’actuació a la via pública no deixa de ser, a més, una clara aposta visible per anar-se allunyant del llarg període de dotze anys del PSC al govern.

A Palamós, amb Lluís Puig (ERC) a l’alcaldia, s’està davant d’una tasca de govern, que, amb la companyia de CiU, amb l’experimentat exalcalde Jordi Pallí, ha trobat un equilibri absolutament allunyat de picabaralles. Si bé en alguns aspectes van desbordats al capdavant de diverses àrees, la maquinària es va greixant; a poc a poc, això sí.

No es pot entendre on s’és ara sense mirar enrere. Pallí va aconseguir, amb el pacte amb ERC, que el PSC –de fet, Maria Teresa Ferrés– no revalidés l’alcaldia. Ell, tot i el pèssim resultat electoral que va obtenir, va complir el seu objectiu; marxarà, no el faran fora, i té el PSC a l’oposició, on el volia.

Canvi de model

L’anàlisi arribats a aquest punt de mandat és important no deslligar-la de la gestió que va fer Maria Teresa Ferrés (PSC). Cal tenir molt clar, però, que l’ara exalcaldessa no va obtenir un mal resultat després de dotze anys; es pot dir fins i tot que no va perdre del tot les eleccions. En tot cas, no va aconseguir els vots suficients i va empatar en nombre de regidors amb ERC. Als republicans, tot plegat els va agafar amb el pas canviat i ni en els millors somnis s’esperaven governar.

La gestió de Ferrés caldrà analitzar-la amb distància, serenor i rigor, ja que cal allunyar-se principalment del seu primer any –en què va fer una duríssima oposició–, que no li fa justícia, sobretot pel ressentiment que transmetia. Palamós ha viscut amb Ferrés un dels períodes de més canvis, i profunds, que s’han fet mai a la població per modernitzar-la, fins i tot en el funcionament de la mateixa administració –una gran assignatura pendent–. És per això que Ferrés va posar els pilars –tampoc cal deixar de banda l’etapa de Jordi Pallí, ara al govern–, des d’on ERC treballa ara per marcar perfil propi.

En aquest sentit, un dels reptes que el municipi tenia damunt la taula era una actuació en profunditat a la xarxa viària. Si bé en mandats anteriors ja s’hi havia donat un notable impuls, continuava sent una assignatura pendent. Diverses actuacions al Palmar, la reordenació d’espais i l’aposta per reorganitzar tot el sector de Castell són eixos vertebradors del govern, juntament amb la cultura i el patrimoni, marca de la casa dels republicans.

La CUP, des de l’oposició, hi aporta l’anàlisi crítica i documentada, serena però ferma; Junts per Palamós i Sant Joan continua en la seva línia d’un esperit crític moderat, mentre que el PP escalfa la cadira fent de crossa, fins i tot del mateix govern. I tot això, amb la hiperactivitat de l’alcalde, Lluís Puig, segurament només superada per la velocitat de les cèl·lules a l’hora de fer la mitosi. No hi ha acte, activitat, obra de teatre ni presentació en què no sigui present. Segurament, per reforçar un equip de govern just, quant a nombre.