Municipal
Suspens a l’equador
En una nova operació de càstig de l’oposició, el ple de Barcelona censura l’acció política del govern Colau en la primera meitat de mandat
Una comissió d’investigació revisarà les actuacions de l’època Trias que han passat per la fiscalia
L’oposició va optar ahir per amargar al govern d’Ada Colau el pas de l’equador del mandat amb una d’aquelles derrotes polítiques de càstig que ja s’han convertit en habituals i que, si bé no tenen efectes pràctics, serveixen per evidenciar una vegada i una altra la feblesa del bipartit integrat per BComú i el PSC. Aquest cop, el ple suspenia l’acció política d’aquests dos primers anys del govern Colau i li demanava un canvi de rumb. El text aprovat equival a una reprovació en tota regla, però el PDeCAT, que és qui va presentar la moció, per garantir-se els suports necessaris, va evitar el terme i va optar per la fórmula “el ple censura l’acció del govern municipal”. La proposta va tenir el suport de tota l’oposició excepte la CUP, que va votar-hi en contra, i el regidor no adscrit Gerard Ardnauy, que s’hi va abstenir. El PP va presentar-ne una de similar, però aquesta va caure perquè en aquest cas ERC va abstenir-se.
El ple tancava així la ronda de balanços que els partits han anat fent aquests dies amb un debat succint però per moments pujat de to. El guió és sabut, tant pel rosari de retrets de l’oposició com per la vindicació de la feina feta per l’executiu, que va insistir que els indicadors econòmics no avalen el resum “catastrofista” que per a l’alcalde en funcions, Gerardo Pisarello, fa el PDeCAT. “Ara ja no parlen de desigualtat, sinó de dades macroeconòmiques”, replicava el portaveu demòcrata, Joaquim Forn. Alfred Bosch (ERC) parlava de “decepció” i “desgovern de l’espai públic”; Carina Mejías (C’s) acusava els comuns de seguir “instal·lats en l’activisme”, i Alberto Fernández retreia a l’executiu que hagués hagut de ser l’oposició qui forcés la celebració del debat de mig mandat.
L’intercanvi va ser especialment convuls entre Forn i Pisarello, que presidia el seu segon ple en substitució de Colau, de baixa per maternitat. El segon tinent d’alcalde, el socialista Jaume Collboni, assumia el rol de poli bo i allargava la mà a l’oposició en general i al PDeCAT en particular per arribar a acords que resolguin “els problemes concrets de la gent”, alhora que Pisarello acusava els exconvergents d’haver caigut en un “populisme barroer que arriba a la difamació” i d’haver-se manifestat amb l’extrema dreta, en referència a la presència d’algun edil del PDeCAT en la –esquifida– concentració convocada dijous a la plaça Sant Jaume contra l’executiu i en la qual van participar grups ultres. En la mateixa línia, la cupaire Maria José Lecha va blasmar els de Xavier Trias per haver-se manifestat “entre frikis i neonazis” i per voler convertir el ple, va dir, “en una mena de Sálvame de luxe”, i va demanar la dimissió de Mejías i l’exconvergent Francina Vila per haver suspès dues comissions la setmana passada sense més argument que l’absència de Pisarello, que era a Madrid.
Comissió d’investigació
El ple va aprovar també, a instàncies de C’s, la creació d’una comissió d’investigació dedicada a totes les actuacions corresponents al mandat de Trias investigades per la fiscalia, ara o en el passat, fet que obre la porta a revisar no només els eventuals vincles de les Glòries amb la trama del 3% o la contractació també sota sospita de dos afins a CiU per part de l’ens municipal Barcelona Regional, sinó també afers que el govern Colau va dur a la fiscalia i aquesta ja ha arxivat. La mesura va ser aprovada per unanimitat, tot i que ERC i el PP van demanar, sense èxit, estendre-la també al mandat de Jordi Hereu. Fins i tot el PDeCAT la va avalar, això sí, a contracor i insistint que tem que es converteixi en “un espectacle” o “un linxament polític”, que és el que a parer del grup demòcrata estan patint Trias i l’ex-tinent d’alcalde Antoni Vives des que BComú governa. No, la comissió no contribuirà precisament a millorar la relació de govern i exconvergents com reclamava Collboni.
Afers interns
La mateixa advocació a la transparència és la que sustenta la proposta d’ERC, aprovada sense oposició, de reforçar la unitat d’afers interns de la Guàrdia Urbana i plantejar-se la incorporació de càmeres als uniformes dels agents, mesura que el govern va dir que ja té en estudi. El crim de l’urbà que va aparèixer cremat al cotxe, que ha comportat la reobertura del cas de la mort suposadament accidental d’un manter al Morrot, torna a estendre ombres sobre el cos policial, i ahir el ple va fer una defensa tancada de la Urbana en forma de declaració institucional alhora que advocava per reforçar els mecanismes per evitar les males praxis, casos aïllats per tothom excepte per la CUP, que denuncia que “l’opacitat, la connivència i la impunitat” són endèmiques. La diatriba la va fer Josep Garganté, que ahir plegava de regidor amb la contundència habitual: “L’Ajuntament és part del problema, no de la solució”, va etzibar com a comiat.
