Un llibre recull reflexions sobre deu anys de lluites de desobediència al país

La tragèdia d’Antígona, de la Grècia de Sòfocles, és la d’una noia a la qual prohibeixen enterrar el germà. Antígona desobeeix la prohibició “perquè entén que és just, en té el dret legítim” i “ho fa conscient de les conseqüències”. El mite d’Antígona, explicava ahir la diputada de la CUP Mireia Vehí exemplifica, encara ara, “la cruïlla entre legalitat i legitimitat” i ha servit de fil conductor perquè els autors del llibre Antígona emmordassada , editat per Llibres per la Unitat Popular, reflexionin a través de diversos articles sobre experiències i fites, de lluites desobedients dels últims deu anys als Països Catalans. Mireia Vehí, que signa el preàmbul amb Benet Salellas, va presentar el llibre amb l’advocada Montserrat Vinyets, una de les autores, i de Martí Majoral, portaveu nacional d’Acció Solidària, ahir al migdia a l’Espai 22 en un dels actes del 9è Memorial Sebastià Salellas.

Mireia Vehí va mencionar les lluites per la defensa del territori i de l’habitatge digne dels moviments de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i com “la desobediència ha estat el motor de l’acció política” i “no només circumscrita en l’àmbit llibertari”. L’advocada Montserrat Vinyets va destacar que la desobediència civil no només es pot exercir a títol personal, com l’alcaldessa de Berga Montserrat Venturós (CUP), detinguda per negar-se a declarar per l’estelada a l’ajuntament. I va recordar la desobediència institucional, “la que s’exerceix des d’un òrgan col·legiat”. Amb relació al procés, es va remuntar a la consulta per la independència d’Arenys de Munt, del 2009. Martí Majoral, d’Alerta Solidària, havia recordat com la “terminologia que s’utilitzava per fer referència a la repressió” d’aquests moviments com ara “clavegueres de l’Estat” la utilitza la classe política, “l’establishment, que l’havia amagat”. Per Majoral, “el grau de podrit és tal que s’anuncien canvis importants”.