Política

MADDALEN IRIARTE

PORTAVEU D’EH BILDU AL PARLAMENT BASC

“Rajoy utilitza el PNB d’ariet contra Catalunya”

“La foto d’Urkullu rebut per Juncker té un preu altíssim: reflotar el partit més corrupte d’Europa”

“Escoltem a Catalunya l’enuig amb «els bascos» en general, i diem «no en el nostre nom» a un pacte vergonyós”

“El PP diu al lehendakari que tot anirà bé mentre no parli basc amb accent català”

“EH Bildu sempre fa costat als processats”

D’informar a subjecte informatiu
“D’un costat del micròfon a l’altre.” Així descriu Maddalen Iriarte el pas d’informar a ser subjecte informatiu. Abans de ser la cap de llista d’EH Bildu per la inhabilitació d’Arnaldo Otegi, el 2006 Iriarte entra a Ahotsak (‘veus’), plataforma de dones de totes les sensibilitats (les del PP i UPN es van excloure) per parlar de la pau. “Vam ser capaces d’aparèixer juntes en públic en un moment de reticències i vam forjar complicitats i fins i tot amistats”.
Sánchez genera expectativa, però la “nació cultural” no és res. Volem ser un estat, com ho vol Catalunya

Com a periodista i rostre conegut d’ETB abans de fer el salt a la política, Maddalen Iriarte (Sant Sebastià, 1963) viatjava regularment a Catalunya i va cobrir la consulta del 9-N abans de fer el salt a la política amb EH Bildu. Iriarte analitza com veu el procés català a distància i comparteix el dolor que li causa que el pacte del PP i el PNB porti a generalitzar sobre els bascos.

El govern de Mariano Rajoy aprovarà aviat el primer pressupost, gràcies a un grup català que combat el concert, Ciutadans, i a un grup basc, el PNB.
Fixant-nos en el PNB, ens sembla un acord vergonyós. El PNB reflotarà el partit més corrupte d’Europa, el partit de les retallades i la injustícia social i que nega la possibilitat de reconèixer Euskal Herria i Catalunya com a poble amb l’opció de decidir. Pactar en aquest moment en privat i a canvi d’un xec en blanc amb un partit com el PP és vergonyós i un negoci molt brut. El govern de Rajoy fa un tripijoc amb el govern basc i ens ofereix uns passos a nivell, un TAV amb el qual nosaltres no estem d’acord... Però sobretot cal fixar-se en les condicions en què es fa l’acord i com ens lliga en el futur. Els ho ha dit el portaveu del PP i exministre de Sanitat Alfonso Alonso: tot això anirà bé mentre el PNB no parli basc amb accent català. Són paraules provocadores i voregen l’amenaça, vol dir que tot funcionarà mentre el PP ho vulgui.
L’agenda del lehendakari a l’hora de pactar amb Rajoy inclou els 1.400 milions de la quota i per a obres públiques, però tot i la debilitat del PP al Congrés no hi apareix la política penitenciària...
És que ja el mateix acord no convenç, perquè hi ha uns milions que s’han quedat pel camí. I el PNB ens ven que és un acord bilateral quan no és així; s’ha produït quan el PP ho ha necessitat i a canvi que el PNB li salvi els pressupostos. Un pacte bilateral és el que es fa en igualtat de condicions i no amb algú que té la paella pel mànec i t’està socarrant durant anys fins que arriba un moment concret en què t’afluixa el foc a canvi del que necessita de tu. I sí, després hi ha el que no existeix en el pacte: els drets dels presos queden fora d’un acord que no ens sembla net. A mi em corroeix les entranyes que el PP hagi posat per escrit que els presos malalts podran sortir quan la seva esperança de vida sigui de dos mesos... Qui coneix l’esperança de vida? Un govern no es pot erigir en endeví de l’esperança de vida d’un pres. I això va més enllà de qualsevol pacte, són drets humans.
El PNB sembla que no tem pagar un preu a les urnes per apuntalar aquest Rajoy acorralat per la corrupció.
Això ho han de decidir els ciutadans i jo els convido a reflexionar sobre les conseqüències d’aquest pacte a Euskal Herria. No podem seguir amb aquesta relació amb l’Estat, una relació que ens infecta amb la seva corrupció i que només porta retallades i lleis com la LOMQE que no necessitem i que malbaraten la feina a les ikastoles... Els votants del PNB han de reflexionar si un pot canviar el futur d’un país per uns passos a nivell i que et diguin que tot anirà bé mentre no parlis basc amb accent català.
És sostenible el funambulisme d’Urkullu? Governa amb el PSE, és soci de Rajoy, fa costat als electes catalans jutjats pel 9-N...
Fins avui, el PNB ha sabut trampejar molt bé aquestes situacions... Però l’acompanyament als electes catalans jutjats és molt tebi. No hi van ser per acompanyar Mas, Ortega i Rigau; sí que hi va ser, en canvi, EH Bildu, que sempre hi és per fer costat. És cert que Mas va anar a Sant Sebastià i el PNB hi va ser. Però, quan es tractava de traslladar la solidaritat al màxim, jo, que sí que he estat a Catalunya, no els he vist. I tampoc els he vist quan es processava la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i EH Bildu sí que hi era. I rebem agraïments sempre, però en l’última ocasió sí que hem escoltat a Catalunya ciutadanes i ciutadans que ens mostren l’enuig amb “els bascos” en general, arran del pacte del PP amb el PNB... Per això, ens veiem obligats a dir en veu alta “no en el nostre nom” i que nosaltres seguirem lluitant per la llibertat i la democràcia dels pobles i de Catalunya.
Com es veu a distància la salut del procés català ara que s’acosta la data límit del setembre?
Doncs des de la distància es veu amb gran il·lusió; és exemplar la manera tan democràtica com es fan les coses a Catalunya. No podem comparar les dues realitats, però tant bascos com catalans tenim al davant un Estat profundament antidemocràtic. El més normal seria que, com a Escòcia, poguéssim fer un referèndum en condicions i votar sí o no i assumir la decisió fos la que fos. Així que nosaltres seguim donant suport al poble català.
Si es viu una suspensió de l’autonomia, la política basca seguirà com si res?
Nosaltres creiem que no es podria seguir com si res; seguim amb molta atenció el que passa a Catalunya. I al Parlament basc ja hem fet concentracions i declaracions que no han pogut ser institucionals perquè el PSE i el PP no s’hi han adherit. EH Bildu farà en cada moment tot el que el poble català ens demani.
Al mateix temps que pacta amb el PNB, Rajoy insta Puigdemont a imitar Ibarretxe i defensar el referèndum al Congrés.
Puigdemont podria cremar també aquesta carta, però és que ja sap quin és el final del camí: Espanya et veta al Congrés.
A Catalunya ha xocat la foto d’Urkullu rebut per Jean-Claude Juncker, el president de la Comissió Europea, a Brussel·les, en contrast amb les traves a la diplomàcia catalana.
És que Rajoy utilitza el seu pacte amb el PNB com a ariet contra Catalunya i la seva voluntat democràtica, i intenta vendre que amb el govern espanyol es pot dialogar i que és la part catalana la que ho impedeix. I per això utilitza Urkullu mostrant-lo com a ambaixador a Europa, fent veure que la via del diàleg és possible i que per aquesta via un es pot arribar a reunir amb Juncker. El que s’ha de dir és quin és el preu d’aquesta foto i d’aquest diàleg, que és un preu altíssim: reflotar el partit més corrupte d’Europa i posar en risc el futur i el dret a decidir d’Euskal Herria.
Rajoy va pel sisè mes de la segona legislatura, i la pau i la reconciliació no apareixen en la seva agenda. Continua el particular ‘no-procés’ de pau?
Estem fent fòrums de cara al congrés d’EH Bildu del 17 de juny i hi ha una idea que repeteixo: hem de fer un reset als cervells i actuar sense esperar res. Hem viscut massa pendents de si el govern espanyol deia això o no, de si feia això o no. I al final han estat els Artesans de la Pau els que han arriscat i han tancat un procés de desarmament. La praxi serà el que dicti si podem ser el que volem ser, sense esperar res de qui tenim al davant, com demostra l’exemple català.
Com acull la victòria de Pedro Sánchez al PSOE? A l’esquerra espanyola, el monotema és la moció de censura per fer fora el PP.
Desallotjar el PP sempre és una opció a la qual EH Bildu dona suport, però no es tracta d’aprovar el desallotjament del PP i ja està; volem que es posi damunt la taula el dret a decidir. És cert que l’elecció de Sánchez ha creat alguna expectativa, però quan el sento parlar de “nació de nacions” i de canviar la Constitució en sentit federal... El federalisme és el que el PSOE es treu del barret cada cop que li interessa i després mai no arriba a res, ni quan mana. I dir “nació de nacions” és molt bonic, però no vol dir res. Una “nació cultural” no és res. Volem ser un estat i crec que la majoria de dones i homes de Catalunya també volen ser un estat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Maragall sobre ser el cap llista a Barcelona: “És una oferta que no es pot rebutjar”

Barcelona
Entrevista El punt Avui TV

“Impulsarem una identitat digital catalana”

BARCELONA

Casado urgeix un canvi al govern espanyol per evitar “indults, sedició o alliberament dels presos”

València

Arrimadas carrega contra Cunillera: “Ni aforaments ni indults a polítics que han fet un cop d’Estat”

Palma

Cunillera es mostra partidària de l’indult als presos polítics sobiranistes

Barcelona

ERC aposta per negociar un referèndum acordat i avalat internacionalment

Barcelona
societat

La fundació Ampans genera un valor social de 112 milions

ANÀLISI

La llarga ombra de Pasqual Maragall

ELS PROTAGONISTES

Un mandat marcat pel torcebraç polític

llançà