El Parlament empara el registre d’expatriats i els equipara en drets i deures
Aprova la llei de la comunitat catalana a l’exterior amb l’únic rebuig de C’s i el PP
Reconeix els de la resta de l’Estat i potencia el paper de les comunitats
Els catalans a l’exterior ja tenen la categoria de ciutadans de primera, equiparats en drets i deures als de l’interior. El Parlament va aprovar ahir amb els vots de JxSí, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP, i el rebuig del PP i C’s, la llei de la comunitat catalana a l’exterior, que per primer cop identifica els particulars que viuen a l’estranger (uns 285.000, segons l’últim cens estatal) com a destinataris de les polítiques públiques de la Generalitat, i alhora posa al dia la llei del 1996 per definir la relació amb les més de 140 comunitats reconegudes i potenciar-ne el paper, fonamental en molts països, com a agents de projecció exterior del país i acolliment d’emigrants.
A més, per primer cop, es reconeix amb el mateix estatus els que viuen a la resta de l’Estat (es calcula que més de 400.000), malgrat que amb la llei espanyola a la mà ara no tenen la condició política de catalans. Sigui com sigui, tots han de “tenir els drets coberts com els ciutadans que resideixen a Catalunya; és un desig, una obligació i un compromís, i amb la llei ho podrem fer”, defensava el conseller d’Exteriors, Raül Romeva.
Registre no obligatori
La norma també dona rang legal al registre de catalans residents a l’exterior –que destaca que és de caràcter gratuït i voluntari–, creat el 2014 per un decret del govern i rellançat els últims mesos amb una campanya informativa. La finalitat, segons insistien ahir els grups promotors, no és sinó “saber qui són” aquests catalans, en paraules del diputat de JxSí Jordi Sendra, ja que ara el govern no en té dades personalitzades, per tal de “fer més fàcil” que puguin accedir a les prestacions a què tindran dret.
Això sí, tal com recalcava el PSC, es farà promoció del registre per “facilitar” i no pas per “garantir” aquests drets, que correspondran a tots els catalans hi figurin o no, i “no pot servir” com a cens electoral en el referèndum previst com es pretenia quan es va crear abans del 9-N. En compensació, una disposició addicional de la llei recull que caldrà “vetllar” per la participació de la comunitat exterior en els processos electorals, ara molt minsa, que és la “primera demanda”, segons Catalunya Sí que es Pot, que fan els col·lectius d’expatriats, als quals també es vol donar resposta amb la nova llei de votació electrònica, ara en tràmit.
El text aprovat ahir garanteix als catalans empadronats a fora drets bàsics com ara l’accés a la sanitat i l’habitatge, preveu serveis d’informació per als que volen emigrar i ajudarà els que volen tornar, fomentant sobretot el retorn del talent. A més, impulsarà la promoció de la llengua entre el col·lectiu, tot i que la CUP veia aquest punt insuficient, igual que el dels drets socials i el de més reconeixement dels Països Catalans.
C’s i el PP van criticar el registre perquè el veuen com “una eina més del procés”, que es vol usar per al referèndum, i perquè s’hi permet la inscripció a no catalans que se sentin lligats al país, fet que segons ells “discrimina”. El PP acusava el govern de voler “controlar políticament” les comunitats, que “necessiten més subvencions i menys construcció de país”.
