Política

Pròxim capítol: 10. El jurament del virrei francès (església parroquial de Santa Maria, la Jonquera)

La tomba de la misericòrdia

El 6 de febrer del 1939, l’aeròdrom de Vilajuïga-Garriguella es va convertir en l’escenari del darrer combat aeri de la Guerra Civil

Durant aquell episodi, es va produir l’enfrontament entre un aviador de la legió Còndor, Friedrich Windemuth, i el català Josep Falcó, les vides dels quals van quedar vinculades per sempre més

L’aviador FriedrichWindemuth, de la legió Còndor, va morir abatut en el darrer combat aeri de la Guerra Civil
Alguns anys desprésd’aquell combat, la tomba va començar a rebre algunes mostres d’homenatge

A la C-252, a peu de carretera, molt a prop de l’antic camp d’aviació de Vilajuïga-Garriguella, hi ha la tomba d’un soldat alemany. En la inscripció de la làpida, escrita en llengua germànica, s’hi pot llegir: “Aquí va caure el 6 de febrer del 1939 en la lluita per una Espanya nacional Friedrich Windemuth, nascut el 27 de maig del 1915 a Leipzig.” No en sabem gaires coses, d’aquest soldat, més enllà de la seva pertinença a la legió Còndor, la temible aviació que va enviar Adolf Hitler per tal d’ajudar Franco. Però resulta fàcil situar la seva mort en la darrera batalla aèria de la Guerra Civil.

Ens trobem a les acaballes del conflicte. Fa dos dies que Girona ha estat ocupada i, poques hores després, Figueres tindrà el mateix destí. Els republicans es retiren de manera precipitada mentre els franquistes els assetgen sense misericòrdia. El 6 de febrer, sis aparells Messerschmitt Bf 109 ataquen la base aèria de Vilajuïga amb l’objectiu de destruir les restes de l’aviació republicana. Segons el relat d’un dels pilots que acompanyen Windemuth, cap a primera hora del matí, l’esquadró arriba a l’altura de l’aeròdrom i comencen a distingir les ombres d’alguns “Curtis” (que és com els alemanys coneixen els Polikarpov I-15). La majoria dels aparells no tenen temps d’enlairar-se i són destruïts a plaer, però el pilot alemany en distingeix un que se’ls llança a sobre “com un gos rabiós”. Serà precisament aquest avió el que aconseguirà abatre el seu company d’esquadró ferint-lo mortalment al cor amb una bala de metralladora.

Els familiars de Friedrich Windemuth col·locaran la làpida a pocs metres del lloc on ha estat abatut. I aquest espai caurà en l’oblit durant anys. Paradoxalment, les poques mostres d’homenatge en memòria d’aquest aviador alemany arribaran d’aquells que ha volgut destruir. Just al costat de la làpida, hi ha un xiprer, plantat fa alguns anys per un veí de Garriguella, Xavier Casellas, Patxè. El seu pare havia estat capità d’infanteria i comissari polític de la República i, després de la guerra, es va passar un any en un camp de concentració de Màlaga i quatre a la presó de Figueres. Quan va descobrir la làpida, la va voler destruir, però el seu fill no només li ho va impedir, sinó que hi va plantar el xiprer com a símbol de reconciliació.

Però el que va provocar més estranyesa entre els veïns no era aquell arbre, sinó les roselles vermelles que van començar a aparèixer periòdicament al peu de la làpida. En un primer moment, es va témer que haguessin estat dipositades per un grup neonazi, i fins i tot es va especular que la policia havia muntat un dispositiu per tal de descobrir-ne els responsables. Però, temps després, es va donar a conèixer que el responsable de les flors era Josep Falcó, l’aviador republicà que amb el seu avió Polikarpov I-15 havia posat fi a la vida de Windemuth.

Les trajectòries dels dos soldats es van encreuar fatalment aquell 6 de febrer del 1939 al cel de Garriguella. L’alemany no va tornar a la seva base, mentre que el català es va veure obligat a fer un aterratge d’emergència. Quan va tornar a l’aeròdrom, només va trobar les restes fumejants d’alguns avions. Falcó va recollir un carnet de paracaigudisme a nom de Hans Nirminger entre les restes d’un Me-109, el segon avió que confessava haver abatut, però la legió Còndor sempre ho va negar. Fos com fos, a partir d’aquell dia, Falcó es va veure obligat a emprendre un tortuós periple que el duria als camps d’internament d’Argelers i Gurs. Va passar a Algèria i, a partir del 1964, es va establir a Tolosa. A partir d’aleshores, va començar a recuperar el contacte amb el nostre país. I, en una de les visites, es va produir el retrobament amb Windemuth. Va localitzar la tomba gràcies a les indicacions d’un pagès: “Vaig veure l’edat d’aquell pilot, gairebé com Çla meva. Potser la seva família ni tan sols sap que està enterrat allà.” Aviat va deduir que es tractava del pilot que havia abatut en el seu darrer combat. A partir d’aquell dia, aprofitava qualsevol excusa per aturar-se a Garriguella i deixar un ram de flors a la tomba. Justificava el seu gest al·ludint al codi d’honor dels aviadors, però, per sobre de tot, al·legava que era conscient que la incertesa del destí hauria pogut posar fi a la seva vida en aquell indret. “Ens vam trobar front a front i va morir ell, però hauria pogut ser jo”, confessava fa alguns anys. En tot cas, va ser Josep Falcó, a través d’aquell gest d’honor i compassió, qui va convertir un espai oblidat en la tomba de la misericòrdia.

Com s’hi arriba
Des de Figueres, cal agafar la sortida de l’N-260 en direcció a la Jonquera i Garriguella. La làpida, amb un xiprer just al darrere, és a cinc cents metres de la C-252, a la banda dreta en direcció a Garriguella, just al davant d’un camp de vinyes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El CNI hauria ajudat Es Satty a ser imam de Ripoll, segons ‘Público’

Barcelona

Francesc De Carreras marxa de Cs per la negativa a pactar amb Sánchez

Barcelona

La Cambra de Representants dels EUA condemna els missatges “racistes” de Trump

Washington

Catalunya En Comú titlla d’“aberració jurídica i política” la decisió del TC sobre la reprovació al rei

Lloret de Mar

Alcanar exigeix al govern espanyol transparència en la investigació dels atemptats del 17-A

Alcanar

El PSC arriba a un acord de govern amb Badalona en Comú Podem

Badalona

Cs demana la suspensió de Forn com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona

Torrent avisa que la reprovació del Parlament a la monarquia no desapareixerà “per més resolucions que anul·li el TC”

El TC anul·la la reprovació del Parlament a Felip VI i la seva petició d’abolició de la monarquia