procés sobiranista
El PSC de Girona no posarà entrebancs al referèndum
Els socialistes recorden que són minoria en el ple gironí
Recalquen que cal defensar tothom qui s’hi vulgui implicar
Segons el govern, els ajuntaments tindran un paper actiu l’1 d’octubre
Un dels acords del pacte de govern entre el PSC i CiU, el març del 2016, que va donar l’alcaldia de l’Ajuntament de Girona a Marta Madrenas, va ser deixar de banda el procés i donar llibertat de vot en qüestions nacionals. Per tant, el paper que tindran els ajuntaments en el referèndum de l’1 d’octubre “no ha de ser un element que hagi d’afegir tensió perquè és públic i notori que tenim posicionaments diferents a nivell nacional”, va recordar la primera tinent d’alcalde de Girona, la socialista Sílvia Paneque.
El plenari gironí és de majoria independentista –CiU, ERC i la CUP sumen 18 regidors enfront dels 7 que obtenen el PSC, el PP i C’s–, i en aquest sentit Sílvia Paneque va assegurar que no faran res per evitar la celebració del referèndum l’1 d’octubre; “No tindria sentit treballar contra el govern local des del govern”, va recalcar. A més de “no posar pals a les rodes” en relació “amb el conflicte nacional“, Sílvia Paneque va recordar la coherència que des de fa quatre anys ha mantingut el PSC gironí, també abans del pacte de govern.
Per Sílvia Paneque, el referèndum “té una sèrie de dèficits democràtics que no n’asseguren la bona lectura del resultat ni tan sols de la participació del global de la ciutadania”. Considera que “aquest carreró sense sortida” de “dues posicions confrontades” s’ha de dirimir amb una proposta amb un consens més ampli i plantejada com una reforma orientada a un sistema federal.
La setmana passada, el PSC va demanar als seus càrrecs locals que no participin en el referèndum que ha convocat el govern català l’1 d’octubre ni prestin el seu suport polític o la seva col·laboració institucional. Segons els plans del govern, els ajuntaments tindran un paper actiu en l’organització del referèndum. Així, el PSC insta els seus càrrecs a exigir de manera “oficial i per escrit, signada a més pel responsable que correspongui, qualsevol petició que rebin del govern, i a més, abans de prendre cap decisió demanin un “informe escrit i signat pel secretari de l’Ajuntament”.
Sílvia Paneque va insistir en la protecció dels treballadors públics que vulguin implicar-se en l’organització de la votació. “Tant l’alcaldessa com jo mateixa hi estem d’acord: cap funcionari públic s’ha de veure perjudicat amb la seva carrera i la seva feina per aquesta qüestió.” Davant les declaracions de Sílvia Paneque, el PP va exigir ahir que rectifiqués. La portaveu popular a l’Ajuntament de Girona, Concepció Veray, va destacar “la covardia i els complexos que demostra el PSC de Girona amb aquest posicionament”.
Per la seva banda, l’alcaldessa, Marta Madrenas, va manifestar que es posaran a disposició del Parlament i del president Puigdemont per ajudar “en el que calgui”. I va posar èmfasi en què aquest posicionament no ha d’afectar en el si del govern de coalició municipal.
LES FRASES
Indefinició a l’Empordanet
Fins al maig, l’alcaldia més destacada del PSC al Baix Empordà era la de Palafrugell, però després de la moció de censura d’ERC i el PDeCAT contra Juli Fernández, l’ara líder de l’oposició s’ha estalviat les decisions municipals sobre la logística del referèndum. Sense Fernández a l’alcaldia de Palafrugell, el PSC només té la màxima responsabilitat de govern en dos municipis petits: Ullà, amb majoria absoluta de l’històric Josep López, i Garrigoles, on la llista oberta vinculada als socialistes va deixar Josep Gibert –el més votat– com a batlle i una correlació de forces de quatre edils de CP enfront d’un cinquè d’ERC. Malgrat això, la renúncia d’un dels edils de CP ha permès al candidat de CiU entrar en el consistori.
A Ullà, Josep López encara no té decidida l’actuació amb vista a l’1-O. “Estic pendent de parlar-ho amb la resta del meu govern, però a banda de socialista, com alcalde ho he de ser de tothom: dels independentistes, també, i dels que no ho són”, explica. Però manté dubtes: “L’ideal seria un referèndum acordat, perquè és evident que cal fer el possible perquè la gent voti, però també complir la legalitat perquè ningú es pugui trobar amb cap problema.”
L’alcalde de Garrigoles, Josep Gibert, per la seva banda, també està pendent de consultar la qüestió amb els quatre edils restants del municipi, on hi ha les sensibilitats d’ERC i el PDeCAT, però en minoria. Malgrat tot, de moment Gibert contemporitza: “Encara falta molt de temps fins que arribi la data”.
