El Congreso rebutja la moció del PDeCAT que instava l’Estat a “respectar” el referèndum

El ple del Congreso ha rebutjat aquest dijous per 250 vots en contra, 92 a favor i 1 abstenció la moció del coordinador de diputats del PDeCAT, Jordi Xuclà, que instava el govern espanyol a “respectar la decisió adoptada pel president de la Generalitat relativa a la celebració d’un referèndum el pròxim 1 d’octubre perquè els catalans decideixin sobre el futur polític”. La moció ha obtingut el suport de Podem, ERC, PDeCAT, PNB i Bildu, i l’abstenció de CC, però ha topat amb la majoria dels tres partits constitucionalistes, PP, Grup Socialista i Cs.

El text que s’ha sotmès a votació és fruit d’una autoesmena del PDeCAT, que havia reclamat inicialment un acord amb l’Estat sobre la data i la pregunta del referèndum, i que després de la convocatòria per part del president Puigdemont el va reformular per emplaçar l’Estat a respectar el referèndum i obrir un espai de diàleg després de l’1 d’octubre.

Segons el text, “amb posterioritat a la celebració del referèndum [el Congrés] es compromet a trobar l’espai institucional parlamentari per dialogar amb les autoritats catalanes davant la pèrdua de voluntat de diàleg del govern de l’Estat”.

El text també “celebra i dóna la benvinguda a la disposició del president de la Generalitat d’explicar al Congrés dels Diputats la iniciativa política per abordar, des del diàleg, la possibilitat d’articular respostes compartides d’acord al moment social i polític que viu Catalunya”. Fa referència d’aquesta manera a la carta que Puigdemont va enviar divendres a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, on li demana comparèixer a la cambra baixa per explicar la seva proposta.

Per últim, el text de Xuclà critica la decisió del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, de no convocar la Junta de Seguretat de Catalunya, així com la del govern espanyol de nou autoritzar una promoció de 500 Mossos. En aquest sentit, estableix que el Congrés “deplora els intents de suspensió de les relacions institucionals del govern de l’Estat amb la Generalitat, per exemple, amb la greu manca de voluntat política de l’Estat de convocar la Junta de Seguretat de Catalunya i d’obstaculitzar una nova promoció dels Mossos d’Esquadra en un moment de grans reptes per protegir la seguretat dels ciutadans”.