Retorn de l’eix francoalemany a Brussel·les
Merkel i Macron escenifiquen la bona sintonia en la primera cimera europea junts
Els Vint-i-set veuen “insuficient” la proposta de May de garantir els drets dels europeus amb cinc anys de residència al Regne Unit
La bona sintonia entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el nou president francès, Emmanuel Macron, va injectar ahir una nova dosi d’optimisme als líders europeus. Si fa un any la tensió era màxima per la decisió dels britànics a favor del Brexit, ahir l’ambient a Brussel·les era de prevacances. Com en els vells temps del Merkozy, la cancellera va optar per fer una roda de premsa conjunta amb el president francès que va desbordar la sala i va captar l’atenció de totes les càmeres. Les abraçades i les mirades de complicitat entre Merkel i Macron augmentaven les esperances que aquest renaixement de l’eix francoalemany ajudi a rellançar el projecte d’una UE desorientada en els últims mesos.
Tot i que la seva aliança encara no té nom propi, Mercon o Mackel podrien convertir-se aviat en titulars habituals de la premsa. “Quan Alemanya i França parlen amb la mateixa veu, Europa pot avançar”, va dir Macron, en la roda de premsa conjunta. “És més que un símbol, és una manera de treballar”, va remarcar sobre els beneficis de l’eix entre París i Berlín. Tot i admetre que en alguns casos la sintonia entre França i Alemanya “no havia estat prou” per rellançar el projecte europeu, sí que va dir que és una “condició indispensable” per aconseguir-ho. Merkel va defensar que tots dos treballaran plegats per “contribuir de manera conjunta” a trobar solucions als grans reptes europeus, però sense excloure ningú.
Excepte a Theresa May, la primera ministra britànica, que ahir va veure com els líders europeus rebien amb fredor la seva proposta de garantir tots els drets als ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit des de fa almenys cinc anys.
Per sota del previst
“La meva primera impressió és que l’oferta del Regne Unit està per sota de les meves expectatives, i té el risc d’empitjorar la situació dels ciutadans”, va assegurar el president del Consell Europeu, Donald Tusk. “És insuficient”, va dir, per la seva banda, el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker.
Merkel es va limitar a dir que era un “bon inici”, el belga Charles Michel va adoptar la línia de Juncker i va dir que no n’hi havia prou, i Macron va voler prioritzar altres temes de l’agenda. Una política, la de minimitzar el Brexit com un tema poc prioritari, que sembla, un any després de la dramàtica decisió dels britànics de sortir de la UE, la de tots els líders europeus. “El Brexit ha ocupat molt poquet temps en aquest Consell Europeu. Hem dedicat la majoria de la feina a respondre a les preocupacions sobre seguretat, immigració il·legal i globalització incontrolada”, va admetre Tusk. De fet, els líders només van dedicar “quatre minuts”, segons va admetre el portaveu polonès, a aprovar les condicions per retirar de Londres l’Agència Europea del Medicament i l’Autoritat Bancària Europea.
“És una oferta justa i molt seriosa”, va defensar-se May, marginada de les negociacions. El govern britànic donarà més detalls de la proposta a Westminster la setmana vinent. En la cimera, els líders europeus també van tractar de la resposta que han donat fins ara a la crisi dels refugiats, amb Merkel i Macron, a l’una de nou reclamant solidaritat a la resta.
“Una nova esperança”
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va afirmar ahir davant els Vint-i-set que la incertesa que planava sobre la zona euro s’ha “dissipat” i que hi ha “una nova esperança” a Europa. Draghi, que va participar en la cimera, va traslladar als líders de la UE un missatge d’optimisme, però sense deixar de banda la seva tradicional crida a aplicar reformes estructurals i sanejar les finances públiques. El principal canvi en els darrers mesos és que “la gran incertesa persistent ja no hi és”, va dir Draghi, que va afirmar que, tot i la bona situació econòmica i la creació d’ocupació, “la inflació no està augmentant tan ràpidament”, fet pel qual la política monetària expansiva del BCE “es mantindrà on està de moment”. El BCE manté la seva taxa d’interès rectora en el mínim històric del 0% i la taxa d’interès que cobra als dipòsits dels bancs a un dia en el -0,40%. L’italià va tractar amb els Vint-i-set el fet que els sous no pugin tot i l’increment de la inflació i el creixement econòmic. Draghi va comentar amb els líders europeus la petició feta hores abans pel BCE per reformar els seus estatuts , concretament l’article 22, que li donaria més poder. La reforma li permetria assumir les competències de supervisió de les cases de compensació de tercers països com va proposar la Comissió Europea aquesta setmana.
