EDUARDO RANZ
ADVOCAT ESPECIALISTA EN PROCESSOS LEGALS DE MEMÒRIA HISTÒRICA
“Cal anul·lar sentències fins a Primo de Rivera”
“A Catalunya sí que hi ha voluntat política en matèria de memòria”
“És una manca de respecte per als veïns i la societat en conjunt que hi hagi centres amb noms franquistes”
El Parlament anul·la aquesta setmana tots els consells de guerra instruïts a Catalunya durant la Guerra Civil i el franquisme.L’advocat Eduardo Ranz (Madrid, 1984) està especialitzat en causes relacionades amb la memòria històrica. El 2015 va denunciar 38 alcaldes espanyols perquè retiressin símbols franquistes de l’espai públic. També va demanar el canvi de denominació dels municipis que encara tenen noms de la dictadura.
Com creu que s’han d’anul·lar els consells de guerra a l’Estat?
Avui en dia encara no sabem quin és l’encaix jurídic adequat per a aquesta qüestió perquè pot suposar una intromissió del poder executiu, que és el govern d’Espanya, sobre el poder judicial; a nivell teòric, em refereixo. A nivell moral, em sembla fonamental anul·lar totes les sentències, no només del franquisme i de la Guerra Civil, sinó d’un període anterior, fins a la dictadura de Primo de Rivera.
El govern acaba d’obrir la primera fossa en el marc d’un pla d’exhumacions arreu de Catalunya. Com es pot avançar en aquesta qüestió a Espanya, el segon estat amb més morts per desenterrar del món?
De qualsevol exhumació, sempre hi estaré a favor. Hi ha una contradicció entre el mapa de fosses publicat pel govern de Catalunya i les dades de què disposa el de l’Estat, perquè a Catalunya es parla de més de 500 fosses documentades i acreditades d’una manera transparent, davant d’una xifra que és inferior a les vint per part del govern d’Espanya. Cal actualitzar la informació del Ministeri de la Presidència en base a la credibilitat que dona la Generalitat al nombre de fosses que hi ha a Catalunya.
Veu més sensibilitat a Catalunya en matèria de memòria?
Veig que hi ha voluntat política i entenc que la voluntat política es tradueix en una bona legislació i en una partida pressupostària adequada. I les dues coses sí que s’han donat a Catalunya.
Cal potser una major implicació de les administracions locals en la retirada de plaques franquistes dels edificis?
Les plaques de l’antic Instituto de la Vivienda presenten la problemàtica que, segons la jurisprudència, el manteniment o la retirada depenen de la comunitat de propietaris. Hi ha hagut ajuntaments valents, com és el cas del de Barcelona, que a través d’una norma municipal ha procedit a la retirada. Personalment em sembla una bona iniciativa, però que pot contradir la jurisprudència de la resta d’Espanya, però aquí es demostra quan hi ha un ajuntament a favor de complir una llei humanitària com és el cas de la de memòria històrica, davant d’institucions que no tenen aquest mateix criteri.
A Catalunya, fins i tot, hi ha almenys un parell d’escoles públiques amb noms d’alcaldes o personalitats franquistes. Com ho entén?
Em sembla una manca de respecte als veïns i a la societat en conjunt. La primera bandera republicana es va hissar en territori basc; la segona, en territori català i la tercera, a Madrid. Encara que només sigui per aquesta memòria històrica en clau catalana, cal tenir respecte a una cosa tan important com és l’educació a Catalunya.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
