Política

procés sobiranista

Vot exterior poc participatiu

Els catalans residents a fora que voten no superen el 7,5% des del 2012

Si bé el nombre d’‘expatriats’ s’ha doblat en l’última dècada, no ha passat el mateix amb el de votants

Hi ha 5.500 inscrits en el registre del govern

Cada vot compta a l’hora de decidir el futur de Catalunya en el referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre. Però cada abstenció, també. Per calibrar l’impacte que tindria que els catalans residents a l’exterior no poguessin votar l’1-O, cal anar a l’institut espanyol d’estadística, l’INE, que constata que en les darreres eleccions espanyoles, l’any passat, hi havia 206.319 catalans que vivien a l’exterior amb dret a vot, dels quals només 15.479 el van exercir. És a dir, només un 7,5% dels catalans de fora hi van participar. Aquest percentatge s’ha mantingut més o menys invariable des de l’any 2012.

Tot i que el nombre de catalans residents a l’exterior s’ha doblat des del 2006 –eren poc més de 100.000 persones–, el de votants no ha crescut de la mateixa manera. De fet, no s’han tornat a assolir les cotes del 2008. El pic més baix en nombre de paperetes es va registrar en les estatals del 2012, amb només 6.000 sufragis.

El vot a l’exterior, doncs, augmenta el cens, amb uns 206.000 possibles electors, però, en canvi, només en voten 15.000, que és el mateix que dir que la inclusió en el cens dels catalans a l’estranger redueix el percentatge de participació.

Això no vol dir, però, per pulcritud democràtica, que no s’hagin d’activar tots els mecanismes per fer possible que tots els catalans, independentment d’on visquin, puguin exercir el dret a vot l’1-O, un dret que, d’altra banda, en referèndums com el d’Escòcia i el del Brexit no va existir. Ni tan sols els escocesos residents a Anglaterra, a Gal·les i a Irlanda del Nord van poder votar el 2014, per bé que es tractava d’un referèndum pactat amb el govern de Londres.

La Generalitat treballa amb la previsió d’organitzar un referèndum que s’assembli tant com sigui possible a qualsevol altre procés electoral que hagi tingut lloc al país, amb el benentès que la confrontació amb l’Estat ho dificulta i l’aboca a tenir un caràcter no pactat, amb característiques especials.

L’executiu no vincula –almenys de moment– la posada en marxa del registre de catalans residents a l’estranger amb el cens que s’utilitzarà per votar a l’octubre. L’emmarca només en la voluntat d’estendre la cartera de serveis als catalans que viuen a fora. La que sí que ho relaciona és la CUP, que ahir recomanava a tots els residents a fora que s’hi donin d’alta. Arran de les friccions entre els departaments de Meritxell Borràs i de Raül Romeva per veure qui es fa càrrec del vot exterior, ahir la CUP instava el govern a aclarir si serà aquest cens el que s’utilitzarà l’1-O. En qualsevol cas, l’última actualització del registre consta aproximadament de 5.500 persones.

En la línia de buscar fórmules perquè els catalans a l’estranger es puguin expressar a les urnes, els cupaires proposen l’habilitació de punts de vot presencials a l’exterior, aprofitant no solament les delegacions del govern i les oficines comercials, sinó també els locals de l’àmplia xarxa d’entitats catalanes a l’estranger.

Justament, la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) calcula que, dels 220.708 catalans amb dret a vot que hi ha avui dia a l’exterior, entre 20.000 i 30.000 podrien votar l’1-O venint a Catalunya, perquè encara hi estan empadronats.

L’únic precedent alternatiu al cens electoral de residents absents (CERA) amb valor orientatiu és el procés participatiu del 9-N del 2014, en què 13.573 catalans van votar en una vintena de punts de participació a l’estranger. Londres va ser la capital que va recollir més paperetes (gairebé 3.000), mentre que Berlín, París i Brussel·les van superar el miler, igual que Andorra la Vella.

En el bàndol oposat de les opinions sobre el referèndum, la fundació de José María Aznar, la FAES, va acusar ahir els mitjans de comunicació que prenen posició sobre la consulta, com The New York Times, de voler per als altres allò que no acceptarien al seu país. La conservadora FAES assegura que el prestigiós diari nord-americà practica la “doble moral”, i recorda que, fa uns dies, el mateix mitjà “lloava la performance d’entrega d’armes d’ETA”. Les crítiques al rotatiu dels Estats Units es basen en el fet que admet que resoldre el problema de Catalunya implica prendre decisions més enllà de les judicials. La FAES recomanava ahir a The New York Times que “el que és més democràtic és respectar la llei d’allà on sigui”.

LES XIFRES

20.000
catalans residents a l’exterior
calcula la FIEC que podrien votar l’1-O venint a Catalunya.
13.500
catalans
van votar a l’estranger en el procés participatiu del 9 de novembre del 2014.

Les entitats a l’estranger, enfadades

a.b

La Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) lamenta com s’ha portat el procés per possibilitar el vot dels catalans a l’exterior en el referèndum, que tradicionalment, en les eleccions normals, ha d’afrontar moltes dificultats logístiques. “És una història una mica trista; tot hauria pogut ser d’una altra manera si hi hagués hagut menys ambigüitat i més convicció en el que es feia”, asseguren fonts de la FIEC. Així, assenyalen tant Governació, perquè “era difícil de creure” que el vot electrònic a l’exterior pogués estar a punt (no ho estarà), i Exteriors, per no haver donat un veritable impuls i publicitat al registre de catalans a fora. Es queixen que el govern mai ha confirmat que el registre servís de cens electoral i que, amb una campanya “molt fluixa”, només ha aconseguit que s’hi inscrivissin 600 persones. La xifra de 220.708 catalans a fora amb dret a vot els converteix en la segona ciutat del país. El signe del seu vot és més independentista que al Principat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona