Política
La cara fosca dels Jocs
Avui es compleixen 25 anys de la col·locació d’explosius a Girona i Barcelona, atribuïda a Terra Lliure, que van precedir l’anomenada operació Garzón
Acusades d’estar relacionades amb el moviment independentista, van detenir a Catalunya i al País Valencià 45 persones, de les quals 16 van denunciar que les havien torturat
Un sector de la societat,com ara una part de la premsa, va rebutjar l’acció policial
La matinada del dilluns 29 de juny del 1992, poques setmanes abans de l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona, la Guàrdia Civil va desactivar dos artefactes explosius a Girona i un altre a Barcelona. L’intent d’atemptats es va atribuir a una branca de Terra Lliure contrària a la dissolució decidida per la cúpula de l’organització. Poques hores després de la retirada dels explosius hi van haver els primers detinguts: Josep Musté, Ferran Ruiz, Jordi Bardina, David Martínez, Esteve Comellas, Joan Rocamora i Teresa Mas. Era l’inici d’un seguit d’actuacions policials a Catalunya i el País Valencià contra gent que es creia que pertanyien o estaven vinculats a Terra Lliure. Tot i produir-se arran de la localització dels artefactes, en realitat l’operació va tenir sobretot un caràcter preventiu, per tal d’evitar incidents durant els Jocs, en uns dies en què la mirada de mig món estaria posada a Barcelona. El que des d’alguns sectors van titllar de “persecució”, i que s’havia començat a preparar dos anys abans, s’acabaria anomenant operació Garzón, en referència al jutge de l’Audiencia Nacional que ho va ordenar.
Denuncien tortures
Si bé la majoria de les 45 detencions es van fer abans de les competicions, un cop aquestes es van acabar encara n’hi va haver. Vint-i-cinc dels detinguts van patir presó incomunicada. En sortir-ne, setze d’ells van denunciar que els havien torturat. Anys després es va exigir a la justícia espanyola que s’investiguessin les possibles tortures, però no es va fer. El cas va arribar al tribunal europeu dels drets humans, que acabaria condemnant l’Estat espanyol. D’entre les detencions ordenades, dues van colpir de manera especial l’opinió pública gironina: la de l’artista garrotxí Marcel Dalmau i la de l’aleshores cap comarcal d’ERC al Gironès, Carles Bonaventura. També van arrestar un periodista d’El Temps, Oriol Malló, i un altre d’El Punt, Eduard López.
“Ocupació” de Banyoles
Una ciutat on l’operació Garzón es va notar molt va ser Banyoles. Tres dels seus veïns, Xavi Puigdemont, Xavi Ros i Xavi Alemany, que havien format part de la llista de la CUP de les eleccions municipals, van ser detinguts. A Banyoles feia mesos que hi havia incidents. Com en altres punts del país, en aquesta ciutat (subseu de les competicions de rem) hi havia un sector que s’oposava als Jocs. Això, sumat a un creixent sentiment independentista i a la irrupció a la ciutat de 350 agents de la Guàrdia Civil, va facilitar un ambient de tensió: l’11 de setembre del 1991 es va produir un enfrontament entre Guàrdia Civil i manifestants, i al maig, en plena celebració de la copa d’Europa del Barça, un nombrós grup va apedregar la caserna d’aquest cos, situada davant de l’ajuntament. El moment culminant va ser el pas de la torxa olímpica, que va entrar a Banyoles escortada per la Guàrdia Civil amb tanquetes.
La societat reacciona
Un sector de la societat civil, alguns partits, com ERC, i uns quants mitjans de comunicació es van mobilitzar en considerar que les detencions havien estat “inoportunes”, “fora de lloc” o “innecessàries”, entre altres raons, perquè es va sospitar que en força casos la tria dels detinguts s’havia fet mirant arxius policials que no estaven posats al dia. El president de la Generalitat també es va afegir a les crítiques: “No eren necessàries en un context de país no violent”, va declarar Jordi Pujol. Fins i tot el governador civil de Girona, Pere Navarro, va manifestar que l’operació havia “obert un forat que pot fer perillar la pau i la dolçor que regnava a les comarques de Girona”. El diari El Punt, en l’editorial del 9 de juliol –publicada a la portada i titulada “Què volen aquesta gent?”– denunciava que “davant l’estupefacció de propis i estranys, un jutge de Madrid recorre a l’arxiu i ordena detencions completament fora de lloc i que són extemporànies”. A banda d’això, l’empresa editora del rotatiu i el col·lectiu de treballadors d’El Punt van difondre un comunicat en el qual s’expressava la indignació pel fet que “en un estat democràtic qualsevol ciutadà pugui ser detingut, traslladat i incomunicat sense una formulació de càrrecs i sense respectar els drets que la Declaració Universal dels Drets de l’Home i la Constitució d’aquest Estat li garanteixen”.
El concert de la Devesa
l corrent d’opinió de rebuig a l’operació Garzón s’escenificaria el 29 de juliol del 1992 amb el macroconcert de la Devesa de Girona organitzat per 14 capçaleres de premsa catalanes, amb El Punt al capdavant. Davant de 15.000 persones hi van intervenir Santi Arisa, Lloll Bertran, la Companyia Elèctrica Dharma, Lluís Llach, Els Pets, Marina Rossell, Sopa de Cabra, Josep Tero, Último de la Fila i Umpah-Pah, així com l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán, que va llegir un manifest.
Amb motiu del 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona, la revista Presència d’aquesta setmana publicarà un extens reportatge sobre els diferents vessants d’aquell esdeveniment històric.
