El fiscal reitera que s’han d’investigar les despeses del 9-N
Demana al Tribunal de Comptes que aclareixi si Mas, Homs, Rigau i Ortega van cometre malversació comptable i han de tornar 5 milions
La Generalitat ho nega
El fiscal en cap al Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres Morato, ha reiterat a la secció d’enjudiciament del departament segon d’aquest tribunal que investigui si hi va haver malversació comptable per part dels dirigents del govern la Generalitat per haver organitzat el procés participatiu del 9-N, en un escrit presentat el 21 de juny i difós ahir. La Generalitat, el 13 de juny, va insistir al tribunal que no s’havia comès cap acte “il·lícit” en el procés, malgrat que les entitats Societat Civil Catalana, Advocats Catalans per la Constitució i Associació Cívica Cultural ho van denunciar el maig passat al tribunal fiscalitzador i reclamen que l’expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega retornin els 5.129.833 euros invertits per organitzar el 9-N.
En l’escrit, el fiscal aclareix que “sí resulta obligat” investigar aquest procés a partir dels fets provats i fixats en sentència ferma pel Tribunal Suprem, el març passat, que va condemnar l’exconseller de la Presidència Francesc Homs a un any d’inhabilitació i a multa pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), en no haver aturat els preparatius, quan aquest òrgan va dictar la providència de suspensió el 4 de novembre del 2014.
Per contra, la Generalitat va recordar que ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no va admetre l’acusació per malversació de fons públics en el cas del 9-N, l’únic que implica penes de presó, i els fiscals del TSJC i del Suprem van estar-hi d’acord, mentre l’acusació popular del sindicat policial la va mantenir. El jutge instructor del 9-N del TSJC va limitar els fets d’enjudiciament del 4 al 9 de novembre, i la fiscalia va admetre que hi va haver despeses però que estaven compromeses abans de la suspensió del TC, tot i que es van pagar després del 9-N.
Per contra, el fiscal al Tribunal de Comptes sosté ara que en la sentència d’Homs, el Suprem afirma que “els efectes suspensius de la providència del TC té lloc des del 31 d’octubres del 2014, amb les conseqüències que això comporta amb les despeses realitzades en ocasió del procés de participació”.
LA XIFRA
Arguments per a la condemna, al Suprem
Ahir també es va donar a conèixer que la fiscalia del Tribunal Suprem demana a aquest màxim òrgan judicial que mantingui la condemna d’inhabilitacions a càrrec públic que el TSJC va dictar contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas (dos anys) i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per haver organitzat el 9-N, el març passat.
En l’escrit, el fiscal Jaime Moreno hi exposa que els dirigents catalans van mostrar “una negativa oberta, obstinada i contumaç a complir la suspensió dictada pel Constitucional”, i que la “jurisprudència no equipara negativa oberta a negativa expressa”. Hi afegeix que l’informe de la junta de fiscals del TSJC, en què va manifestar que no veia delictiva l’acció de Mas i les conselleres no es pot valorar perquè és “un document intern i d’una deliberació inacabada”. I clou que la inhabilitació a càrrec públic ha d’abraçar totes les institucions, no només l’autonòmica.
