Política

Una macrofesta de neonazis posa en evidència Alemanya

Un poblet de l’est del país va concentrar uns 6.000 ultradretans per a un concert xenòfob

Les imatges dels assistents amb la salutació hitleriana compromet un dispositiu policial qualificat d’èxit

El calendari de macrofestes d’estiu, a Alemanya, va incorporar aquest any un concert amb un títol més que eloquent: Rock contra l’estrangerització. Contra la seva celebració, el cap de setmana passat, s’havien mobilitzat alguns veïns de Themar, un poblet de l’est d’Alemanya d’uns 3.000 habitants, que havien intentat sense èxit aconseguir que es prohibís mitjançant la presentació d’un recurs.

Es calculava que podien concentrar-s’hi més de 5.000 ultradretans i s’hi havia preparat un dispositiu policial d’un miler d’efectius. Suficients, segons les autoritats, per mantenir el control i vigilar que no s’hi exhibissin símbols anticonstitucionals. Finalment s’hi van presentar 6.000 ultradretans, que no van provocar aldarulls “destacables”, segons constava en l’informe policial posterior.

La situació va estar “en tot moment sota control”, va explicar també el responsable d’Interior del land de Turíngia, Holger Poppenhäger, després d’agrair la tasca dels policies.

El ministre es permetia fer esment dels aldarulls causats per un miler de radicals d’esquerra o antisistema a Hamburg, en les protestes contra la cimera del G-20 en aquesta ciutat. I va concloure que la policia va saber estar a l’altura de la situació, malgrat la “sobrecàrrega” de feina que els va venir al damunt amb la trobada dels líders de les potències industrials i dels països emergents els passats dies 7 i 8. Per protegir la cita dels poderosos a Hamburg, amb 1,7 milions d’habitants, s’havia establert un dispositiu amb 19.000 agents arribats de tot Alemanya.

Si l’autorització de la macrofesta a Themar havia estat ja qüestionada i motiu de queixes dels veïns, les explicacions posteriors van irritar a escala nacional. En paral·lel, a més, van començar a difondre’s imatges a les xarxes socials de grups neonazis amb el braç alçat i fent el crit hitlerià –més o menys identificable com Sieg Heil o, si més no, Heil–. La simbologia neonazi hi havia estat més que present.

Tant la policia com el ministre van haver d’explicar que no tenien constància d’aquests fets i van demanar la “col·laboració” ciutadana dels qui tinguessin aquestes imatges per poder investigar el cas i tractar d’identificar-ne els participants.

El primer ministre del land, Bodo Ramelow, de l’Esquerra, va reaccionar demanant una reforma del dret de reunió per prohibir actes com aquests, en lloc d’autoritzar-los si es considera que entren en el dret de la llibertat d’expressió.

Les festes neonazis són un fenomen creixent –223 concerts es van registrar el 2016, segons xifres d’Interior, uns 25 més que l’any anterior. L’est d’Alemanya, com Turíngia, és territori propici per a la ultradreta. Però fins ara no s’havia produït una macrofesta d’aquestes dimensions. En tot el país s’estima que hi ha uns 15.000 neonazis. Que en un poblet n’hi apareguessin 6.000 fa pensar que n’hi havia d’altres països europeus. I que els serveis secrets van badar en la vigilància d’aquests col·lectius.

LA XIFRA

6
detencions
es van fer en una macrofesta a Themar el cap de setmana, malgrat l’exhibició de símbols nazis.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Valls busca refugi a Barcelona

Ciutadans ofereix a l’ex-primer ministre francès que sigui el candidat de la formació taronja a la capital catalana

Relegat a un rol secundari a França, Valls ha multiplicat les seves intervencions crítiques amb l’independentisme

París
 
JOAN VERGÉS
PROFESSOR DE FILOSOFIA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA I DIRECTOR DE LA CÀTEDRA FERRATER MORA

“Cal lluita pacífica i efectiva per anar guanyant quotes de llibertat”

girona
 

Eurodiputats a favor del diàleg

barcelona
 

Forcen el govern a sumar-se a la demanda contra Mas

Barcelona
 

ETA fa autocrítica

BARCELONA
 

L’Estat italià va pactar amb la màfia als anys noranta

Roma
 

JxCat i ERC es donen una treva fins a inicis de maig

Barcelona
 

Un estudi per al Parlament britànic nega ‘fake news’ sobre el procés

BArcelona
 

Rajoy confia que la dada de cap euro a l’1-O sigui creïble

madrid