Cadena perpètua per a vuit independentistes sahrauís
Els processats, jutjats pels disturbis en un campament que van provocar la mort d’onze policies i dos civils el 2010
Organitzacions internacionals denuncien tortures
La justícia del Marroc ha sentenciat amb dures penes de presó 23 activistes sahrauís que van participar en el campament de la dignitat Gdeim Izik el 2010. Concretament, el tribunal marroquí ha dictat vuit condemnes a cadena perpètua, tres penes de 30 anys, cinc de 25 anys, tres de 20 anys i la revisió d’altres, en absència dels acusats, que com a protesta van decidir no acudir a les últimes sessions del judici.
El febrer del 2013, el tribunal militar de Rabat havia condemnat a penes d’entre 20 anys i cadena perpètua els imputats, als quals s’acusava de “constitució de bandes criminals i violència contra les forces de l’ordre que va comportar la seva mort amb premeditació, mutilació de cadàvers i complicitat”.
En la sentència dictaminada ahir, el tribunal de Salé va decidir abandonar els càrrecs contra alguns dels acusats per “constitució de banda criminal” i processar-los, com a la resta, per “violència contra les forces públiques durant el compliment de la seva funció que va comportar ferides ”. A l’última sessió hi van assistir els familiars de les víctimes dels onze policies marroquins que van morir en els disturbis. L’advocat que ha representat els familiars dels agents, Nawfal Buamri, va qualificar el judici de “just”, però va insistir que els seus clients “es mereixen una indemnització”.
El campament de Gdeim Izik va néixer el 2010 quan més de 20.000 sahrauís residents als territoris ocupats pel Marroc van plantar les seves haimes i botigues a 15 quilòmetres d’Al-Aaiun per protestar contra la discriminació que pateix la població sahrauí al seu propi territori. La policia marroquina va assaltar el campament violentament i, segons la versió oficial, per la qual han estat condemnats els activistes, van morir onze policies i dos civils.
L’advocada espanyola Rosalía Perera Gutiérrez, membre de la Consell General de l’Advocacia Espanyola, que va assistir a les sessions com a observadora, va qualificar les penes de “duríssimes” i va denunciar que no hi ha proves per condemnar els sahrauís com a autors de la mort dels agents marroquins. Per la seva banda, Human Rights Watch (HWR) i Amnistia Internacional (AI) havien instat dilluns les autoritats judicials marroquines a assegurar que les condemnes en aquest procés no es dictaven a partir de confessions o declaracions que impliquessin altres demandats o que s’haguessin obtingut mitjançant la tortura o altres maltractaments policials durant els interrogatoris. Les mateixes organitzacions havien denunciat que els acusats havien rebut pallisses, l’amputació d’ungles i violacions amb objectes.
“Odi del règim”
Des de la Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara Occidental, consideren que les condemnes “són una mostra més de l’odi que el règim marroquí demostra contra tota la lluita pacífica del poble sahrauí en defensa dels drets humans”. Segons van afirmar en un comunicat, la sentència s’ha decidit en un “tribunal extraterritorial i incompetent, atès que els fets es van circumscriure al Sàhara Occidental, territori no autònom, ocupat il·legalment pel Marroc”.
L’associació denuncia, a més, que les condemnes s’han basat en confessions “presumptament obtingudes mitjançant tortura i maltractaments”. El Comitè de l’ONU Contra la Tortura va concloure al novembre del 2016 que el Marroc havia vulnerat la Convenció contra la Tortura en relació amb un dels condemnats, Naama Asfari.
El desmantellament del camp va ser un dels moments més crítics viscuts a la zona des de l’alto el foc proclamat entre el Marroc i el Front Polisario el 1991.
