“Si l’1-O la gent vota massivament, això pot destravar el cadenat”

Esperarem que faci el pas parlamentari per debatre-ho en el grup. No vull avançar què votaré, penso que ha de ser fruit d’aquest debat. A ningú se li escapa que davant d’aquesta llei el punt de partida dels diferents membres de CSQP és diferent. Per Podem, hi ha l’anàlisi jurídica que es pugui fer de la llei, però creiem que cal analitzar-la de la manera més àmplia. Aquesta llei fa aflorar el conflicte de fons. Per una banda, hi ha un intent de fer realitat que la gent a Catalunya pugui votar i, per una altra banda, un marc que ho nega. Un marc que, si hi hagués voluntat política, serviria perquè els catalans votessin. Amb totes les crítiques que se li puguin fer al govern català, el responsable d’aquesta situació és el govern del PP. No ens podem situar en una equidistància entre allò que fa el govern de Catalunya i el govern del PP.

A Podem en aquest moment hi ha un acord, un consens molt gran, fruit del debat als cercles i al consell ciutadà. En els comuns hi ha gent com el Nuet, amb qui aquí al Parlament compartim moltes posicions; gent com el Jaume Asens... Però és veritat que, com passa a CSQP, hi ha el discurs d’ICV, que és més reactiu. Als comuns hi ha una pluralitat. Em sembla que hi ha un punt de connexió entre la posició del Rabell i el Coscubiela amb aquest manifest que ha tret una part dels comuns liderats per ICV. Però per un altre costat hi ha les últimes coses que ha dit l’Ada o el que van escriure el Xavier Domènech i el Pablo Iglesias, dient que era legítim i hi donarien suport.

No. Aquest grup és una pluralitat. Però sí que és veritat que veiem l’1-O d’una manera més àmplia, i aquí al Parlament la posició més allunyada de la nostra és la d’ICV. I a Catalunya en Comú, la posició més allunyada de la seva bàsicament és d’ICV. Però no ho dic com a pedra a la sabata, sinó com a expressió d’aquesta pluralitat.

Diem que no és el referèndum que cal, però no ho és perquè al PP i a l’Estat no els dona la gana. I lamentablement tenim dubtes que els resultats es puguin aplicar. Però hi ha una cosa en què ens podem trobar: si la gent vota massivament, la força política que pot tenir això per desencallar la situació és enorme. La gran participació pot destravar el cadenat que hi ha.

Aquesta és una altra cosa que la llei del referèndum regula. A nosaltres ens conviden de molts llocs a expressar la nostra opinió. Quan hi anem, no defensem el sí o el no. Per nosaltres, ara mateix el gran debat a Catalunya és si es podrà votar o no. A partir del setembre ja veurem com s’organitza tot plegat.

Dins el nostre espai, cap organització ha fet un debat tan profund i tan ampli com Podem Catalunya. Hi han participat prop de 1.000 persones i s’han manifestat clarament. Més d’un 63% ha dit que no podem girar l’esquena al que passi l’1-O. Tenim moltes altres eines i no en descartem cap perquè caldrà veure com evolucionen les coses.

No. El cap de setmana passat vaig ser a Madrid, en el consell ciutadà estatal, i ens vam veure amb el Pablo, l’Íñigo i l’Echenique, i va anar molt bé perquè vaig explicar com era la posició de Podem Catalunya. Per sort, no som un partit monolític on tothom pensa el mateix. Si ens creiem la plurinacionalitat, veig compatible que la gent d’Andalusia pensi una cosa, que la d’Astúries en pensi una altra... El Pablo em va dir: “Mai em fico en cap decisió de cap territori, encara menys de Catalunya.”

No, no es poden trencar, ni ho volem, perquè hem de treballar junts.

Bé, aquest és un altre debat. Hi ha el debat del referèndum i de què fer davant de l’1-O. Més enllà de les declaracions, amb els seus matisos, jo crec que la posició del Xavi, l’Ada i el Pablo i la nostra és bastant clara. Això difereix bastant de les posicions d’ICV. En relació amb la confluència, ja es va fer palès des de la direcció estatal que volien que es conformés aquesta confluència. Nosaltres, també, però com es feia? Vam considerar que en aquell moment no es donaven les condicions. A partir d’aquí, ja veurem com es desenvolupa el calendari electoral. Des de les mateixes posicions, continuarem oberts a treballar junts amb els comuns.

Seria complicat d’entendre que Podem anés per un costat i els comuns per un altre. Ara, perquè funcioni les organitzacions han d’acompanyar; no ha de ser un pacte meu amb el Xavi: la militància hi ha d’estar d’acord, hi ha d’haver unes regles clares... Si s’aconsegueix això, crec que és el millor escenari.

Ara tothom posa la lupa en els comuns, i el govern també fa moltes batzegades. L’escenari tampoc és clar. El govern està fent jocs malabars perquè no li queda cap altre remei, m’imagino, però demanar-li a algú que sigui clar i contundent i digui tot el que farà d’aquí a l’1-O, quan el govern no ho sap, em sembla que respon més a intentar traspassar a un altre les incerteses que hi ha en el procés polític en què ens trobem.

Som un partit nou, que respon molt a dinàmiques diferents, que no són de partit... La majoria de nosaltres no tenim llarga experiència de partit. Això és bo perquè hi ha poc verticalisme i molta frescor, però és cert que hi ha debats tota l’estona. Ara, ens sentim forts: quan vam fer el debat sobre l’1-O molta gent va dir “Ui, ui”. I va sortir preciós. Em dona molta tranquil·litat com a organització. Tenim molta feina a fer als territoris.

És legítim que molta gent no es vegi interpel·lada i no hi vulgui participar. S’ha de ser molt respectuós. Igualar els que no hi participen amb ser antidemocràtics em sembla una barbaritat. Ara, políticament, la tradició de la qual venim, gent que ha anat a parar desnonaments, jo he ocupat tres mesos el CAP del meu poble perquè no el tanquessin, l’11 de Setembre de Sant Boi estava prohibit... I les coses van canviar. Cridar a no participar em sembla una contradicció. Hi ha molta gent del no que té clar que vol votar que no. Forma part de la nostra cultura històrica que en una situació com aquesta es participi.

És difícil perquè veníem d’un any en què no hi havia partit i l’etapa que ens ha tocat és complicada. Tothom que hagi estat en un partit sap la quantitat de temps que es necessita perquè tot funcioni. Abans les legislatures duraven quatre anys, els partits feien un congrés cada tres anys i ja està. Ara en dues setmanes canvia tot.