Trump assegura tenir “poder absolut d’indult”

Donald Trump continua pensant que seure al despatx oval de la Casa Blanca li dona un poder semblant al d’un monarca absolutista, i creu que no hi ha millor manera de demostrar-ho que recordant que està per sobre de qualsevol llei o situació, incloses les possibles acusacions i delictes que puguin sorgir de la trama russa que el persegueix.

Des de fa dies es rumoreja que està preguntant a la legió d’advocats que l’envolta que analitzin fins on arriba el poder d’indult d’un president, i si hi ha la possibilitat d’autoperdonar-se. Ahir va fer públic, a través de Twitter, que no tem res del que li pugui passar perquè, pel fet de ser qui és i del seu càrrec, té un “poder absolut d’indult”.

Trump va deixar les cartes marcades en l’afer rus: mentre està mirant com desprestigiar i posar fi a la investigació especial sobre el cas, jugant amb la idea d’acomiadar el fiscal especial que està al capdavant del Russiagate, estudia com perdonar tots els que l’envolten.

De figures a qui indultar no li’n faltarien, si es confirma tot el que ha aparegut en els primers sis mesos de presidència. L’últim escàndol torna a tenir com a protagonista el fiscal general, Jeff Sessions: segons The Washington Post, hauria parlat amb l’ambaixador rus a Washington durant la campanya, tot i negar-ho de manera repetida durant mesos.

Si es demostra que va mentir als senadors sota jurament s’enfrontaria a una acusació formal de perjuri. El seu càrrec estaria encara més en la corda fluixa, després de l’esbroncada que va rebre a través de The New York Times per haver-se inhibit de l’afer rus.

De moment, però, no hi ha res comprovat, i Trump continua culpant de tot el que passa els mitjans de comunicació. “L’únic crim de moment són les filtracions contra nosaltres de les notícies falses”, va piular, convençut que tot el que publica la premsa és “il·legal” i cal aturar-ho.

Trump no pot amagar la incredulitat pel fet de sentir-se perseguit mentre ningú investiga la seva rival en la campanya electoral, la demòcrata Hillary Clinton, i “els lligams amb Rússia”; o com l’exdirector de l’FBI, James Comey, a qui va acomiadar, va filtrar detalls de les trobades privades amb el mandatari i no ha estat castigat per haver-ho fet.

El Congrés, mentrestant, continua la croada contra Rússia, i la setmana entrant consolidarà un nou paquet de sancions contra figures i empreses properes al Kremlin per la ingerència en les eleccions.

Entre les piulades matinals de Trump no podia faltar-hi l’atac a The New York Times, l’exemple més evident de la seva relació ambivalent amb la premsa. Si fa un parell de dies li va concedir una entrevista extensa i exclusiva, ahir el va acusar d’haver “frustrat” una operació per matar el líder d’Estat Islàmic, Abu Bakr al-Baghdadi, sense més detalls. “[Posen] els seus interessos malaltissos davant de la seguretat nacional”, va dir, sense més detalls. El secretari de Defensa, James Mattis, confessava hores abans no saber si el cap d’EI era viu o mort, després que els últims dies les informacions sobre el destí de Baghdadi hagin estat confuses.