Política

la judicialització del procés

La Guardia Civil comunica una imputació al secretari general de Presidència sense que el jutge es pronunciï

A Joaquim Nin l’han citat a declarar aquest matí com a testimoni davant de la Guàrdia Civil, juntament amb el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells

S’emmarca en la investigació ordenada des de Madrid per impedir l’1-O

La Guàrdia Civil ha citat a declarar aquest matí com a testimonis el secretari general de Presidència, Joaquim Nin, i el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells, en el marc de la investigació que dirigeix el jutge d’instrucció número 13 de Barcelona en relació als preparatius del referèndum de l'1-O. En un moment de la declaració, la Guàrdia Civil ha comunicat al secretari general de Presidència, Joaquim Nin, que el que estava declarant el podia incriminar perquè eren fets qualificats de delictius i que anés a buscar-se un advocat. D'aquí, els agents de l'autoritat haurien passat a comunicar-li que estava imputat pels preparatius del referèndum de l’1-O. La notícia ha saltat als mitjans envoltada de confusió: qui l'imputava? quins delictes se li atribuïen? I a partir d'aquí han sorgit tota mena de titulars que es contradeien entre ells. El cert és que la Guàrdia Civil no pot imputar un delicte a ningú, en tot cas pot remetre al fiscal o al jutge que de les investigacions policials es dedueix que una persona que ha prestat declaració, inicialment com a testimoni, podria haver comès uns fets delictius. És atribució judicial imputar, en base a la informació que disposa, aquella persona. Donat l'enrenou, el TSJC ha hagut de fer públic que no és cert, de moment, que el Secretari general de la Presidència hagi passat de la condició de testimoni a investigat (abans que canviessin la llei, una persona de qui el jutge creia que havia comès un delicte rebia la qualificació d'imputat. Aquest vocable s'ha substituït ara pel d'investigat). 

A banda de Nin, la Guàrdia Civil també ha interrogat el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells. Tots dos els han citat a la comandància de la Travessera de Gràcia de Barcelona. El jutjat on s'instrueix el cas és el mateix que va ordenar a la Guàrdia Civil que reclamés documentació al Teatre Nacional de Catalunya per l’acte en què es va presentar públicament la llei del referèndum de l’1 d’octubre.

Els agents han interrogat avui els testimonis de Presidència, departament del qual depenen els serveis de difusió i informació de la Generalitat, en relació amb la creació i manteniment del web garanties.cat, en el qual el propi Govern català va anunciar que explicaria els detalls del referèndum. El web informa sobre l’anunciada llei de referèndum –que es pot descarregar–, l’organització de la votació de l’1 d’octubre, l’obtenció del cens i els locals que acolliran urnes, així com la manera que s’aplicaran els resultats i les garanties de validació internacional que avalarien la consulta. Actualment, al web no hi figura cap referència que permeti deduir que el portal és gestionat pel Govern català i, en la secció destinada a respondre els dubtes que els internautes plantegin a través del seu correu electrònic, es remet els usuaris a fer les consultes al grup parlamentari de JxSí.

Als alts càrrecs de la Generalitat també se’ls ha preguntat per la gestió econòmica i manteniment del web del Pacte Nacional pel Referèndum, una plataforma integrada per partits, sindicats i entitats sobiranistes que ha recollit suports a favor de la celebració d’una consulta d’independència a Catalunya. La Guàrdia Civil els hi ha requerit també informació sobre la campanya institucional del registre de catalans a l’estranger que la Generalitat va llançar el mes d’abril passat, en la qual figura impresa sobre la silueta d’un mapa de Catalunya la pregunta “Sí o no?” . Precisament, per encàrrec de la Fiscalia, la Guàrdia Civil fa mesos que investiga si aquesta campanya està vinculada a suposats preparatius per a un referèndum d’independència per facilitar el vot dels catalans residents a l’estranger.

Durant les últimes setmanes, la Guàrdia Civil ha citat treballadors i funcionaris de la Generalitat en relació amb la pàgina web del Pacte Nacional pel Referèndum i sobre la campanya institucional del registre de catalans a l’exterior. A més, segons fonts governamentals, agents de la Guàrdia Civil també van visitar una de les empreses que optava al procés d’homologació per a la compra d’urnes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona