Més sexis i menys “trolls”, si us plau

Es podria fer una crònica de la jornada d’ahir al Parlament només amb una llista de les desqualificacions que l’oposició va dedicar al govern, algunes llançades amb especial acarnissament i manca de respecte per part del PP i C’s. Potser la intervenció que més il·lustra aquesta crispació és la del diputat popular Alejandro Fernández. Justament perquè va ser de manual. Durant el debat sobre el canvi de reglament del Parlament, Fernández va tractar d’extraterrestre el president Puigdemont, va titllar la seva estratègia política de “llunàtica”, li va atribuir un “cinisme inacceptable” i es va burlar dels suports internacionals a l’1-O, amb comentaris contra l’artista Yoko Ono i els exfutbolistes Stòixkov (recordant la seva trepitjada a un àrbitre) i Cantona (la coça contra un aficionat). Després de dir que JxSí no respectaria el no si guanyés el referèndum, es va guanyar que els diputats de JxSí l’aplaudissin i li preguntessin si ell respectaria el resultat. Els independentistes devien interpretar que ja era un pas que reconegués la figura del referèndum, que avui sí demà també és vist pels populars com la quinta essència de l’esperit antidemocràtic. El guirigall ja estava servit. Davant les queixes de Fernández perquè l’interrompien, la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, va intervenir amb un punt de mà esquerra: “Senyor Fernández, només l’han aplaudit.” I tot seguit, com si no hagués passat res, el diputat tarragoní va impostar solemnitat i va afegir: “Vull donar un missatge de tranquil·litat i serenitat, quan aquest malson acabi garantirem que prevalgui la democràcia real.” Sí, sí, “la democràcia real”.

Abans, C’s havia dit al govern que “vivia al món de Matrix” i que volia canviar el reglament com qui “canvia les lleis de la física”. Al matí, en tractar els canvis al govern Puigdemont (el president va tornar a utilitzar l’estratègia d’estabornir el personal amb un discurs soporífer i quasi tècnic), García Albiol (PP) ja l’havia increpat tractant-lo de “cataliban” i “troll de Twitter”, i acusant-lo de fer com “a l’antiga URSS”, on “mai cessaven ningú”. La cara d’incredulitat de Puigdemont era antològica. Inés Arrimadas (C’s) s’havia sumat a la festa titllant l’expresident Mas de “Mandela de la Costa Brava”. Al costat d’això, Lluís Corominas (JxSí) va demanar respecte, i les dues intervencions d’Anna Gabriel (CUP), ben enfilades i centrades en el contingut polític i els objectius de l’independentisme, van semblar la cosa més ponderada del món. L’únic moment simpàtic va ser quan precisament Gabriel va demanar la votació a part de dues esmenes al canvi de reglament: “l’Esmena 31 quinquies i Esmena 31 sexies”. Qui deu posar aquests noms? Va ser l’únic somriure entre tanta agror.