Puigdemont defensa l’adjudicació de l’obra pública dels governs de Mas
L’oposició carrega contra CDC i acusa ERC de tapar-li la “corrupció”
El president remarca que l’informe avala que no es va afavorir cap empresa
Un informe del departament d’Oriol Junqueras sobre l’adjudicació d’obra pública d’Infraestructures.cat dels governs d’Artur Mas, que detecta criteris de subjectivitat en la contractació, va protagonitzar ahir la sessió de control parlamentari a Carles Puigdemont. El president de la Generalitat va defensar la gestió dels governs del seu predecessor subratllant que, segons aquest informe, els canvis en les puntuacions no afavorien cap empresa en particular i l’estudi va permetre incorporar millores a “una manera d’actuar que ultrapassa i és molt més exigent del que la mateixa llei obliga”. L’estudi, que va avançar El Periódico i que analitzava una trentena de contractes entre el 2011 i el 2015 seleccionats aleatòriament pel consell d’administració, concloïa que la “manca de criteris concrets” en la valoració tècnica deixaven un “ampli marge de subjectivitat” al tècnic avaluador. Per C’s i el PP, però, ERC va “tapar” la “corrupció” de Convergència. Els populars també van emplaçar Junqueras a demostrar que va entregar l’informe al jutjat del Vendrell que investiga el cas del 3%.
El vicepresident va assegurar dimarts que sempre han fet arribar “qualsevol dada rellevant” al jutjat instructor amb el coneixement del consell d’administració de l’empresa pública, on hi ha tots els secretaris generals dels departaments de la Generalitat i, per tant, amb el coneixement de tot l’executiu. En ser investigat pel cas del 3% l’octubre del 2015, el que havia estat director general d’Infraestructures.cat des del 2011, Josep Antoni Rosell, va ser apartat del càrrec . Després, amb l’arribada de Junqueras al departament, la Generalitat es va personar com a acusació particular en el cas.
Puigdemont va subratllar que l’informe d’Infraestructures.cat no es va començar amb l’arribada de Junqueras a la conselleria sinó que es va iniciar durant el darrer mandat de Mas, precisament l’octubre del 2015. El president de la Generalitat, a més, va posar en valor que a banda de complir amb la llei de contractes del sector públic, Infraestructures n’“ultrapassa” les exigències tant pel que fa als contractes majors com inferiors de dos milions d’euros. També va remarcar que la Generalitat va passar de la desena a la primera posició del rànquing de comunitats autònomes de Transparència Internacional entre el 2012 i el 2014.
“ERC és un xollo per a la corrupció de Convergència”, va sentenciar la cap de l’oposició i líder de C’s, Inés Arrimadas. Els d’Albert Rivera van demanar que Puigdemont comparegui per parlar d’aquest presumpte cas d’irregularitats i va acusar l’executiu d’“ocultar informació sobre contractes amanyats”. En la mateixa línia, el president català del PP, Xavier García Albiol, va acusar Puigdemont de no actuar tot i conèixer el que per al PP són “irregularitats”. A Junqueras li va veure una altra intencionalitat. “Tenia una clara voluntat d’amagar l’informe, segurament per treure la informació durant la campanya electoral i acabar de destrossar d’aquesta manera Convergència”, va deduir.
Agraeix els “sacrificis” dels nous consellers
Carles Puigdemont va agrair “la capacitat d’assumir compromisos i sacrificis” als nous consellers de la Presidència, Jordi Turull; d’Ensenyament, Clara Ponsatí; i d’Interior, Quim Forn; durant una compareixença al Parlament per explicar els canvis. El president, a més, va posar en valor l’obra de govern de Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Jané fent un extens repàs de la feina feta que va capitalitzar el gros del seu discurs. Puigdemont va mantenir que no tenia motius per cessar-los i va demanar respecte per les seves decisions personals. “Només puc fer que agrair-los el coratge que han tingut tots aquests mesos i aquests anys”, va insistir. C’s, però, no es creia que fossin decisions personals. “Com més ho expliquen, menys s’entenen els canvis”, va assenyalar el PSC. CSQP va assenyalar que els relleus només tancaven “en fals” la crisi de l’executiu. “No passa ni un dia que un membre del govern surti corrents”, va denunciar el PP. ”Feu els canvis que vulgueu però anem cap al referèndum”, va rematar la CUP.