Sota l’ombra de Fillon
PARLAMENT
La cambra baixa prohibeix que diputats i senadors puguin contractar familiars com a assistents
La mesura s’adopta com a resposta a l’escàndol que va propiciar la caiguda del candidat presidencial de la dreta
Una mesura far. Emmanuel Macron va prometre durant la campanya presidencial més transparència i la recuperació de la confiança dels ciutadans envers la política. Ahir el president francès va fer un pas en aquesta direcció. Una majoria de diputats van votar a mà alçada a l’Assemblée Nationale, ahir al matí, a favor de la prohibició d’utilitzar els familiars propers com a assistents parlamentaris.
La vigília s’havia aprovat que els ministres i la resta de membres del govern tampoc puguin tenir com a assistents els seus marits o dones, germans o fills. Aquestes dues mesures representen l’emblema de la primera legislació important del mandat de Macron: la llei sobre la moralització de la vida pública, que està sent debatuda i que serà aprovada definitivament a principis d’agost.
“Cal que girem full amb relació a les pràctiques d’una altra època”, va assegurar durant el debat la diputada Emilie Chalas, de La República en Marxa (LRM), el partit de Macron, creat l’abril de l’any passat. La prohibició de contractar familiars com a assistents es produeix en un moment en què a França encara perdura el record de l’escàndol per les suposades feines fictícies com a assistents parlamentaris de la dona i els fills de François Fillon, el candidat de la dreta republicana a les presidencials.
Revelat al gener pel setmanari satíric Le Canard Enchaîné, aquest afer va fer minvar les perspectives electorals de Fillon, investigat al març i acusat d’haver guanyat un milió d’euros gràcies a les feines fictícies dels seus familiars. “Qui no té al cap el serial de la caiguda de la família Fillon?”, va declarar durant el debat la diputada Emmanuelle Ménard, propera a l’ultradretà Front National. Les referències al cas Fillon no van agradar als diputats de la dreta republicana. “Lamento que legislem sota l’efecte d’una acció mediàtica que ha escalfat l’opinió pública”, va retreure a la majoria la conservadora Annie Genevard.
“Llei oportunista”
Malgrat aquestes crítiques, l’ús de familiars com a assistents parlamentaris ha estat una pràctica habitual a França. Durant la legislatura anterior, 115 diputats (de 577) tenien algun familiar en el seu equip, segons el diari digital Mediapart. Amb la prohibició, la normativa francesa seguirà l’exemple de la italiana, l’alemanya i la del Parlament Europeu.
La llei sobre la moralització també preveu limitar fins a tres el nombre de mandats que un polític pot ser reelegit en el seu càrrec i suprimir els fons de 130.000 euros anuals de què disposa cada diputat per invertir en la seva circumscripció. Tanmateix, aquesta llei far del nou govern francès no satisfarà totes les expectatives inicials, ja que s’ha deixat pel camí algunes de les promeses electorals de Macron, com el fet d’obligar tots els candidats a unes eleccions a disposar d’un expedient judicial impol·lut. La majoria dels diputats macronistes tampoc han volgut reformar la condició del Ministeri d’Economia com a únic organisme capaç de perseguir judicialment els acusats d’un frau fiscal.
“Es tracta d’una llei oportunista, fruit d’un acord electoral improbable”, va criticar el líder de l’esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, fent referència a l’aliança entre el dirigent centrista François Bayrou i Macron, un pacte clau perquè aquest últim guanyés les presidencials. De fet, Bayrou va presentar de manera pomposa a mitjan juny la llei sobre la moralització. Però, una setmana després, va haver de dimitir com a ministre de Justícia en veure’s vinculat amb l’escàndol per les presumptes feines fictícies dels assistents parlamentaris dels eurodiputats de la formació que dirigeix, el Moviment Democràtic (Modem). Amb tot, a Macron encara li queda feina per recuperar la confiança dels francesos envers la política.
Cap mesura contra els ‘lobbies’
Cap paraula –o gairebé cap– sobre el fet de prohibir als assistents parlamentaris que també siguin remunerats per un lobby. Llevat que hi hagi una sorpresa final en el contingut definitiu de la norma, la llei sobre la moralització de la vida pública no limitarà la influència que els grups d’interès exerceixen envers els diputats. L’anterior govern socialista va aprovar el desembre de l’any passat la llei Sapin 2, en què s’establia un registre dels lobbistes que freqüenten responsables polítics, com ara diputats i ministres. Però aquesta llista conté una informació no gaire detallada. Exigeix només als grups d’interès que declarin “quin és el seu tipus d’acció” i “la categoria dels responsables polítics” amb els quals es reuneixen.