Política

Suport al procés sobiranista

Els que votarien per primera vegada

Deu joves que han complert 18 anys o que estan a punt de fer-los parlen sobre el procés d’independència i sobre el referèndum

Tots asseguren que els agradaria poder explicar que l’1-O va ser la primera vegada que van anar a votar

Critiquen que els mitjans de comunicació tracten l’actualitat política d’una manera “esbiaixada”

Saben que volen votar i què volen votar, perquè tenen pensat i decidit què opinen sobre el procés i sobre un possible referèndum. Són set noies i tres nois de Barcelona, i un de Vilassar de Mar, que han complert els 18 anys o que estan a punt de fer-los. L’1-O podria ser la primera vegada que van a votar. El primer que sorprèn és la passió amb què debaten: inicialment, segueixen el qüestionari fixat, però després se’n desmarquen i s’interrompen –sempre educadament– entre ells, aclarint opinions i polemitzant sobre el tema que l’altre acaba d’obrir.

Ells mateixos es defineixen com la generació de la sobreinformació, i això, puntualitzen, no és tan bo com podria semblar, perquè sovint, de tants inputs, se senten desinformats. Coincideixen que intenten estar al dia de l’actualitat i acusen els mitjans de comunicació, digitals i escrits, de fer que això sigui impossible: “La informació és repetida i està massa esbiaixada segons cada diari”, diu la Laura. “Es van responent els uns als altres, però no hi ha notícies noves. Això fa que la gent hi perdi interès”, confirma en Ferran. “D’una piulada de 140 caràcters d’un polític, en fan planes senceres d’informació i ho discuteixen durant dies”, hi afegeix. Tampoc els convencen les xarxes socials, en què, diu Berta Casserres, “hi ha molta palla”. Fins i tot els preocupa que aquesta desinformació arribi també a l’altra banda del debat: “Els joves espanyols deuen estar rebent informacions que no són exactes, esbiaixades, i així és molt més difícil construir-se una opinió”, avisa en Ferran.

El debat ha estat present a les aules, però en aquest punt sí que hi ha diferències, segons diuen, depenent de l’entorn en què es mouen. Berta Figueres, per exemple, explica que al seu institut un dels professors va plantejar obertament el debat sobre la situació política a Catalunya i en van parlar durant uns dies. Els altres recorden haver tractat la qüestió, però juntament amb diversos temes d’actualitat com ara la crisi econòmica i l’arribada de refugiats. Curiosament, però, tots assenyalen que quan es va celebrar el 9-N el debat sí que va ser més present i més intens.

Quan se’ls pregunta si viuen amb incertesa els moments actuals i si creuen que hi pot haver un xoc de trens, reconeixen que sí que els preocupa, sobretot perquè l’1 d’octubre els agafarà amb el curs acabat de començar. De nou, però, acusen els mitjans d’exagerar els possibles enfrontaments. Denuncien, en aquest sentit, el patiment amb què han seguit aquest any passat la picabaralla entre la Generalitat i l’Estat sobre l’aplicació de la Lomqe i com això es va reflectir a la premsa: “Et llevaves cada dia amb una notícia diferent. No sabies si et farien fer la selectivitat o no, ni quines assignatures hi hauria ni res. I això fins a final de curs”, lamentava Clara Solà.

L’11 de setembre

Quan es va fer la primera gran manifestació, el 2010, tenien entre 10 i 11 anys. Curiosament, apareix un punt de nostàlgia a l’hora de recordar-ho: “És que en aquell moment érem nens i nenes i tot ens impressionava molt. Semblava que passaria alguna cosa, que era imminent, i ja han passat set anys”, diu Berta Solà. Aquesta sensació, d’“eternització” és compartida: “Ara sembla que no sortirem mai d’un cercle en el qual ja fa anys que vam entrar”, llança la Maria. “Fa molt de temps que sentim dir que ja som a la recta final, però no saps si és una recta final o una carretera molt llarga”, assegura Laura Casserres. “Cada 11 de setembre penses: «Ara sí que canviarà alguna cosa.» Però passa tot un any i som allà mateix”, reconeix Laura Chies.

Curiosament, hi ha coincidència d’opinions pel que fa a quina seria la possible solució a aquesta paralització de què parlen: “S’ha de fer alguna cosa, ara no hi ha marxa enrere. S’ha arribat a un punt d’inflexió en què el camí no és fer marxa enrere”, diu la Clara. “Cal seure en una taula i sortir d’aquesta roda. Decidir cap on anem”, recomana el Marc.

Avançar el debat

“Jo avançaria el debat sobre com seria el país en cas que hi hagués un referèndum. Per demostrar que, després d’això, hi ha alguna cosa”, desafia l’Albert, i hi afegeix: “Nosaltres mateixos hauríem d’estar parlant de com s’hauria de gestionar i de quin model caldria seguir.” La Maria hi està d’acord: “El debat podria ajudar a canviar l’opinió d’alguns sobre si cal anar a votar.”

Tant sí com no

En aquest punt no hi ha discussió: el referèndum “s’ha de fer tant sí com no”, independentment del que hi vulgui votar cadascú, i millor si és pactat. “Si es va a votar, el protagonisme deixa de ser dels diaris i dels polítics i passa a ser del poble”, opina Berta Casserres.“Si finalment fos pactat, hi votaria més gent, perquè veurien que va de debò”, adverteix la Berta.“La legitimitat que acabi tenint el procés dependrà dels votants. Com més gent vagi a votar, més comptarà per a futures decisions”, proclama l’Albert. “A més, estaria bé poder explicar que la primera vegada que vam votar va ser en el referèndum de l’1 d’octubre”, reconeix una mica decebuda la Maria.

L’última pregunta que se’ls fa és arriscada. Creuen que seran la generació que veurà la independència de Catalunya? La resposta són uns somriures: alguns de còmplices, d’altres de més tímids. Difícils d’interpretar.

El debat, per WhatsApp i sense rancúnies
Quan se’ls pregunta si el debat sobre el procés ha arribat a l’aula, expliquen que es pot considerar un “tema tabú”, que no es toca, però només per no aixecar enfrontaments directes entre ells. El més sorprenent és que, automàticament, diuen: “Es discuteix per WhatsApp.” Demanem un aclariment sobre aquesta afirmació, i la resposta és fàcil: “Per WhatsApp, la gent opina i hi ha enfrontaments si algú penja una bandera o una altra. Es parla i es discuteix, però l’endemà a classe són amics i hi ha bon ambient, perquè no ha passat res. Només hi havia morbositat per respondre i prou”, diu divertida Laura Chies.

LES FRASES

Fa molt temps que sentim dir que som a la recta final [del procés]
Laura Chies
Estudiarà Dret
Sembla que cada mitjà parli d’un procés diferent segons els seus interessos
Marc Creixell
estudiarà sociologia
Crec que cal reaccionar, deixar de repetir el mateix i fer alguna cosa
Laura Casserres
Estudiarà Polítiques i periodisme
D’una piulada de 140 caràcters d’un polític, en fan planes senceres d’informació
Ferran Piqué
Estudiarà Relacions públiques o periodisme
Estem cansats de picabaralles com la que hi ha hagut en el cas de la selectivitat
Clara Solà
Estudiarà educació infantil i primària
La motivació per anar a votar canvia moltíssim en funció del teu entorn
Maria Solà
estudiarà disseny
La legitimitat que acabi tenint el procés dependrà del nombre de votants
Albert Creixell
Estudiarà Sociologia
Al nostre institut, els professors van fomentar el debat. En d’altres potser no
Berta Figueres
ESTUDIARÀ BIOLOGIA
Estaria bé poder explicar que vaig votar per primera vegada l’1 d’octubre
Maria Mestres
estudiarà periodisme esportiu
Si el referèndum fos pactat, hi votaria més gent, perquè veurien que va de debò
Berta Solà
Estudiarà medicina


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Segueix-nos a les nostres xarxes socials.

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 44€ fins a final d'any 2018 (4 €/mes)

LA CRÒNICA

No havíem d’anar a Estremera

Al llarg de la història diverses religions han cregut en la predestinació, considerant que la vida que ens ha tocat viure ja ha estat escrita prèviament i que els esdeveniments del futur no es poden...

 
Setge al procés sobiranista

Destituït per haver dinat amb Conesa el cònsol de Finlàndia

Barcelona
 
Setge al procés sobiranista

El rei marxa del Palau de la Música escortat per un fort dispositiu de seguretat

Barcelona
 
Setge al procés sobiranista

Felip VI apel·la a la “cooperació” de les institucions perquè el MWC continuï a Barcelona

Barcelona
 
Violència policial durant l'1-O

Cassolada arreu de Catalunya per mostrar el malestar amb el rei

Barcelona
 
Setge al procés sobiranista

Un detingut durant les protestes per la presència de Felip VI a Barcelona

Barcelona
 
Procés sobiranista

Puigdemont a l’ANC: “Si no defallim i tenim paciència suficient guanyarem”

Barcelona
 
Futbol
El procés a la Premier

El CDR de Londres reparteix més de 6.000 llaços grocs a Wembley

Barcelona
 
Setge al procés sobiranista

Concentracions de suport al rei a la plaça Catalunya i la plaça Espanya de Barcelona

Barcelona