Memòria històrica
Un familiar dels germans Recasens demana que es retiri el nom dels carrers
Xavier Recasens presenta els dos polítics vinculats al cop del 1936 com a “oportunistes”
Insta l’alcalde a atorgar-los “l’oblit civil que els correspon”
Un familiar dels germans Recasens, que tenen carrer dedicat a Lleida, ha demanat a través d’una carta al director publicada al diari Segre que es retirin les plaques de carrer dedicades als seus avantpassats (el carrer Germans Recasens i l’avinguda Alcalde Recasens). La carta la firma Xavier Recasens i Solé, veí del Vilosell (les Garrigues) però que va néixer a Lleida i hi ha viscut bona part de la seva vida. Xavier Recasens es presenta com a hereu de la casa pairal de la nissaga dels Recasens al Vilosell, i demana a l’alcalde Àngel Ros que “retiri aquestes plaques i la d’altres personatges oportunistes en temps franquistes” per tal d’“apaivagar paraules i fets que no es corresponen amb la realitat” i “per una raó humanitària: que descansin en la pau que es mereixen i l’oblit civil que els correspon”.
Xavier Recasens i Solé presenta els germans Recasens com dos propietaris agrícoles de les Garrigues que, per oportunisme, “van esforçar-se a situar-se a la ciutat que els acollia apadrinats per una Església Catòlica que ostentava l’autèntic poder”. Segons aquest descendent, els germans Recasens “no van ser franquistes per ideologia sinó més aviat al contrari: per oportunisme”.
El carrer Germans Recasens i l’avinguda Alcalde Recasens formen part del llistat de vuit noms de carrer que des de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme es reclama que siguin retirats i substituïts per personatges d’origen democràtic.
En la revolta feixista
Els germans Recasens es van moure durant els anys trenta en els entorns polítics carlins i van participar en la revolta feixista del juliol del 1936 a la ciutat. Un d’ells, Joan Recasens i Ros, havia de ser l’alcalde de Lleida si la insurrecció triomfava a la ciutat.
Però el cop va fracassar a Lleida, que es va mantenir sota el control de les forces lleials a la República i de les milícies antifeixistes que es van crear. Joan Recasens va ser afusellat l’endemà. Quan Lleida fou presa pels franquistes, dos anys i mig després, la figura dels Recasens va ser rehabilitada per les noves autoritats de la ciutat. El seu nom va passar al nomenclàtor de la ciutat. Quan el 1980 el nou Ajuntament democràtic va eliminar les referències franquistes dels carrers, va deixar la dels germans Recasens i també la d’altres alcaldes i polítics locals del règim, fins arribar a la situació actual, en què aquests noms han estat ara posats en qüestió des dels grups d’esquerres i de recuperació de la memòria històrica.
