Els militars, en el punt de mira
Un vehicle envesteix un grup de soldats als afores de París
És el sisè atac contra els membres de les forces armades des del gener del 2015
L’autor fuig i el detenen hores després
El soldats que patrullen pel carrer s’han convertit en una diana predilecta dels atacs a França. Pocs minuts abans de les vuit del matí, un vehicle va envestir ahir un grup de militars a la localitat de Levallois-Perret, als afores de París. Sis dels soldats van resultar ferits, tres d’ells de forma lleu. El presumpte atacant va fugir, però la policia va detenir-lo dins del mateix cotxe unes hores després, durant un control en una autopista. Es tracta del sisè atac de què la policia i l’exèrcit són víctimes aquest any en territori francès. Aquestes agressions comparteixen els mitjans rudimentaris amb les quals han estat comeses. Després d’un matxet o un martell, ahir va ser un BMW negre l’arma utilitzada. “Un vehicle que es trobava en el barri va aproximar-se al dispositiu circulant a poc a poc i quan era a cinc metres dels militars va accelerar per atropellar-los”, va declarar ahir al migdia el ministre de l’Interior, Gérard Collomb. “Es tracta d’un atac intencionat, sense cap dubte”, va assegurar el polèmic alcalde de Levallois-Perret, Patrick Balkany. Els militars que van ser atropellats acabaven de sortir de la caserna i estaven drets, a la vora dels seus vehicles.
Després d’una intensa recerca, realitzada gràcies a les 70 càmeres de seguretat de la localitat de Levallois-Perret, la policia va interceptar el presumpte atacant en una autopista en direcció a Calais (el nord del país). Durant el seu intent de fuga, va rebre cinc trets i, per aquest motiu, va ser ingressat en un hospital de Lilla. L’home detingut va ser identificat com Hammou B., un home algerià de 37 anys que no estava fitxat pels serveis secrets i que només tenia antecedents per delictes menors.
Aquesta agressió es va produir tres dies després d’un altre ensurt per als militars desplegats en territori francès. Dissabte a la nit un noi de 18 anys va intentar superar els controls de seguretat de la Torre Eiffel mentre cridava “Allahu akbar” (Déu és el més gran) i anava armat amb un ganivet amb el qual volia agredir un dels militars que vigilen el famós monument. Nascut a Mauritània i de nacionalitat francesa, l’assaltant va assegurar que estava en contacte amb un membre d’Estat Islàmic a través de les xarxes socials. El jove atacant va ser reenviat abans-d’ahir a l’hospital psiquiàtric on ja estava ingressat, però una investigació sobre terrorisme segueix oberta.
Una operació polèmica
Des del gener del 2015 i l’inici de l’onada d’atacs gihadistes a França, 7.000 soldats –10.000 en cas d’atemptat– patrullen pels carrers, sota el marc de l’operació Sentinella. Durant aquests dos últims anys i mig, hi ha hagut sis atacs contra militars, que no han provocat cap víctima. Aquest any, a més de l’atac d’ahir i de l’incident a la Torre Eiffel, un egipci de 29 anys va ferir lleument un militar amb un matxet davant del Museu del Louvre a principis de febrer i al març un home de 39 anys va intentar agredir un grup de militars a l’aeroport d’Orly abans de ser abatut.
El president Emmanuel Macron va prometre el 13 de juliol una modificació de l’operació Sentinella perquè “sigui més eficaç i tingui en compte l’evolució de l’amenaça”. Tanmateix, la ministra de Defensa, Florence Parly, va recordar ahir que aquest dispositiu “continuarà funcionant mentre sigui útil per a la seguretat dels francesos”.
No obstant això, l’operació Sentinella no genera un gran entusiasme entre els membres de l’exèrcit. “Cal que el president Macron tingui el coratge de posar fi a l’operació Sentinella. Els soldats serien més útils si estiguessin a la zona del Sahel”, va afirmar el general Vincent Desportes durant una entrevista a la cadena BFMTV. I aquest general també va lamentar la retallada de 850 milions d’euros de la despesa militar que el govern de Macron ha previst per a aquest any. Després de la presentació de la dimissió del cap de les forces armades, el jove dirigent es pot veure embolicat en una nova polèmica amb els militars pel fet que aquests s’han convertit en la diana preferida dels atacs terroristes.
LES XIFRES
El final de l’estat d’emergència
Una de les primeres decisions que va adoptar el president Emmanuel Macron quan va assumir el càrrec va ser la pròrroga de l’estat d’emergència fins a l’1 de novembre d’aquest any. A partir d’aquesta data, tanmateix, el govern francès espera decretar el final d’aquest dispositiu de seguretat excepcional, que està en vigor a França des dels atemptats de París del 13 de novembre del 2015. Per garantir la seguretat dels francesos, l’executiu prepara una nova llei antiterrorista, que introduirà en el dret ordinari algunes de les competències excepcionals de l’estat d’emergència, com les detencions a domicili i les requisicions immobiliàries. Tot i que no s’ha produït cap atemptat de masses aquest any, l’alerta continua sent màxima a França. Un país en el qual hi ha 18.500 persones fitxades per radicalització de caràcter terrorista, segons van informar fonts del Ministeri de l’Interior.
