A l’ombra de Kirchner

“Informe urgent. Què passa si guanya”, va titular aquesta setmana la revista Noticias, la revista política més llegida a l’Argentina. El subjecte elidit de la frase és Cristina Fernández de Kirchner, considerada un cadàver polític fins fa uns mesos i ara protagonista d’unes eleccions legislatives de mig mandat que el govern del president Mauricio Macri ha elevat a la categoria de referèndum sobre la seva gestió.

L’expresidenta viu assetjada per la justícia, que la investiga per corrupció. A més, gairebé cada dia se sumen noves causes contra algun dels seus excol·laboradors. Però aquestes taques no han esquitxat la seva imatge. Cristina Fernández és la favorita per guanyar, avui, les eleccions primàries obligatòries que definiran els candidats que competiran per un escó al Congrés el 22 d’octubre.

Aquesta primera ronda electoral tindrà pocs efectes pràctics. Però a l’Argentina, la política tot ho domina i s’han convertit en un sondeig que servirà per mesurar l’humor dels electors cap a la classe política. Fernández va decidir tornar a l’arena amb una precandidatura com a senadora per la província de Buenos Aires, el districte més gran, ric i conflictiu del país sud-americà. Les enquestes li donen fins a quatre punts d’avantatge sobre l’exministre d’Educació Esteban Bullrich, l’escollit per Macri per disputar aquesta lloc tan important.

Sense carisma i polèmic (va arribar a celebrar que amb Macri hi havia un nen pres més per dia), Bullrich depèn del suport de la governadora María Eugenia Vidal, la política amb millor imatge al país.

Amb aquest escenari, les eleccions legislatives es converteixen en una batalla de dos: Macri contra Fernández. La incertesa sobre què passarà si guanya l’expresidenta inquieta inversors i empresaris industrials i del camp davant de qui consideren una candidata populista.

La setmana prèvia a les eleccions presidencials, el Banc Central va haver de vendre uns 1.100 milions d’euros per contenir la pujada de la divisa en el mercat oficial. El dòlar és la moneda refugi habitual davant qualsevol inestabilitat política a l’Argentina.

Els candidats van tancar campanya dijous amb discursos inusualment durs. Macri es va situar al capdavant de la promoció dels seus candidats i va apuntar directament contra Fernández. “Té un problema psicològic –va dir–. Creu que encara és al govern.” I després va desgranar les crítiques habituals a l’herència política: “Ens va costar trobar el punt de partida perquè havia deixat l’Estat destrossat. Vam posar en marxa el país després de gairebé sis anys sense creixement.”

Per la seva banda, Cristina Fernández va demanar el vot a la classe mitjana, que li havia donat suport en el passat, però que li va girar l’esquena el 2015. “Ajudeu-nos a convèncer el govern que ha de canviar el rumb econòmic. Les coses no poden continuar així. Quan voteu, encara que estigueu bé, penseu en els milions de persones que no ho estan”, va clamar durant un gran míting a La Matanza, a l’extraradi de Buenos Aires. Els resultats definiran com serà la cursa fins a l’octubre, quan l’Argentina renovarà la meitat del Parlament. Si Bullrich queda darrere de Fernández, el govern podria lamentar-ho. La imatge positiva de l’expresidenta és tan ampla com la negativa i el temor que torni a la primera línia pot mobilitzar cap a l’oficialisme aquells vots indecisos que decanten totes les eleccions.