colòmbia
El camí de la pau
Adéu a les armes
L’ONU rep més de 8.000 fusells i pistoles de les FARC i es dóna per finalitzat un procés de desarmament que s’ha allargat vuit mesos
La guerrilla colombiana es transforma en un partit polític a partir del setembre vinent i concorrerà a les pròximes eleccions
L’acte va ser petit però de gran dimensió simbòlica. El president colombià, Juan Manuel Santos, va tancar el cadenat de l’últim contenidor d’armes de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i va celebrar la consumació de “l’últim sospir del conflicte”.
La missió de l’ONU encarregada del desarmament de la major guerrilla de l’Amèrica Llatina va afirmar que havia rebut més de 8.000 fusells, pistoles i llançagranades, i més d’un milió de cartutxos. La sortida de l’últim camió cap a la zona on es fondran les armes va marcar el final del pas més discutit del procés de pau colombià. Ara queda el retorn a la vida civil de 7.000 desmobilitzats i la reconversió de les FARC en partit polític.
La consumació del desarmament va tenir lloc en un poblet de la Guajira, una zona rural que durant 50 anys va ser l’escenari de la guerra entre les FARC i l’Estat colombià. Des de fa dues setmanes, els camions de l’ONU s’emporten les armes tal com es va pactar en l’acord de pau negociat durant quatre anys a l’Havana. Ahir també hi havia el president Santos i els líders de la guerrilla que són al capdavant del procés de desmobilització. “El que crèiem impossible s’ha fet realitat. El desarmament de les FARC és definitiu”, va dir el cap de govern colombià en tancar l’últim contenidor. “A Irlanda l’entrega de les armes va trigar deu anys, aquí hem trigat vuit mesos”, va comentar.
Amb el metall de la fonació de les armes es faran tres escultures. Una anirà a Cuba, l’escenari del procés de pau, l’altra serà a la seu de les Nacions Unides i l’última es quedarà a Colòmbia. Ara queda un pas tan complex com el desarmament: la reinserció social dels combatents i la reconversió de les FARC en un moviment polític que disputi el lideratge de l’Estat amb les armes de la democràcia.
Mateix nom
La guerrilla celebrarà un gran congrés per decidir el nom del partit que es presentarà l’1 de setembre a Bogotà. El líder guerriller Iván Márquez va dir que el més probable és que la nova formació d’esquerres mantingui les sigles de les FARC, però amb un significat diferent.
El repte de la reinserció serà a més llarg termini. El pla de pau preveu 26 pobles construïts des de zero perquè s’hi instal·lin els guerrillers desmobilitzats. Tots estan en zones rurals que van ser camp de batalla, i la intenció és que ara els exguerrillers puguin aprofitar els seus coneixements com a pagesos per tirar endavant petits projectes sostenibles. La seguretat d’aquests enclavaments serà responsabilitat de les forces policials i de l’exèrcit. El ministre de Defensa, Luis Carlos Villegas, va garantir que les forces armades controlaran aquestes zones els primers tres anys. “Soc el primer ministre que, en 53 anys, arribarà a l’oficina sense preocupar-se pels actes il·legals de les FARC”, va comentar el titular de Defensa. L’endarreriment en la creació d’aquests pobles preocupa les FARC, que temen que l’Estat no compleixi la seva part de l’acord de pau. També li reclama que acceleri l’aplicació de l’amnistia acordada amb Cuba a favor de més de 700 detinguts en presons colombianes. Fins ara, els permisos de llibertat pràcticament no s’han complert.
