L'ERA TRUMP
Més soldats “per matar terroristes”
Trump recula en la intenció de retirar-se de l’Afganistan
El president evita donar gaires detalls i no posa data a la fi de la guerra, mentre pressiona al Pakistan
Si la regla principal del Club de la Lluita és no parlar-ne, Donald Trump va aplicar una norma similar al seu pla per a l’Afganistan: l’esperat discurs per anunciar l’estratègia en la guerra més llarga de la història dels EUA va estar ple de retòrica però mancat de detalls específics. No obstant això, va servir per reafirmar el compromís nord-americà a la zona, un canvi radical respecte a la tesi defensada durant la campanya.
Trump va prometre “canvis dràstics” però va quedar a mitges a l’hora d’explicar-los. Va expressar la intenció d’enviar més tropes, però no va dir quantes. Va dir que passaria a l’atac, però no va dir com. El secretisme és, de moment, l’ingredient per posar fi al conflicte afganès. L’única cosa que se sap del cert és que, a partir d’ara, res de calendaris marcats: tot es decidirà en funció de les “condicions” sobre el terreny. No hi ha cap data a l’horitzó per posar punt final a la presència nord-americana a l’Afganistan. “Una retirada amb presses crearia un buit que els terroristes, inclosos EI i Al-Qaida, omplirien ràpidament”, va justificar. Va haver de fer equilibris per defensar el canvi de posició respecte a l’aïllacionisme del lema America first (“els EUA primer”). Per aconseguir-ho, Trump va advertir Kabul que el compromís dels EUA és “limitat” i de cap manera significa un “xec en blanc”: només es quedaran si hi ha avenços. La presència dels EUA canviarà el seu sentit: l’únic objectiu serà “matar terroristes”, i en cap cas dir als afganesos com s’han de governar.
Decisió complexa
La decisió era complexa: seguir una política més tradicional, semblant a la dels seus antecessors, l’acostava a tot allò que la seva base electoral no vol. Les crítiques van aparèixer ràpidament, acusant el president d’haver-se venut a les elits i abandonar la promesa de preocupar-se només dels EUA. Un dels més ferotges va ser el portal digital d’ultradreta Breitbart News, liderat per l’excap d’estratègia i ideòleg de capçalera de Trump, Steve Bannon, que presentava la decisió gairebé com una traïció.
Trump va intentar justificar la reculada en la idea inicial. “El meu instint original era sortir i, històricament, sempre he seguit els meus instints”, va assegurar. Els consells dels militars van vèncer les idees populistes del magnat sobre què calia fer a l’Afganistan, tot i que, en més d’una ocasió, havia assegurat que sabia molt més que qualsevol general en qüestió de lluita contra el terrorisme i guerres.
Han guanyat el Pentàgon i el consell de mantenir-se a l’Afganistan i incrementar la presència, tot i que no es va dir quina xifra (es parla de prop de 4.000 nous efectius, alguns podrien arribar en els pròxims dies). El discurs de Trump, llegit i sense sortir del guió, era la capitulació del seu “instint” i l’entrega directa de poder de decisió als militars.
Trump, en la part més contundent del pla, va pressionar, i molt, el Pakistan. “No quedarem callats davant un Pakistan que és refugi per a organitzacions terroristes”, va advertir Trump. L’amenaça va ser explícita: o ajuden els EUA o “hi tenen molt a perdre”.
L’altre país clau en l’ajuda als nord-americans per resoldre el complex escenari afganès és l’Índia, a la qual va demanar més col·laboració. Rex Tillerson, el secretari d’Estat, ja havia expressat els desitjos del president a pakistanesos i indis abans del discurs televisat. Tothom estava avisat de la necessitat de col·laboració per posar fi d’una vegada a una guerra que Trump, com els seus predecessors, s’ha adonat que és complicada i sense final a l’horitzó.
La reacció internacional va ser positiva. Els països de l’OTAN van donar “la benvinguda” a un nou pla basat en condicions, i el seu secretari general, Jens Stoltenberg, es va mostrar esperançat per parlar aviat dels passos a seguir. “Hi estem plenament compromesos”, va assegurar. El govern alemany també ho va aplaudir, però va exigir coordinació. Des de Kabul, el govern afganès va agrair que els EUA mantinguin el suport al seu exèrcit per alliberar el país, un missatge que els talibans haurien d’interpretar com un avís que “no podran obtenir una victòria militar”.
El pla de Trump, però, no els va atemorir. Al contrari: la resposta talibana va ser agressiva i amenaçadora. “Si els nord-americans no retiren les seves forces de l’Afganistan, no queda lluny [el dia en què] l’Afganistan es convertirà en el cementiri del segle XXI de l’imperi nord-americà”, va dir en un comunicat un portaveu talibà, Zabihullah Mujahid. Hores abans del discurs, un míssil va caure a la zona diplomàtica de Kabul i va disparar les alarmes de l’ambaixada dels EUA a la capital afganesa. Tot indica que va ser obra dels talibans, que ja havien advertit de més atacs si Trump decidia enviar tropes.
Unitat per superar Charlottesville
Quan un president dels EUA parla a la nació en horari de màxima audiència és per virar el curs de l’agenda, i Trump va fer això mateix amb l’Afganistan. Havia de marcar la pauta no només del retorn de vacances sinó per deixar enrere una setmana tràgica per al seu mandat, sobretot per les conseqüències dels actes racistes a Charlottesville. No obstant això, el president dels EUA s’hi va referir, amb una crida a la reconciliació i la unitat nacional. Mai va citar Charlottesville ni el racisme de manera explícita, però tothom va entendre que hi feia referència en demanar “inspiració” per “curar” les ferides del país, i fer-ho a través del “patriotisme” característic de l’exèrcit, la “família nord-americana” que lluita amb un mateix objectiu”.
