Política

L’opinió DELS EXPERTS

La moneda de la república catalana

L’impacte econòmic de la independència no dependria tant de la pertinença a la UE com de l’adhesió a l’EEE

En una anàlisi de viabilitat econòmica és important definir escenaris i les seves conseqüències. L’anàlisi de l’impacte econòmic de la independència té múltiples dimensions però els escenaris presenten un denominador comú que els condiciona: la via d’integració de Catalunya a la UE.

L’escenari de referència, el més probable i desitjable, és la permanència a la UE, bé de manera automàtica o després d’un procés de negociació simplificat. Tanmateix, molts ciutadans es poden preguntar: què succeiria en un escenari d’exclusió com a estat membre? Estaria en risc l’euro?

L’objectiu d’aquest article és aprofundir en aquest escenari, malgrat la seva inversemblança, i mostrar com hi ha mecanismes per assegurar la continuïtat del sistema actual. De fet, la independència presenta una oportunitat per millorar molts aspectes de l’estructura financera actual.

Que Catalunya és un estat perfectament viable ningú ho hauria de dubtar. Països de la mida de Catalunya i amb un grau de diversificació econòmica i obertura similar no només són viables, sinó que acostumen a ser uns dels més pròspers. Entre els factors explicatius hi ha que s’orienten més cap a l’exportació, són més fàcils de governar i s’adapten millor als canvis. Països d’aquesta mida acostumen també a tenir major despesa en educació i salut sobre el PIB, factors clau per l’èxit a llarg termini.

Probablement el que millor reflecteix la confiança internacional en l’economia catalana sigui el volum d’inversió estrangera rebuda els dos darrers anys, de més de 5.000 milions anuals, els més elevats de la sèrie històrica. Darrera d’això hi ha confiança en les potencialitats de l’economia catalana i el convenciment que una Catalunya-estat s’integraria òptimament en l’estructura econòmica mundial.

En un escenari altament improbable d’exclusió de la UE, l’euro estaria garantit perquè qualsevol país del món pot utilitzar la moneda que consideri més adient. Hi ha diversos països al món que utilitzen l’euro sense estar dins la UE (mitjançant un acord monetari o de manera unilateral). En aquest escenari, la millor opció per a Catalunya seria signar un acord monetari amb la UE, l’aprovació del qual no requeriria unanimitat i, per tant, Espanya no podria vetar-lo.

En aquest context seria beneficiosa l’adhesió a l’Espai Econòmic Europeu (EEE), que inclou la UE i l’Associació Europea de Lliure Comerç (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa). De fet, l’impacte econòmic de la independència no dependria tant de la pertinença a la UE com de l’adhesió a l’EEE. Aquesta adhesió seria essencial per continuar dins el mercat únic i garantir aspectes financers importants. Cal no oblidar que aquest escenari de desacord amb l’Estat espanyol implicaria la no-assumpció de part del seu deute. Depenent dels criteris d’assignació, el deute a assumir estaria entorn dels 80.000-120.000 milions d’euros. Seria, per tant, un escenari molt negatiu per a Espanya i per a la UE, el que mostra com la continuïtat dins la UE és l’escenari més altament probable.

Quins altres elements serien cabdals per a l’estabilitat financera?

L’accés al crèdit del BCE i als sistemes europeus de pagaments, que ja es garanteix en altres acords monetaris. Tots els microestats participen a TARGET2, el sistema de pagaments interbancaris, i la SEPA, zona única de pagaments en euros, inclou un ampli grup de 38 països.

Elegibilitat dels actius financers emesos a Catalunya com a col·lateral a l’Eurosistema: el crèdit del BCE es proveeix contra col·lateral adequat (actius de suficient qualitat que protegeixin de risc de crèdit). Els criteris d’elegibilitat consideren el rating, la moneda de denominació, i les característiques geogràfiques (ubicació de l’emissor i deutor). Quant a la geografia, l’elegibilitat estaria garantida amb la continuïtat dins l’EEE. Quant al rating, cal tenir present que, malgrat la fortalesa de l’economia catalana, les agències de rating atorguen al deute de la Generalitat el pitjor nivell de totes les comunitats autònomes, i el situen per sota del grau d’inversió. Això il·lustra la paradoxa entre la fortalesa de l’economia i la debilitat financera de la Generalitat, depenent d’un sistema de finançament a totes llums deficient, injust i arbitrari. Un estudi de Morgan Stanley estima que una Catalunya-estat milloraria el seu rating entre 3 i 6 esglaons, amb un impacte positiu en el creixement, el saldo pressupostari i els costos de finançament. Per tant, el rating del deute de la Generalitat i la seva acceptació per l’Eurosistema i els mercats milloraria amb la independència.

Continuïtat dins la Unió Bancària i els seus tres pilars: el Mecanisme Únic de Supervisió, que assigna al BCE la tasca de supervisor bancari; el Mecanisme Únic de Resolució, que dicta com procedir amb bancs en dificultats; i el Fons de Garantia de Dipòsits Europeu, encara no completat. Amb la presència a Catalunya d’entitats bancaries d’importància sistèmica en l’àmbit europeu, la continuïtat dins la Unió Bancària és indubtable.

En conclusió, l’escenari que interessa a totes les parts, Espanya inclosa, és que Catalunya continuï a la Unió Europea i a la zona euro. En qualsevol cas, l’euro està garantit i també que Catalunya milloraria la seva posició financera. La creació del Banc Central de Catalunya, com a autoritat monetària del nou país, seria necessària i podria incorporar les millors pràctiques internacionals.

I DEMÀ JOAN B. CASAS



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.