Catalunya contra el gihadisme
Incomoditat i fredor a la segona línia
La xiulada i les protestes pel tràfic d’armes causa malestar en la capçalera dels polítics, sobretot entre el PP i C’s
Uns qualifiquen els crítics de “maleducats”, i d’altres defensen “la llibertat d’expressió”
És impossible fer el sord. L’escridassada al monarca i als membres del govern espanyol tan bon punt van arribar al passeig de Gràcia va deixar més d’un rostre glaçat i preocupació en l’ambient.
La cridòria va sacsejar la segona línia de la manifestació, on hi havia la classe política, i el malestar anava en augment davant la multitud de cartells, rètols i banderoles que, de cop i volta, s’enlairaven i sobrevolaven a escassos metres dels al·ludits per denunciar “la doble moral” que suposa apadrinar els negocis d’armes i, alhora, protestar al carrer pels actes terroristes. Els noms de Mariano i Felip es repetien en la majoria d’escrits que lluïen les pancartes de protesta, cartolines que compartien espai amb les moltes estelades que onejaven amb crespó negre i que s’unien al to blau que predominava en el vestuari dels manifestants.
La incomoditat de la classe dirigent, i especialment entre els membres del PP, era evident i notòria. Així ho expressaven els seus rostres i així ho explicaven també alguns polítics que es trobaven a la mateixa zona. Bona part dels membres del govern espanyol es van anar intercanviant mirades de preocupació, esbufecs i gestos de seriositat mentre feien cap a la plaça de Catalunya.
“No s’ho esperaven”
Era un trajecte curt, però la cridadissa que rebien contrastava amb les mostres de respecte i amb els aplaudiments que la gent oferia, pocs metres abans a la capçalera de la manifestació, la formada per policies, sanitaris, bombers i veïns i treballadors de la Rambla que, d’alguna manera o altra, van ajudar les víctimes de l’atemptat. Incomoditat i fredor. I també, alguna cara de sorpresa entre més d’un polític que no s’esperava aquesta rebuda. “És que hi ha molts polítics espanyols que només s’informen del que passa a Catalunya a través d’una determinada premsa i, és clar, avui hi ha sorpreses”, va dir un polític català. Per altres polítics, l’escridassada era només fruit “d’un grapat de maleducats”, tal com ho va qualificar en acabar la manifestació la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, mentre veus d’ERC, el PDeCAT i Podem defensaven la “llibertat d’expressió”, la “sinceritat” dels ciutadans que han decidit deixar de silenciar “polítiques hipòcrites” i han optat per defensar la pau.
I després de la manifestació, què? Ningú no espera res. De fet, ahir no hi va haver cap petició de reunió ni de diàleg per part de cap dirigent governamental. Puigdemont demanava que no es magnifiqués la xiulada, si bé apostava per fer autocrítica, mentre que Rajoy i la resta de membres del govern espanyol es retiraven en silenci de la plaça Catalunya.
