La UE i el Sahel pacten frens a la immigració
Dirigents comunitaris i africans acorden a París vies per intentar limitar els fluxos clandestins de persones
Macron planteja obrir al Níger i al Txad centres on els refugiats puguin sol·licitar l’asil a estats europeus
Dos anys després de l’esclat de la crisi dels refugiats, el control de les fronteres externes és una prioritat per a la Unió Europea. El president francès, Emmanuel Macron, va reunir-se ahir a la tarda a París amb els principals caps d’estat europeus —Angela Merkel, Mariano Rajoy i l’italià Paolo Gentiloni— i els presidents del Txad, Idriss Deby; del Níger, Mahamadou Issoufou, i el cap del govern d’unitat nacional libi, Fayez al-Sarraj, que controla una part limitada de Líbia.
L’objectiu d’aquesta cimera: trobar una solució a la difícil equació de la política migratòria europea, basada en un reforç de les fronteres externes de la UE i una millora de l’acollida dels refugiats a través de la construcció de centres de selecció al nord d’Àfrica.
“Hi haurà una acció de cooperació en matèria de seguretat i justícia. A vegades hi haurà presència militar sobre el terreny per evitar que es produeixin nous desbordaments i l’increment del corrent migratori cap a Líbia, que ompliria camps d’immigrants que ja estan saturats”, va declarar Macron durant la roda de premsa conjunta que va tenir lloc després de la cimera. El dirigent francès va prometre també “identificar” a partir dels països segurs, com ara el Níger i el Txad, les persones que “tenen dret a l’asil” per “garantir la seva seguretat com més de pressa millor”.
Aquesta cimera Europa-Sahel s’emmarca en la nova política d’externalització de les fronteres que la UE va iniciar al març de l’any passat amb el controvertit acord entre la UE i Turquia. A canvi d’una ajuda de 3.000 milions d’euros, Ankara ha reduït de manera dràstica l’arribada d’immigrants a través de la ruta dels Balcans. Les autoritats turques també van comprometre’s a instal·lar centres de selecció de refugiats a Turquia, on els fugitius sirians i iraquians poguessin fer les seves demandes d’asil.
Des d’aleshores, els líders europeus pretenen assolir un pacte similar amb Líbia. Tanmateix, el conflicte intern d’aquest país dificulta que les autoritats líbies frenin els corrents migratoris clandestins que recorren aquest país abans d’intentar creuar el Mediterrani, on han mort més de 14.000 persones des del 2014.
“Durant el mes d’agost, només hi ha hagut 3.600 immigrants que han arribat a Itàlia a través de Líbia. I només han mort 30 persones al Mediterrani. Això representa una millora. Hem aconseguit aturar el corrent”, va declarar ahir Merkel. La cancellera alemanya va celebrar així la gran baixada durant les últimes setmanes del nombre de refugiats presents en costes italianes.
Ajuda econòmica
Aquesta disminució ha estat afavorida per la duresa mostrada envers els traficants, però també les ONG, pels guardacostes libis, formats molts d’ells pels serveis de seguretat europeus i que patrullen les costes del seu país amb el suport de vaixells de la marina italiana.
A més d’aturar els corrents migratoris a Líbia, la trobada d’ahir també pretenia reforçar el control del pas il·legal d’immigrants a través del Níger i el Txad, dos països en el cor del recorreguts que segueixen els refugiats procedents d’Àfrica, però també del Pròxim Orient. Durant la cimera de La Valletta el novembre del 2015, l’UE va oferir uns ajuts de 1.800 milions per als països africans de la zona del Sahel, a canvi que aquests frenessin els corrents migratoris. Des d’aleshores, el govern del Níger considera que ha reduït un 80% el nombre d’immigrants que viatgen pel seu territori. “Cal que oferim activitats econòmiques alternatives als traficants de persones, com ara el turisme, l’artesania o l’agricultura”, va dir el president nigerí, Mahamadou Issoufou, que va dir que l’ajuda al desenvolupament és fonamental per frenar la immigració.
A canvi dels ajuts econòmics dels estats europeus, els governs del Níger i el Txad es comprometen a construir nous centres d’acollida i selecció de refugiats. Aquests seran gestionats amb el suport de l’Agència de l’ONU per als Refugiats (Acnur) i de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). El govern francès també havia considerat la possibilitat de crear el mateix tipus d’instal·lacions a Líbia. No obstant això, aquesta idea ha estat descartada de manera temporal per la inestabilitat en què viu aquest país.
“Es crearà una task force [un comitè] per fer un seguiment de les decisions que s’han adoptat durant la cimera”, va anunciar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que va explicar que, durant els pròxims mesos, se celebrarà a l’Estat espanyol una cimera similar entre dirigents europeus i africans. Després d’haver acollit més de 8.000 immigrants durant aquest any, la península Ibèrica s’ha convertit en la segona via d’entrada a Europa darrere d’Itàlia.
LES XIFRES
Suport a les víctimes del terrorisme
enric bonetA més del control de la immigració, la lluita contra el terrorisme va ser l’altre gran tema que es va tractar ahir durant la cimera a París. Els caps d’estat de la UE tenien previst un sopar oficial en què es parlaria sobre la lluita contra el gihadisme. De fet, la trobada d’ahir va ser la primera cimera internacional en què ha participat Mariano Rajoy després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Quant al combat contra el terrorisme, el president espanyol va proposar la creació d’un estatus europeu per a les víctimes d’atemptats. I també va defensar que la lluita contra la radicalització no es pot centrar només en la propaganda fonamentalista a internet, ja que “en el cas de Barcelona hem vist que les xarxes no hi van tenir cap paper”.
