Política

CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA I PORTAVEU JORDI TURULL

JORDI TURULL CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN

“No ens passa pel cap que es pugui usar la força”

“No el podran aturar. L’Estat quedarà desbordat democràticament”

“Les clavegueres de l’Estat segueixen actuant i fins i tot estan canviant d’altaveu”

Totes les competències i encàrrecs del referèndum són de tot el govern
Aquells que ara ens critiquen ens han abocat a una situació de tramitació exprés
El meu patrimoni són les meves conviccions i poder mirar les meves filles als ulls
Hem certificat que a través del Banc de Teixits de Sang no hem gastat ni un euro per a l’1-O
Crec que la Unió Europea apareixerà el 2 d’octubre. A Escòcia hi va haver silenci

S’acosta la setmana clau en què JxSí i la CUP aprovaran les lleis de desconnexió i el govern convocarà formalment el referèndum de l’1-O. El govern espanyol assegura que està preparat per impugnar-les, i el ple del Tribunal Constitucional estarà reunit mentre ho estigui el del Parlament, mentre la polèmica política, policial i mediàtica sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra amb els atemptats de Barcelona i Cambrils es barreja amb el procés. Jordi Turull respon a les preguntes d’aquest diari al Palau de la Generalitat.

L’aprovació de les lleis i la convocatòria de l’1-O aniran prou seguits per evitar que el TC suspengui el marc legal abans de la signatura del decret?
El govern de l’Estat, si vol respectar mínimament els principis bàsics del dret, només pot actuar contra actes definitius. No pot actuar contra una cosa que s’està discutint al Parlament i que, potser, una esmena ho canvia. El govern espanyol, i després el consell d’estat i el TC, haurien de començar a actuar a partir que hi hagués una aprovació definitiva i una publicació. La relació del govern central d’absoluta complicitat amb el TC està arribant a una perversió enorme dels principis bàsics del dret. Com que la llei no és igual per a tothom i ens apliquen delictes que no existeixen de manera preventiva, poden actuar de qualsevol manera.
També els poden dir a vostès que es perverteix el reglament del Parlament en la mesura que es farà una tramitació ultraexprés d’unes lleis que requeririen un debat més ampli.
El tema no és com es tramita, per ells el problema és el què. Ho hem intentat tot per fer-ho amb el màxim de debat, de temps i les màximes aportacions de tothom. Aquells que ara ens critiquen ens han abocat a una situació de tramitació exprés. Ens van portar la ponència conjunta al TC, ens han anul·lat la reforma del reglament que no diu res diferent d’altres parlaments de l’Estat. Si es pensaven que amb això plegaríem veles, estem demostrant i demostrarem que anaven molt equivocats. Si algú no té raó de queixar-se de la fórmula exprés són els que ens han abocat a la fórmula exprés. Ho fem amb vies legals que estan previstes en el reglament. Gestionem els tempos i no desvelem de quina manera ho farem perquè al Parlament li passa una cosa que no li passa a cap altre parlament del món, i és que el govern de l’Estat utilitza el TC i el poder judicial per intimidar els diputats, destruir-ne la inviolabilitat amb l’amenaça que d’alguns temes es pot parlar i d’altres no.
La via del decret llei és d’últim recurs?
És una via que hi ha, igual que la de l’article 81.3 del reglament del Parlament. El que decidim anirà molt en funció del grup parlamentari, que són els que han treballat el text de la llei del referèndum.
La convocatòria de l’1-O i el decret de normes complementàries, amb el dispositiu electoral, el signaran tots els membres del govern?
M’agradaria molt. Seria un honor per a mi. Serà un decret del govern.
De Presidència en dependrà la publicitat institucional del referèndum. Es tirarà endavant desobeint el TC quan suspengui el marc legal?
Totes les competències i encàrrecs del referèndum són de tot el govern. Tots som responsables de tot el que es faci. Encara que hi hagi departaments a qui no pertoqui cap actuació amb l’1-O, ens en fem tots responsables. Tot referèndum ha d’anar acompanyat d’una campanya institucional de foment de la participació. Evidentment, el govern està determinada a tirar-la endavant.
Què passarà si alguns mitjans es neguen a passar-la?
No podem forçar-los perquè la publiquin, però som al segle XXI. Això ja no funciona com fa trenta anys. Hi ha un món on no pots posar portes al camp. L’any 1985 seria un problema. Actualment, gràcies a les noves tecnologies, tens milers de possibilitats perquè una campanya arribi a tots els ciutadans. Qui vulgui evitar-ho no podrà.
La llei del referèndum preveu que la Sindicatura Electoral vetlli perquè els mitjans respectin el pluralisme polític, la igualtat d’oportunitats... Però, TC a banda, aquesta serà una campanya anòmala. I si ningú fa campanya pel no?
Soc dels convençuts que els que vagin a votar no, no quedaran orfes ni de portaveus ni de representants. Potser alguns partits, partidaris del no al referèndum i a la independència, al principi juguen a desmerèixer o boicotejar. Però quan apareguin plataformes o portaveus del no, correran a veure qui l’abandera. Tothom reia del 27-S, i els que en criticaven el caràcter plebiscitari, durant tres setmanes no van parar d’explicar les maldats de la independència. Ells les van fer plebiscitàries.
Gairebé com aleshores, la Diada serà el primer gran acte de campanya?
Serà un gran acte d’afirmació de l’1-O i de compromís amb la democràcia. Vista l’actuació de l’Estat, que vol parar l’1-O amb dinàmiques preconstitucionals, molta gent és conscient que ens estem jugant temes fonamentals dels valors democràtics.
Tenen garantida la presència d’observadors internacionals?
El conseller Raül Romeva hi ha treballat molt. Hi haurà observadors, i no només això, sinó que hi haurà molta gent de l’estranger que serà a Catalunya durant aquests dies. Els detalls de la missió d’observació internacional s’explicaran quan estigui convocat el referèndum.
Han dit que hi ha 6.000 urnes, cens i que tot el dispositiu està preparat. El ministre Montoro pretenia controlar que no es gastés ni un euro en l’1-O. No ho ha aconseguit?
N’explicarem els detalls quan pertoqui. Esperem a la convocatòria oficial del referèndum. En el moment que fas un acte polític en un teatre t’apareix la Guàrdia Civil, i estan trepitjant drets fonamentals com la llibertat d’expressió, la transparència queda limitada per una protecció de valors superiors per no caure en la ingenuïtat. Sí que hem certificat que a través del Banc de Teixits de Sang no hem gastat ni un euro per al referèndum; ni a través del Centre d’Alt Rendiment Esportiu. Que estigui tranquil, que des de l’Institut d’Oncologia tampoc. Els certificats que se’ns demanen són d’aquests organismes.
El control que tenen sobre les finances catalanes no és tal?
No seré jo qui li ho explicaré, al senyor Montoro. Ells intenten despistar-nos gastant les energies amb un relat que és el de la matèria. Nosaltres ens concentrem en el relat de l’ànima. El dispositiu de les urnes, el cens, és material, està inventat. Té solucions. Per nosaltres, l’important és que les urnes estiguin plenes, que les persones a qui els pertoqui ser a les meses tinguin l’actitud cívica de col·laborar-hi... Tothom ha d’entendre que no estem en una situació de normalitat. Estem assetjats per un Estat que ens aplica preventivament unes mesures per una qüestió ideològica. Destrueix els valors de la democràcia, actua amb actituds i dinàmiques preconstitucionals. Que hi hagi gent que hagi d’anar a declarar a la Guàrdia Civil per una pàgina web per un referèndum pactat amb l’Estat, ningú s’ho hauria pogut imaginar; que una consellera tingui una querella per comprar unes urnes per la via administrativa que s’ha seguit en altres comunitats autònomes és persecució ideològica. L’Estat i les forces polítiques contràries al referèndum juguen amb dos comodins: el TC i la fiscalia.
Però només el TC, si usa les noves potestats per suspendre càrrecs, arribaria a temps.
Si, des del dia que es convoca el referèndum fins a l’1-O, el TC suspengués algun càrrec públic, aniria més ràpid en l’aplicació d’una sanció que els tribunals d’ordre públic del franquisme, que trigaven uns dies més.
En aquest cas, què farien?
Tots els càrrecs ens mantenim lleials amb totes les conseqüències al mandat del Parlament i al compromís que tenim amb els ciutadans. Tenim molt clar per què ens van escollir. L’única inhabilitació que ens preocupa és la que ens pogués fer el poble de Catalunya per no complir.
L’única manera d’aturar l’1-O és amb l’ús de la força?
No el podran aturar i no ens passa pel cap que es pugui usar la força. Com va dir el president, no hi ha tant poder per aturar tanta democràcia. L’Estat quedarà desbordat democràticament. No és que hi hagi un 80% de la gent que vol resoldre aquesta cruïlla votant, és que hi ha una majoria absoluta al Parlament, un govern, centenars d’alcaldes i de regidors, i sobretot, el que serà fonamental, els ciutadans que dediquin un quart d’hora amb una papereta per dir si estan a favor o en contra de la independència.
Hi ha hagut dubtes sobre el vot dels catalans a l’exterior. Podran votar l’1-O?
Com sempre, i encara més fàcilment. Per tenir el contacte directe amb ells han d’estar inscrits al registre dels catalans a l’exterior.
I el vot per correu?
Ho tenim més complicat, estem estudiant viabilitats. Correus no ens donarà facilitats.
Hi ha empreses que fan el mateix servei...
Sí, però no es tracta d’això, sinó d’acreditacions, de certificació del vot. S’estan estudiant alternatives. Ho volem fer amb totes les garanties. Al final, qui ha de validar si en té o no és la Sindicatura Electoral, la màxima autoritat en el referèndum.
Els impediments amb Correus tampoc evitaran que la targeta censal arribi? O el sorteig de les meses?
Ho explicarem tot.
El govern està parlant amb els ajuntaments perquè nomenin els coordinadors locals?
S’està parlant amb molta gent per garantir que a partir de la convocatòria del referèndum tot es pugui fer de la manera més eficaç possible. Ningú serà obligat a fer res que no vulgui.
L’Ajuntament de Barcelona és el més paradigmàtic dels que no se sap si col·laboraran.
El minut i resultat amb l’Ajuntament de Barcelona és ni no ni sí ni tot el contrari. Com diu el proverbi xinès, hi ha molts moments per debatre però només un per decidir, i hauran de decidir. Com més triguin a decidir, més complicada serà l’equidistància entre aquells que defensem i que ho farem tot per posar les urnes, i aquells que intentaran criminalitzar-ho. Vull confiar que les facilitats hi seran.
Personalment tem les conseqüències penals o patrimonials que li pot comportar l’organització del referèndum?
Només m’obsessiona fer-ho el màxim de bé perquè sigui un èxit, que tot el que depengui de nosaltres surti perfecte. La resta no em treu la son ni un minut. El meu patrimoni més important són les meves conviccions i poder mirar les meves filles als ulls. He renunciat a tantes hores amb elles per aquesta causa! Les amenaces no em treuen ni un minut de son. Em considero un privilegiat per poder viure aquest moment des d’on el visc, ateses les hores i els quilòmetres que hi he dedicat.
Si hi ha una majoria de sí en el referèndum, com s’exercirà el control sobre el territori que recull la llei de transitorietat?
Ja ho explicarem. Si per posar una urna ja ens hem de reservar informació atesa la dinàmica de l’Estat... No ensenyarem les cartes. La gent ha de saber que la llei de transitorietat no és definitiva. Garanteix la seguretat jurídica i la continuïtat de serveis, i el procés constituent. Com que tindrem tota la capacitat de decisió, la gent podrà discutir i parlar de manera seriosa de quin país imagina. Això no ho fem perquè allà on hi havia la bandera espanyola hi hagi la catalana i tot segueixi igual. Hem estat molt honestos explicant què passarà si guanya el sí. L’Estat només ens ofereix l’amenaça, la resignació, el menyspreu.
Els cinc decrets amb què el govern desplegarà la llei en cas que guanyi el sí, s’aprovaran de manera immediata?
Tot el que sigui per reforçar la seguretat jurídica es farà de manera immediata. Es proclamarà la independència quan la Sindicatura Electoral doni per vàlids els vots. A Escòcia, si guanyava el sí, es donaven 16 mesos per fer efectiva la independència. L’Estat espanyol no és el Regne Unit. Fa molts mesos que vam començar aquesta feina.
Hi ha veus de JxSí que han posat la xifra de 3 milions de vots com a mínim vàlid per legitimar el referèndum.
Treballarem perquè hi hagi el màxim de participació. No volem quedar encarcarats amb una xifra. No entrarem en una guerra de xifres per facilitar el boicot d’alguns en funció de si hi ha una dècima més o menys.
Confien que la UE pugui fer de mediadora en algun moment?
Crec que la UE apareixerà el dia 2. A Escòcia hi havia un respecte i un silenci fins que no se sabés el resultat. La diplomàcia és molt interessada, no és cap retret, i tothom espera què passa.
‘El Periódico’ manté que la CIA va avisar els Mossos d’un possible atemptat a la Rambla. Des del govern ho han negat i denuncien una campanya de desprestigi. Busquen desacreditar el cos de cara al referèndum?
Hi ha gent interessada a barrejar-ho tot. Com que a ulls del món ha quedat clar que estem preparats per gestionar reptes i dificultats d’estat, han reaccionat uns poders mediàtics i fàctics de la pitjor manera. Sap greu davant d’una actuació tan brillant com la dels Mossos.
Darrere d’aquests poders fàctics i mediàtics hi ha el govern espanyol?
He estat en els comitès de crisi del govern, i respecte a la literatura que s’està fent de la descoordinació, és nul·la.
Ha funcionat la coordinació?
En aquells moments va funcionar. En aquells comitès de crisi hi havia un respecte absolut per la feina dels Mossos d’Esquadra i tothom tenia clar que qui liderava eren els Mossos. No hi va haver retrets entre cossos i forces de seguretat, ni en les reunions entre el govern de l’Estat i de Catalunya en l’emergència. Una altra cosa és que en la discussió política hem denunciat, i ho seguirem fent, les limitacions que tenen els Mossos d’Esquadra d’accés a l’Europol, d’incompliment del finançament, i altres mil entrebancs que es posen per materials, etc. Sobre la gestió d’aquells cinc dies, hi va haver unanimitat en la manera d’actuar i en el que van fer els Mossos. Que les clavegueres de l’Estat segueixen actuant i, pel que hem vist, estan fins i tot canviant d’altaveu, és evident. De la mateixa manera que a Catalunya hi ha moltíssima gent compromesa i posant el bo i millor perquè l’1-O surti bé, hem de saber que a l’Estat hi ha menys gent però amb molt poder judicial, econòmic, policial, disposada a fer el que faci falta amb les pitjors arts perquè això surti malament. Hi ha moltes coses que no són per casualitat.
Rajoy va justificar la seva assistència i la del rei a la manifestació contra els atemptats. Com valora les xiulades?
Tothom hi era benvingut per manifestar-se a favor de la pau, de la no-violència. Cadascú que participa en una manifestació hi va amb la samarreta que vol, s’expressa de la manera que vol. N’hi ha que ho fan en silenci, xiulant, cridant... Hi havia molta gent amb diferents banderes de diferents tipologies. O hi són o no hi són. El que no pot ser és que hi puguin haver unes banderes determinades i altres no. Hi ha hagut una onada mediàtica per intentar barrejar naps amb cols i intentar-nos provocar a nosaltres perquè vinculéssim coses que no hem volgut vincular i que hem tractat de miserables: vincular la gestió de l’emergència amb el procés, el fet de si això canviava amb el full de ruta o no, quan la normalitat és la derrota dels terroristes. Hi ha molta gent contrària al procés que ha intentat canviar la realitat a cops de martell.

Un picapedrer del procés

Quan hi va haver el famós empat de l’assemblea de la CUP sobre la impossible investidura d’Artur Mas, no ho va donar tot per perdut. “Als periquitos un empat ens sona a victòria”, bromeja. Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) assegura que ser de l’Espanyol l’ha enfortit molt en això de la política. Quan, des de petit, aguantes tots els dilluns els companys de classe que són del Barça, creixes amb una mena de resistència a l’adversitat. L’afició la va heretar de l’avi matern. “Només va tenir filles i després va començar a tenir només netes”, explica. Ell va ser el primer nen, i l’avi el feia baixar a Sarrià. L’home era manyà, el seu altre avi era pagès i els seus pares són d’una generació que començava a treballar als 14 anys. Té fama de tot terreny. No li cauen els anells. Tampoc quan va renunciar a aspirar a la secretaria general del PDeCAT. “Sempre m’ha mogut més el fer que el ser”, remarca.

El cuc per la política li va néixer en la manifestació de la Diada de 1977. Tenia 11 anys. Sempre ha estat independentista. Feia activisme freelance fins que amb 16 anys i el Sagalés va anar a parar a la JNC de Granollers. Una mica abans, va tenir un company d’escola que li deia: “El meu germà és independentista com tu.” Les voltes que fa la vida. Era el germà de Carles Puigdemont.

“Una cosa et porta a l’altra. Et diuen si pots muntar el col·lectiu de la JNC a Parets, et vincules a CDC, volen el jove que vagi a la llista de Parets, surts regidor, després et diuen per què no ets tu el cap de llista...” Amb 24 anys era el cap de cartell a Parets. Ho va ser fins al 1999 i va picar sempre pedra a l’oposició. Va estudiar dret. Durant un temps va fer política i treballava alhora. Ha fet de secretari interventor als ajuntaments de Gurb i Sant Vicenç de Castellet, de cap de gabinet del govern de Sant Adrià de Besòs i de gerent de l’Ajuntament de Sant Cugat; d’advocat, de professor d’universitat. “Arribava a casa a les nou del vespre, sopava; a les deu dormia, em llevava a les dues del matí, estudiava fins a les sis, agafava el tren fins a Gurb, després baixava a Barcelona, on també treballava, i tornava a casa”, relata. Diu que no li agrada fer manteniment: “M’agraden els reptes.” És més feliç fent territori que tancat al despatx.

Turull va ser president de CDC al Vallès Oriental, després de les Comarques de Barcelona. El 2004 va entrar de diputat al Parlament a mitja legislatura. No tenia una àrea de pes assignada i, amb CiU fent oposició al tripartit, es va buscar feina recorrent els departaments buscant informes de dubtosa utilitat. Allò el va fer destacar. Després, va ser a la comissió d’investigació del cas Palau del 2010 i a la de l’incendi d’Horta de Sant Joan, fins que va ser nomenat portaveu del grup parlamentari de CiU al costat d’Oriol Pujol. La sortida del que havia de ser el successor de Mas pel cas de les ITV va ser difícil, segons confessa: “Em va doldre en el sentit personal de la paraula doldre.” Turull va rellevar Pujol al capdavant del grup parlamentari, i es va mantenir a primera línia del de JxSí. Per a ell, ser ara al govern és un “honor”, després d’haver dedicat tantes hores a la causa. La seva família (també les seves filles, de 20 i 16 anys, la Laura i la Marta) s’ha acostumat al sacrifici personal que implica veure’l poc o mai a les nits. A Turull li agrada la muntanya i planificar viatges que no sap si podrà fer. I té una debilitat: Josa del Cadí. Hi puja des que tenia set anys. Els seus pares hi van arribar per un pastor d’allà que baixava les ovelles a Parets. Un poble tan petit que és com una família. “És màgic”, assegura. Turull és dels pocs que fumen. Ho ha de deixar, però no serà abans de l’1-O. “Ara no em convé estar de mal humor o tens”, s’excusa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les Cambres reclamen uns nous pressupostos “com més aviat millor”

Barcelona

Llibertat amb càrrecs per a un detingut després d’una manifestació a Sabadell

Sabadell

L’expresident croat Stjepan Mesic impulsa un comitè de suport als presos polítics

Zagreb

ERC i JxCat s’insten a consensuar una estratègia comuna de cara a la investidura de Sánchez

Barcelona

L’Audiència Nacional veu “legítima i proporcionada” l’actuació policial de l’1-O

Madrid

El govern espanyol recorda a ERC que aposta pel diàleg, però no farà “ni un pas fora de la Constitució”

madrid

Borràs diu que l’acord de la Llotja pot ser “punt de partida” i crida ERC i CUP a una cimera per la investidura de Sánchez

barcelona

En llibertat tres joves més empresonats arran de les manifestacions posteriors a la sentència de l’1-O

girona

Els CDR criden al “bloqueig total” aquest dissabte

barcelona